dissabte, 3 de gener de 2009

Bon any!

Privilegis de començar l'any treballant

L'alfred, jo mateix, en Rafa i en Pep: 4 Fantàstics

Bon any a tots!!!


Amb una mica de retard felicito l'entrada del 2009, diuen que val més tard que mai!!!!



L'any 2008 ha estat el millor de la meva vida esportiva. He acomplert un dels meus objectius, ser Finisher en un IM, he assolit diversos reptes, entre ells un de molt especial per molts motius, el Marnaton, i per sobre de tot, he disfrutat moltíssim entrenant i competint en triatlons de tota mida i en totes les circumstàncies. I com no podia ser d'una altra manera, l'acabava disfrutant d'una cursa de St. Silvestre. Aquest any algú de l'equip del CA XALOC (el mític Esteva), va tenir la idea de celebrar-ne una al nostre poble. Sense pràcticament publicitat, i de forma quasi espontània, ens reuniem a les sis de la tarda del dia 31 a la Rambla Vidal una quarantena de ganxons/es i algun forani, per donar inici a la que passarà a la història com la primera cursa de Sant Silvestre Ganxona. El recorregut de deu quilòmetres a realitzar en dues voltes, és veia alterat a darrera hora per obra i gràcia del malauradament famos temporal de llevant, que va danyar l'escullera del port per on havíem de passar, i que actualment encara està sense llum i amb tots els serveis del Club Nautic fets malbé. Així doncs el quilometratge final va ser d'aproximadament 8,2 kilometrets i vaig trigar una mica més de trenta-sis minuts a acabar-lo total i absolutament trinxat (Josep et vaig fer cas, 1a volta AI-AI, i 2a AI-cullons que no puc més!!!). Total que avui encara em feien mal les cames, quan he sortit a còrrer vint minutets i he optat per anar a fer uns complets estiraments. El guanyador d'aquesta primera edició de la St.S va ser en Josep Viñoles, que tindrà l'honor de ser el primer a inscriure el seu nom al palmarés, perqué probablement i en vista de l'èxit, hi hauran més edicions. Menció apart es mereix la xocolata desfeta que ens va preparar la Marina, i que s'oferia a participants i acompanyants, un cop es va acabar la prova.

Tornant al triatló, un entrenador mexicà va dir una frase que crec que resumeix o pot servir una mica d'exemple que representa els que estimem aquest món: "el triatlón no crea caracter, lo revela". En certa manera és així, és un esport que un cop el proves no et deixa indiferent, o l'odies i no en vols ni sentir a parlar, o et motiva a superar-te cada cop més en qualsevol circumstància de la vida. De vegades faig la conya amb molta gent, i quan passa alguna cosa dic "ei, que jo soc triatleta" o "que he fet un IM!". Ho faig inconscientment, no per vacilar de res perque la veritat és que crec que tothom que s'ho proposi es capaç de ser finisher en les circumstàncies que sigui, senzillament ho dic com una expressió de positivisme i ganes de superar els problemes, qualsevol problema. La única cosa que cal tenir és salut i ganes de voler fer el que sigui, amb això sincerament crec que tot és pot aconseguir (objectius realistes, no ens flipem ara que us conec...).

La foto dels "4 fantàstics" a punt per celebrar la revetlla del 31 és la de dos malalts de triatló, que ens piquem entre nosaltres fins i tot cantant al karaoke (sempre de forma sana, però mai es pot perdre, eh Rafa? Recupera't aviat!!!!), i la de dos amics que aquest any han debutat en aquest esport i que ja comencen a estar-ne força enverinats (Fredu i Pep, ja ho veureu, ja...).

La festa acabava a les 4 passades (quina destrossa de cava, per l'amor de Deu!) perque el que subscriu començava a treballar a les 6 per plegar una mica abans de la una (gràcies al meu company de torn) i anar a fer el tradicional primer bany de l'any, amb l'aigua a 12 graus i un ambient genial, cada any som més gent!!! Em sembla que és una bona manera de començar l'any, deixar dintre l'aigua glaçada tots els problemes i afrontar els dotze propers mesos de forma optimista.
Optimisme i motivació no m'en falten per posar-me les piles ja per l'objectiu 2009: Lanzarote