dilluns, 5 de gener de 2009

i van...38!!!



La veritat es que això de fer els anys emmig de les festes és una putada... Digueu-me materialista, però sempre m'he hagut de sentir dir, "com que d'aquí tres dies ja passen els reis, el regal és més petit" o "ja t'ho fem tot pel teu aniversari", total la qüestió és que d'una forma o altra hi perdo, i no és just! Des d'aquí reclamo que tots els que celebrem l'aniversari entre festes ens unim per crear una associació per reclamar uns regals justos, segur que algú s'hi apuntaria, de fet els catalans som els que més ens associem per qualsevol cosa, i si es tracta de reclamar o queixar-nos, encara més!

Per si no en tinc prou amb els àpats típics de festes, el meu aniversari evidentment s'ha de celebrar, amb pastís i cava inclosos, o sigui que ja puc anar entrenant si menjo com un porquet: seré un porquet entrenat, jejeje.

Aquest cop el pastís se'l va currar el meu pare, un dels millors cuiners de la Costa Brava en la seva especialitat: el platillo i plats de cacera (ei, no ho dic jo, que hi ha gent que vé de molt lluny a menjar-ne), ja el trobaran a faltar d'aquí un any i poc quan es jubili....tornant al pastís, un sacher artesanal...buf...mai unes calories m'han sentat tan bé! (els qui l'han provat m'han dit que hi han somiat i tot...). Bé, de fet es va currar el pastís, el primer, uns canalons excelsiossissims, i el segon, un pollastre farcit de panses, prunes, orellanes i festucs, senzillament indescriptible!

I que puc dir dels meus 38? Doncs la veritat és que m'han sentat com si en tingues 37 i mig, jejeje. Ja em queda menys per aconseguir estar en el meu millor any: els 40. No tinc cap pressa, que quedi clar, però si un objectiu força definit a dos anys vista, ja us iré posant al corrent. De moment es molt probable que els 38 em portin canvis laborals, no sé encara de quina mena, però que arribaran segur, i amb ells noves motivacions i il·lusions, i també, o no, mals de cap i problemes, que no em preocupen gens en absolut.

En fi, que ja queda menys per dimecres, dia en que em poso les piles alcalines i multirecarregables, torno a la càrrega amb els entrenaments, bàsicament la bici (ja tinc la BTT a punt pels dies de mal temps com els que abunden darrerament) i el còrrer en totes les seves variants, i començar a pedre pes a poc a poc gràcies a una dieta més o menys sana (amb les excepcions que pertoquin). Que es preparin....(els que és donin per al·ludits, jajaja)

9 comentaris:

robert mayoral ha dit...

felicitats crack! i ànim i sort que els 40 arriben ja!

Josep Parareda ha dit...

Felicitats Jordi això vol dir que em queda menys d'1 mes per atrapar-te.
Per cert he de reconeixer en públic que com atleta ets força bó, però encara ets millor cantant, quin domini dels 40 principals.

daniel leiva posadas ha dit...

olee esos 38 años!! estamos en la flor de la vida je je, pero ya mismo dejamos de ser flor heee!
todo llega, los 40 estan ahi je je

RGB ha dit...

Ei va !!!! FELICITATS Crack !!!
I mira que ahir ens varem veure ... pero si no sé mai on tinc les claus com vols que em recordi del teu cumple ;-)) Ens veiem

Jordi Gonzalez ha dit...

Gràcies a tots!!!
Robert, quan tingui els 40 prepara't, jajaja!!!
Pep, doncs ja veuras, ara tinc el de la Hanna Montana per la Wii....
Dani, cada año estamos en la flor de la vida, solo la tenemos que ir regando, y nosotros creo que lo hacemos bastante bien, jejeje
Pollo!!! tranqui que no passa res, és totalment normal, la putada de fer anys entremig de festes...ens veiem fent sèries!!!!

Anònim ha dit...

FELICITATS!!! JA ET DIC JO QUE ET FAS GRAN!!! UNA ABRAÇADA.

Llorenç Gacias ha dit...

Felicitats Jordi, estàs a la flor de la vida... Força!!!

Jordi Gonzalez ha dit...

Gràcies, em faig gran, però tu també, jejeje
Llorenç, i ja veuras d'aquí dos anys, IM-PRE-SI-O-NANT!! jajaja!!

Anònim ha dit...

Primer de tot felicitar-te pel teu aniversari. I segon dir-te que amb el meu fill, en Crisant, tindras un bon aliat per l'associació que vols montar, ell ès del dia de reis, o sigui que ja pots comptar-hi, tot i que de moment no és pot queixar dels regals
David Camps