Sensacions

Salou 08, concentrat i a tope!

Primera de les quatre voltes de Lanzarote, feliç!

Setmana dura compaginant entrenaments, feina i obligacions familiars, i que em deixa sensacions contradictòries, amb tot he aconseguit sumar deu horetes més d’entrenament als comptadors.
Mentre que a l’aigua cada dia em noto millor i aconsegueixo mantenir els meus ritmes alts amb certa comoditat, en la cursa a peu no acabo de trobar el punt, segurament el volum de la setmana passada i les poques hores de descans d’aquesta m’estan passant factura, però la veritat és que entre petites molèsties al peu esquerra, i el mal de cames, les mitjanes per kilòmetre que estic traient no són gens esperançadores de cara a Banyoles diumenge que vé. A més, la setmana que comença demà intentaré acumular unes quantes hores de bici, o sigui que confio en la sessió de fisio de dijous per intentar deixar-me el més decent possible i aconseguir l’objectiu de rebaixar la marca de l’any passat, tot i que hores d’ara em conformo amb igualar-la. He penjat les fotos per recordar-me que puc córrer acceptablement com ho vaig fer en el triatló olímpic de Salou de fa dos anys, just tres setmanes després de fer 3:53 a la marató de l’Ironcat, i del començament de la marató de l’IM de Lanzarote, on vaig clavar la marca que anava a buscar, amb 4:00, per ganes i motivació no quedarà...

Un apart mereix la bici. Després d’un hivern molt dur per poder rodar, finalment el dimecres vaig aconseguir fer dues horetes i mitja en companyia d’en Rafa i el vent, i unes sensacions molt agradables, evidentment molt lluny del meu millor estat de forma, però em va servir per constatar que tampoc estic tan malament, i que a poc que aconsegueixi encadenar un parell de setmanes amb bon volum i l’assimili, les coses s’aniran posant a lloc.

Per cert, a través d’un company de feina he accedit a la pàgina YourTrainings.com, una espècie de feisbuk on penjar els entrenaments diaris a la xarxa, i compartir-los amb tota mena de gent que hi estigui agregada. El programa et fa la estadística, gràfics, etc, de tot el que hi vas acumulant, està xula i és una bona forma de tenir un resum de tot el que anem fent dia a dia, són uns minuts a la setmana per introduir dades que crec que val la pena per a tots els que ens agrada l’estadística.

Salut i ForçaiHonor!

menys de tres mesos per l'Ironcat...buf!

No sé si ha estat gaire bona idea aixó de posar el comptador del temps que falta per a l'Ironcat... I més després de setmanes com aquesta passada, en la que la meva salut s'ha aliat en contra meva per no deixar-me entrenar gaire més de sis hores (essent generòs!). El dilluns les cervicals ja em donàven un primer avís, que es comfirmava a la piscina, acabant amb un entreno molt light pel que estava acostumat darrerament. A aixó havia d'afegir un refredat que m'estava fent la punyeta des del primer dia del Carnaval (si ja dic jo que aquesta fred no ha de ser bona del tot). Total, que al final el dimecres em quedava clavat del tot, i perdia la resta de dies de la setmana, amb una sessió a mig gas de natació dijous a darrera hora, per provar l'evolució de l'esquena, i un rodatge a peu d'una horeta, més mil cinc-cents a l'aigua el divendres, tot plegat amb un temps fastigós, amb la nostra inseparable pluja i no precisament calor.

El cap de setmana va ser de recuperació total, amb "calçotada-graellada" amb en Toni, en Pep, l'Alfred, i respectives famílies, que es va allargar fins a les set de la tarda del dissabte, entre degustacions de vi, cava, patxaran i un espectacular vodka amb caramel, i un diumenge de xocolata desfeta i família per totalitzar zero hores d'entreno, però una gran "recuperació activa"!

Tornant a l'Ironcat, he quedat parat de la rapidesa com s'han acabat les inscripcions i de com s'ha omplert la llista d'espera aquest any. Aixó m'ha alegrat especialment, ja que considero que l'Ironcat és un bon triatló de distància IM, amb una bona organització, uns circuïts simples, però bonics, i un ambient molt familiar que sempre ajuda a l'hora d'afrontar una prova d'aquestes característiques.

La veritat es que abans de participar-hi, sempre m'havia mirat l'ICat amb un cert menyspreu, ja que considerava que les proves de la franquícia Ironman eren les auténtiques, i les que donaven més "prestigi" a un debut en aquesta mítica distància. Però quan s'em varen tancar les`portes de Lanzarote fa dos anys (culpa meva, per esperar massa), i amb els entrenos planificats i mig fets per a aquelles dates, la coincidència amb l'Ironcat va fer que finalment vencés els meus recels i prejudicis i m'hi inscribis, i a dia d'avui, crec que va ser un gran encert.

Em va enamorar aquest triatló, i l'he recomenat a tothom que me n'ha demanat referències. He de dir que el fet que l'acabés en bones condicions i una bona marca, malgrat les circumstàncies i condicions meteorològiques que varem tenir el 2008, amb més de sis hores de pluja, també ha influit en que en tingui un bon record, que espero reafirmar aquest proper mes de maig.

Però l'espina de Lanzarote la tenia clavada, i després de fer-lo aquest any passat, puc dir que no es poden comparar les dues proves. La única cosa en la que són iguals és la distància, la resta res a veure. Sincerament, crec que l'ambient i les sensacions que es viuen en un Ironman (marca), o personalment, les que vaig viure i veure a Lanzarote, són increibles en quant a la internacionalitat, infraestructura, mitjans de tota mena, i muntatge a l'americana que comporta la marca. Està clar que uns boxes amb més de 1300 participants de tot el món, amb tot el que comporta de material de tots els nivells, i l'ambient que afegeixen els acompanyants, juntament amb els misticisme que dona la illa, no són el mateix que uns altres amb poc més de dos-centes bicicletes, però s'ha de tenir molt clar que l'esperit és el mateix, i que el que conta al final és creuar la línia d'arribada i aconseguir el títol honorífic i merescut de FINISHER, sigui amb el temps i la posició que sigui. I crec que aixó és el que molta gent oblida a l'hora de decidir-se per un o altre.

He conegut gent que menyspreuava i menyspreua l'Ironcat perque senzillament no és un "IRONMAN". Jo en determinats moments reconec que també pensava com aquestes persones, però la meva opinió va canviar després de fer-lo, i el fet que aquest any les inscripcions s'hagin esgotat amb tanta antelació, i la llista d'espera que hi ha, refermen la meva creença que l'Ironcat és un bon triatló de distància IM, ideal per debutar o anar a buscar marca personal, deixant de banda prejudicis marquistes i si el nostre objectiu bàsic és gaudir intensament d'aquest esport.

Ara nomes em queda animar a la gent perqué vingui a donar un cop de mà a tots els que prendrem la sortida el dia 15 de maig a les set del matí, i que vegin de primera mà l'ambient i cridin i s'emocionin amb la gent que hi participa, la veritat es que val la pena, i si a sobre, et pots menjar un bon arrós davant del Delta de l'Ebre (preciós), que més volem?

Així doncs, Salut, entrenos i ForçaiHonor, aquest cop especialment als dos companys de fatigues que ens trobarem a la platja de l'Ampolla el dia D: En Quim Verdalet(Ultraquim) i en Jordi Oliveres.

Setmana de fred, mal temps i... Carnaval!!!

Brooks Cascadia, un luxe als peus per còrrer per muntanya

Carnaval, carnaval...llàstima que no es veu el got de beguda isotònica!

Després d'uns anys de no participar activament en el Carnaval, aquest any m'he afegit a la colla dels Gòmbits per col·laborar en tasques de suport logísitic (bàsicament distrubució de mam i transport d'objectes, entre d'altres) i he sortit amb ells a tres de les quatre rues programades des de divendres a la nit, a més d'estar present fins pràcticament al final en els actes de presentació de sa majestat el dijous nit a Sant Feliu, (després del corresponent entreno amb 4200 metres a la pisci), i esgotar la disco mòbil el diumenge al vespre a Santa Cristina, amb petita decepció final al Lawyer's per la derrota del Barça.

Total, que amb tota la história carnavalesca, trencava una bonica dinàmica d'entrenaments, malgrat el mal temps que ens està castigant sense pietat a tots els que intentem sumar quilòmetres a l'aire lliure aquest llarg hivern.

La veritat es que costa molt, tot i estar motivadíssim, sortir i passar fred amb la bici, no tant amb el còrrer, però el fet d'anar respirant aire gèlid (tan en els entrenos com a les rues, tot s'ha de dir...) ha fet que m'estigui sortint un altre refredat de primer nivell, que acompanyat amb la pluja i fred que fa, ha aconseguit que ara per ara les meves ganes de matxacar-me siguin zero. A més les previsions meteorològiques per a la resta de setmana i dies vista, no són gens optimistes, tot el contrari, i els homes del temps sembla que disfrutin especilament amb aquell somriure quan diuen els litres i litres d'aigua que cauen, o el fred intens que ens espera, quin personal!

Com ja he dit abans, tot i haver trencat la dinàmica d'entrenaments, dissabte encara vaig aconseguir surar (i sense manguitos) dos mil metres a la piscina abans de la rua de Platja d'Aro, i diumenge al migdia arribava a casa amb els dits dels peus d'un color morat intens i sense sensibilitat després de una mica més d'un parell d'hores de BTT, just per anar i tornar de Cassà pel carril bici, i saltar-me així la rua matinal de Sant Feliu.

Així doncs, aquesta setmana l'he tancat amb 13mil metres i poc a l'aigua, uns 110 kms de bici entre carretera i muntanya (no porto conta-km encara!) i tres dies de cursa a peu, un d'ells fent la cabra amb les meves noves BROOKS cascadia 9, regal de la Mireia pel meu cumple, que encara no havia tingut ocasió de provar, i que la veritat es que van molt i molt bé!

A tot aixó hi he d'afegir una sessió completa al Gym i algunes d'estiraments i abdominals, per tancar la setmana amb aproximadament una mica més d'11 hores d'entreno, poc pel meu gust, però que benvingudes siguin, que tot suma!

Aquesta setmana amb el refredat, el temps que fa, i la feina serà tot una mica més complicat, però qui ha dit que preparar un ironman sigui fàcil?

Apa doncs, Salut, entrenus i ForçaiHonor!!!

PD: per cert, ja he aconseguit baixar la barrera psicològica dels 80 kg, concretament 79,1 i seguirem fins a acostar-nos als 76 pels voltants del mes de maig!!!

Hivern...que llarg que s'està fent....

Una mica de sol hivernal....genial!!!

A l'esquerra, platja de la Fosca a Palamós

Per fi un dia radiant!!!

...i aixó és S'agaró ahir...quin contrast!!!

Hivern total!

Després d’una setmana dura per horaris laborals, en la qual m’he limitat a anar fent alguna cosa a les tardes, començava aquesta amb l’esperança de que el mig bon temps que va fer durant aquesta setmana, ens vingués a veure algun dia en aquesta, però, les previsions no eren gens optimistes...

Al final, després de dos dies de pluja, avui dimecres finalment ha sortit el sol!! Les fotos són el contrast d’aquest migdia amb ahir, un dia gris i plujós amb una escletxeta que em va permetre anar a córrer 50 minuts, i avui, amb el solet he aprofitat per sortir un parell d’hores amb la bici de carretera, això si, amb la inseparable tramuntana i un fred que començava a calar cap al final de la sessió.

La veritat es que aquest any que estava més mentalitzat que mai per fer quilòmetres amb la bici, el temps m’està jugant una mala passada, perquè per sortir amb fred o vent, o les dues coses juntes, ja tinc l’alternativa de la BTT, però sincerament amb aquestes temperatures no em ve gents de gust mullar-me, ni que sigui per muntanya.

De fet, mullar-me ja ho faig prou a la piscina, on estic força content del meu rendiment actual, i cada vegada tinc millors sensacions. Mica en mica vaig pujant el volum i aconseguint acabar els entrenaments programats pel míster.

El que segueixo portant pitjor és la cursa a peu. Ja m’he fet a la idea que soc un corredor més aviat dolent, no m’agrada massa i em costa agafar ritme...però en fi, seguiré esforçant-me en intentar aconseguir córrer dignament, i tornar a baixar la meva marca de la Mitja de Banyoles, on ja estic inscrit, just d’aquí a un mes. Si ho aconsegueixo serà una bona injecció de moral i motivació per a seguir matxacant l’esport que menys m’agrada dels tres. A més, en aquesta mitja, tornaré a tenir la companyia d’en Pep, i aquest any també s’hi ha inscrit en Rafa, però intentar seguir-lo a ell ja seria una altra història.

Així doncs, esperant el fred polar, ideal pel Carnaval de divendres, seguiré sumant wn el camí cap al primer gran objectiu de l’any: L’Ironcat.

Apa, Salut, entrenus i ForçaiHonor!!!

Campionats d'Espanya de Natació Master

La meva estimada companya de fatigues BTTera, deu anyets ja...

No havia estat mai en uns Campionats d'Espanya de Natació, i aquest any aprofitant que es feien aprop de casa, a Castelló de la Plana, vaig voler estar al costat de la Mireia per animar i donar recolzament, i evidentment a la resta de l'equip: la Cristina, en Marc i l'Anna, i ja que hi era, aprofitar per poder competir per relleus mixtes en les proves de 4x50 lliures i estils, a més dels 100 i 50 lliures, sense cap altre objectiu que gaudir de l'ambient i aprendre, senzillament. Si hagués portat més volum d'entrenament m'hauria agradat nedar les proves de llarga distància, els 800, 400 i 200 lliures, però al final no ho vaig fer, i encara li estic donant voltes....

La Mireia me n'havia parlat de l'ambient que hi ha en uns campionats d'aquests, i la veritat es que nomes per aixó ja valia la pena venir. Gent de tots els nivells i edats, vinguda de tota la península, per compartir afició i ganes de competir amb bon rotllo, una sensació de "rotllo olímpic" molt recomanable per a tothom.

Abans d'aixó, i després de quasi un any de no tocar la meva oblidada Cannondale, aquesta setmana abans de marxar vaig poder sumar 85 kms de BTT entre dilluns i dimecres, amb alguna pujada i baixada de les d'abans (que ràpid que es perd la técnica, mare meva!), i algun km més de cursa a peu. El dijous al matí marxàvem cap a Castelló, ja que la Mireia debutava la mateixa tarda en la competició.

El meu debut va ser el divendres, amb els 100mts lliures, on per sorpresa aconseguia rebaixar la meva marca i la deixava en 1:14:51, més content que un pèsol! Despres a sopar, i a hidratar-nos bé amb begudes no precisament isotóniques, ja que ens esperava un dissabte mooooolt llarg. Les séries de 100 i 200 patxaran segur que les guanyàven amb diferència...

L'endemà al matí, mentre la resta de l'equip marxàven cap a la piscina, jo sortia una mica més tard i aprofitava per anar-hi rodant una mica a peu, aproximadament uns 8-9 kms, per la perifèria de Castelló on hi ha una espécie de carril verd al costat de la carretera que porta quasi directament cap a la piscina. Les sensacions varen ser horroroses, influït potser perqué no havia dormit el que tocava, o potser perque m'havia hidratat massa la nit anterior, la veritat es que vaig arribar a la piscina amb no gaire bona cara, aixó si, uns kms més a les cames, que també sumen.

A mi no em va tocar nedar fins al relleu mixte a darrera hora del dia, on per cert, els jutges es varen lluïr i varen desqualificar a quasi el 30 per cent dels equips, inclosos nosaltres i la meva marca de menys de 34" en els 50...en fi.

I arribava el diumenge al matí, amb els 5o lliures en 34":45 i el relleu de 4x50 estils on varem quedar segons de la nostra sèrie, amb uns 39" en 50 braça que tampoc estan malament.

En definitiva, quatre dies per desconectar, enmig d'un ambient genial de competició, on, per cert, hi ha cada màquina que fa por, amb unes marques espectaculars. Sincerament, m'ha agradat molt, m'he fixat i intentat aprendre detalls de gent que neda molt i molt bé, i el més important, me n'he endut una càrregada de piles i motivació importantíssima de cara a la temporada que tot just comença.

Salut i més Força i Honor que mai!!