Material per Lanzarote

Despres d'estar valorant les diverses opcions de la roba per competir a Lanzarote, finalment m'he decidit per un conjut de dos peces de la marca Zoot, concretament el model Ultra amb el color que es veu a les fotos.

Tenia molt clar que volia una peça de color clar, a ser possible la part superior blanca, el que no tenia clar era si competiria amb un mono sencer, o amb dos peces, i finalment, despres de provar-me'n de diverses marques i models, m'he decidit per aquest, que encaixa pràcticament amb totes les meves preferències. Nomes de posar-t'ho ja es nota que és un material tope de gama, de fet el preu ja t'hi fa pensar nomes de veure'l, però la sensació posat, i un cop ja provat sobre la bici, es que es com si fos una segona pell, molt i molt fresc, com si no portessis res. A més espero que a Lanarote faci calor (si no és així val més que plegui!!!), per tant el color blanc i la composició del material ajudarant a patir una mica menys, espero... A part, disposa de quatre butxaques, dues al top, i dues més al pantaló, que iran de fàbula per guardar els gels de reserva, o el que faci falta!!!

Ara ja nomes em queda provar-lo intensament amb una mica de calor, que diuen que finalment diumenge farà, i ratificar les bones sensacions que m'ha donat fins ara sobre la bici.

De material, ara si que ja només em queden un parell de detalls que estic provant i que en quan ho tingui clar també penjaré el post i la foto corresponent.

Decididament, la primavera no m'estima....

Els cinc de Caldes


...fent veure que estiro...

cansat, però sempre pallasso!

Doncs això, que aquesta primavera s'ha decidit a tirar per terra qualsevol mena de planificació per fer entrenaments conjunts amb bici, i diumenge en tenia una prova més...quina paciència que he de tenir!!!

Despres de celebrar la diada del meu sant amb un bon entreno a la piscina, amb sis sèries de 200 i quatre de 100 incloses, el divendres al matí acumulava 120 quilòmetres més de bici, i 45 minuts més de cursa a peu juntament amb els craks de la mono i en Rafa, ja recuperat d'un principi d'angines, quant d'hipocondríac.....

Amb 300 quilòmetres de bici a aquestes alçades de setmana, planificava un entreno amb en Richart per diumenge al matí de 3-4 horetes més de bici, per després fer Llagostera-Sant Feliu de transició a peu, seria una bona forma d'acabar la setmana! Abans, el dissabte a la tarda, juntament amb la Mireia, la Mercedes, l'Anna i en Josep Puig, m'arribava fins a Caldes de Montbui per competir en 50 i 100 lliures, i el relleu mixte, i d'aquesta forma col·laboràvem en la inauguració oficial de la piscina d'aquesta població termal. També aprofitàvem per estrenar el nou modelet de banyador....(podeu fer els vostres comentaris, no us talleu!). Per cert, si aquest us ha agradat, quan veieu el de Respiràlia d'aquest any flipareu!!

Així que amb el dissabte de "descans", el diumenge al matí a les 8:30 em presentava a Llagostera amb un cel amenaçador, que va complir la seva amenaça just en el moment de treure la bici del cotxe...Despres d'unes deliveracions ràpides amb en Richart, decidíem sortir a rodar fent volts a prop del punt de sortida per si es posava a ploure fort....Ploure fort?? La mare que ens va parir, ens va caure un bon aiguat nomes d'encarar la carretera de Caldes, però un cop molls, varem decidir arribar a Caldes, i fer la volta, encara que nomes fos perque les cames s'escalfessin una mica (cosa difícil amb la que estava caient). Com sol passar en aquests casos, en arribar altre cop a Llagostera, parava de ploure, i es començava a aclarir, però entre que jo havia agafat fred als peus, i en Richart no tenia les cames per moltes alegries (el dia abans s'havia cascat 165 quilòmetres juntament amb la Marina), varem decidir agafar els trastets i començar la transició a peu cap a Sant Feliu. El resultat, bones sensacions per la meva part, a un ritme sostingut de 5-5:05 el quilòmetre, per totalitzar-ne 19 amb el remate final de la pujada a la carretara de Girona...Posteriorment, sessió d'estiraments i jacuzzi per acabar un acceptable entreno amb bona companyia.

Com era d'esperar, després ja no va ploure més en tot el dia, i com que avui tampoc ho ha fet, he decidit sortir a fer 80 kilometres més de bici, més una petita transció de mitja hora de cursa a peu, amb les cames una mica tocades, però molt bones sensacions....a veure demà...

Comencen els últims 30 dies...

...ja tinc ganes de ser-hi!!!

Palmeres i vent, Lanzarote?? Nooo, S'Agaró!!

Així és com estava el panorama a l'alçada de Mont-Ras...

Sense comentaris, avui és Sant Jordi!

Tal dia com avui, d'aquí a un mes exactament, si tot va bé, estaré fent el tram final del meu gran objectiu esportiu per aquest any: L'Ironman de Lanzarote.

Semblava tant lluny i...ja hi som! Poc més de quatre setmanes, i les hores d'entrenament en tota mena de circumstàncies hauran quedat enrera, i segur que haurà valgut la pena!!!

Ara fa un any em quedaven menys de tres setmanes per participar a l'IronCat, i, sincerament, la meva preparació física era pitjor que la d'aquest any, però un cop acceptat el fet que no podria participar a Lanzarote 08, i decidit a encarar l'Ironman Català, la meva motivació i preparació a nivell mental, eren exactament les mateixes que tinc ara.

Tenia molt clar que per afrontar un repte d'aquesta mena el cap i la força mental són imprescindibles, tan o més que la preparació física, en paraules de la gran Virginia Berasategui, guanyadora el 2005 a Lanzarote: "..és un 70 per cent..", i estic convençut que el meu bon resultat a l'Ampolla va ser en part a aquesta fortalesa mental (evidentment els crits d'ànim de la Mireia a la marató, i tots els missatges de suport que vaig rebre abans i durant la prova, varen ser fonamentals en determinats moments, gràcies a tots!).

Així doncs, ara ja ha arribat l'hora de la veritat. No serveixen les excuses del mal temps per no acabar els darrers entrenaments. La feina està feta, els deures quasi acabats, i queda polir algun petit detall poc determinant, però que una mica de caloreta en aquests vint dies hàbils que queden m'ajudaria a aclarir, per a la resta, feina feta.

Amb aquesta situació, el dia d'ahir semblava que volia mostrar-me el que em trobaré a Lanzarote, per tal que em mentalitzi encara una mica més, de que no serà un passeig el que m'espera al tram de bici. Una tramuntanada calenta, amb vent sostingut de 40-50 kms/h, i ràfagues de 80-90, sota un sol que començava a escalfar de veritat, podria significar un bon test, més que per les meves cames, pel meu coco, per recordar i ajudar-me a assimilar, el que significa estar pedalant contra tot, sense moure't pràcticament del lloc, i sentir aquella impotència de veure com et vas desgastant i els quilòmetres no passen....

Total, que amb les meves cames trinxades, gentilesa de la meva fisio Irene (FISIOTERÀPIA & SALUT) que ja em va recomanar que si entrenava l'endemà ho fes cap a la tarda (com sempre, jo a la meva...), em pujava damunt la bici decidit a encarar la Tramuntana i a patir, això si, ara amb un dels meus aliats, la calor. Les fotos de l'inici del post són de determinats moments de la sortida on vaig anar a buscar expressament els llocs on el vent em pugues castigar més intensament, i en totes direccions.

Preparació psicològica?? Massoquisme?? No ho sabria definir, però la experiència va ser altament positiva, tot i que la mitjana amb el vent en contra era de 19-21 kms/h, amb el vent lateral augmentava fins als 28-30, i amb el vent a favor, doncs uns espectaculars 49-50 (un plaer rodar a més de 50 sense pràcticament esforç...) tot aixó amb una màxima de 140 ppm, o sigui que sense forçar gens ni mica ni les cames, ni el motor. Al final, completava 72 kilometres a una mitjana de 121 ppm, i unes sensacions molt i molt positives.

A part de les sensacions, altres conclusions personals que en vaig extreure són:

- Les rodes aero amb més de 40 mm de perfil, si fa aquest vent, poden ser més perilloses que beneficioses, perque en el moment que entra lateral la bici em marxava de sota les cames...

- L'ús de "l'acople", queda molt limitat, només amb el vent a favor i/o plenament en contra, ja que quan bufa lateralment es perd control de la bici, almenys en el meu cas...

- És molt perillòs sortir a rodar amb la bici en aquestes condicions en carreteres amb molt de trànsit, ja que les nostres oscil·lacions damunt la bici, a causa del vent, fant que els camions amb la corrent que generen, ens puguin fer anar a terra en qualsevol moment, o sigui que a triar carreteres secundàries i amb poc trànsit.

- Si no fa vent a Lanzarote, perfecte, i si no, doncs probablement tindré una mica d'avantage, almenys psicològicament, respecte de la gent que no sàpiga el que és la tramuntana empordanesa...

Així que ja ho sabeu, si voleu vent, per aquí en tenim quasi cada dia, això si, no tan intens. Demà més i millor, algú vol venir a fer cinc horetes....?

Salut i Força i Honor!!!

Plou i fa sol…les maleïdes bruixes deuen estar pentinades de p… mare!!

...sol solet....aiaiai.....

...on és el sol???

....a ploure...sort que almenys els paisatges són bonics....

Si ho arribo a saber, per allà el mes d’octubre no em queixo tant quan demanava que cada estació recuperés les seves senyes d’identitat de quan jo era petit....
Sembla que algú va prendre nota i a partir de llavors, tardor passada per aigua, amb temporals impressionants inclosos, un hivern amb fred, pluja, neu, vent i tots els fenòmens meteorològics adversos que hi puguin caber, i de moment primavera “autèntica”, amb dies de sol (pocs), caloreta (menys) i pluja (quasi cada dia!), en conseqüència, el pitjor temps possible per tots aquells a qui ens agrada sortir amb bici, anar a córrer, o fer alguna activitat més o menys intensa a l’aire lliure (s’inclouen barbacoes i altres festes, que no tot ha de ser esport!!!).

En aquestes circumstàncies, acumular quilòmetres sobre dues rodes es una mica complicat, i això que aquest any estava especialment motivat per sortir a entrenar encara que fes fred i vent, però tanta pluja...buf, la veritat és que es desencoratjant, esperar a tenir festa i veure que plou, i l’endemà segueix plovent, i quan no plou i surts, t’acabes mullant perquè torna a ploure...i a més, fa fred....la veritat, una mica frustrant!!!

Però es el que hi ha, ningú ha dit que entrenar per fer triatlons fos fàcil, i preparar un Ironman pel mes de maig, encara menys, així que menys lamentacions, agafar l’impermeable, i cap a la carretera falta gent! La putada gran serà que com no faci una mica de calor d’aquí al mes que ve, la meva aclimatació serà més aviat molt dolenta, ja que ara mateix a Lanzarote tenen de temperatura mínima, el que qui hem tingut de màxima amb els dies comptats, 16-17 graus, o sigui que si no surt el sol, almenys que faci calor, si us plau!!!!!!

Tota aquesta introducció ve per desfogar-me de l’entreno amb bici de dijous tarda, quan un cop semblava haver passat la tempesta amb trons inclosos sobre Sant Feliu, agafava la bici en direcció al cel blau que venia darrera, i la meva sorpresa va ser que un aigat considerable em va enganxar de ple entre Platja d’Aro i Calonge, endurint encara més la pujada a la Ganga, cosa que em feia passar molt fred a la tornada (ara si amb el cel ben blau gràcies al generós vent que bufava) i arribava a casa amb els peus absolutament congelats, la veritat és que la meva por més gran era no refredar-me, i per això, sense canviar-me, ràpidament a la piscina on completava una sessió amb 1600 metres de relax, i, en principi a dia d’avui, només petits indicis de refredat sense acabar de concretar-se, buf.....

Amb lamentacions incloses, he completat una setmana d’entrenaments irregular, amb una bona sortida amb bici el dilluns desprès de treballar, bons entrenos i sensacions a l’aigua, i també amb bones sensacions en la cursa a peu, on em trobo cada dia més còmode amb el ritme previst per la part final de l’IM.

Aquesta setmana l’he començada amb quatre horetes i uns quants quilòmetres de bici aquest matí, i seguiré amb l’entreno previst pel trainer Viñoles, amb qui m’he quedat amb les ganes de rodar aquest matí quan ens hem creuat (ho sento però es que ja anava just!!), d’aquí una estoneta a la piscina.
Salut i Força i Honor!!!!

Entreno post Paris-Roubaux

Extremadament motivat després de veure l’exhibició dels monstres ciclistes a la bestiesa de la grandíssima clàssica París-Roubaux de diumenge a la tarda, sortia a entrenar el dilluns passat a la tarda. Sempre m’han encantat les clàssiques de primavera, i crec que si fos ciclista, seria de les curses que m’agradaria fer, més que les voltes de tres setmanes...
I no es que a aquestes alçades necessiti cap motivació extra per entrenar, la veritat és que tinc moltes ganes de fer-ho el millor possible a Lanzarote, tot i que el mal temps que ha fet tot l’hivern i el que portem de primavera m’ha condicionat (a mi i a tots, suposo) els entrenaments i la possibilitat d’acumular quilòmetres que no fossin sota sostre, paciència! Total, que després de la jornada laboral, em posava l’altre uniforme de treball, i enmig dels comentaris i els ànims dels compis d’empresa agafava la bici i sortida de Santa Coloma direcció Vilobí. Aquesta era la tercera sortida que feia amb el meu el meu nou casc superfashion, un regal avançat al meu sant que em va fer la Mireia la setmana passada, que ja forma part del meu dia a dia sobre la bici i que lluiré a l’IronMan més content que un nen amb sabates noves! Ara nomes falta concretar el tipus i la marca de la roba per competir, la setmana que ve ja hi hauran notícies al respecte...

Ara si, després de tot aquest rotllo, i amb el temps mig ennuvolat i amb el típic ventet de sempre, però aquest cop amb una temperatura agradable, sortia cap a Vilobí, per enfilar-me cap a Brunyola en una carretera no recordava que estigués tant malament, però les casualitats varen fer que en algun tram el paviment s’assemblés molt al mític terra de pavé de la París-Roubaux, i que afegit al paisatge que m’envoltava, va fer d’aquest primer tram de la sortida una dura i bonica experiència. Un cop superats aquests quilòmetres inicials, agafava la carretera d’Anglés fins a arribar a Hostalets d’en Bas, on les sensacions eren molt estranyes, ja que la sensació òptica de la carretera era de baixada, i, a més, tenia un fort vent a favor, però tot i això no solament no podia mantenir la velocitat per sobre de 30, si no que a més anava baixant a mesura que havia de pujar pinyons, no entenia res!!! Finalment, la darrera rampa abans d’Hostalets em feia adonar una mica de la realitat, i al girar per refer el camí fins a Anglés, m’adonava del que passava: no era baixada, sino que anava pujant, i cada cop més, sort del vent a favor, i que per cert ara tenia de cara...Gir cap a Bonmatí just a l’entrada d’Anglés, i després pujada amb bones sensacions cap a Estanyol, Aiguaviva, Vilobí amb pujada final cap a Santa Coloma altre cop. En total, 90 kilometres en tres hores justes, i les cames molt toves, però satisfacció total pel recorregut i les sensacions.

Ara a esperar que el temps acompanyi el que resta de setmana per poder acumular d’una vegada tots els metres que pugui.

Una setmaneta menys....

Setmana Santa acabada, la veritat es que ja en tenia ganes!!!!

Mal temps i poc entreno, per variar, em sembla que a Lanzarote patiré més del que voldria, això si, acabar l'acabo, nomes faltaria.

I això que el diumenge passat començava bé, amb els 1500 metres en piscina descoberta de 50 a Mataró, on aconseguia baixar el meu temps de l'any passat en mig minut (al final 24:15), en una prova que m'encanta i que recomano a tothom. Una experiència genial poder nedar a cel obert amb aigua calenteta i un molt bon ambient!! Despres tocava agafar la bici i tornada fins a Sant Feliu per la costa en companyia de l'Esteva, i on vaig poder comprovar en primera persona, que el parcial ciclista del Challenge del Maresme serà moooolt ràpid, ja que sense apretar excessivament anàvem per sobre de 40 km/h, amb el típic ventet d'esquena cosa que vindrà de fàbula ja que el darrer tall fins a la T2 és precisament aquest, prepareu les cabres i le rodes aero per volar!!!!

A la tarda tocava fer els brunyols pastats desde dissabte, o sigui que recuperava totes les calories perdudes i alguna més...soc massa llaminer, ho reconec...

De la resta de la setmana, poca cosa més, dilluns 50 kilometrets més de bici abans d'anar a treballar, un parell de bons entrenaments a la piscina, i la resta ja ho coneixeu, pluja, pluja, vent i fred, i quan no ha plogut, doncs no he pogut sortir per obligacions paternes (m'encanta!), visita a La Roca Village inclosa.

El dissabte, però, s'obria una mica el cel i podia sortir una estoneta més amb la bici abans de celebrar el dinar d'aniversari de la meva filla gran, per tornar despres a la piscina i esperar amb els dits creuats que el temps s'aguantes l'endemà... Evidentment el temps no em va fer cas (ingenu de mi) i canviava la megasortida amb bici per un entreno de qualitat de cursa a peu sota la pluja, que tot s'ha de dir em va deixar bones sensacions, i una sessió de sauna i jacuzzy. A la tarda, per acabar el diumenge esportiu sota sostre, entreno "visual": la Paris-Roubaix (si algun dia algú es vol apuntar a fer la cicloturista que hi fan el dia abans, que compti amb mi!), quina passada veure aquesta gent volar sobre el pavé per acabar amb 260 kms...sense comentaris!!!

Avui sembla que el sol s'ha decidit a sortir una mica...a veure que dura!!!

Apa, salut, entrenus i sobre tot, que surti el sol d'una p... vegada!!!

RESUM DEL MES DE DESCONEXIÓ, UNA MICA DE TOT!

Equip a Sallent, una gran experiència!

Les primeres pedalades de la temporada...

Típica dieta del triatleta...

Per alguna cosa l'ha triat el Tour!

Vilafranca, a partir d'aquest dia, sinònim de bones marques!

Definitivament ara si que sembla que els problemes amb internet i el meu portàtil s’han sol·lucionat definitivament, gràcies Richart!!

En aquest darrer mes he acumulat moltes coses, esportivament parlant, i intentaré fer-ne un resum acompanyat de les fotografies corresponents.
El primer cap de setmana de març començava amb unes bones sortides amb la bici, aprofitant els primers dies de sol, i acompanyant al gruix de l’equip de natació Master del Xaloc fins al desplaçament a Sallent per competir en les diverses proves, incloses les de relleus per equips de 4x50 i 8x25, va ser una molt bona experiència en un ambient genial, un bon cap de setmana!

Durant la setmana següent primera presa de contacte amb una ruta que personalment m’agrada molt, com és la pujada a Sant Hilari Sacalm des de Santa Coloma de Farners, 20 quilòmetres d’una pujada molt constant, amb algun petit descans, i 20 quilòmetres més de baixada cap a Osor, per acabar a Anglés i tornar a Santa Coloma. Una ruta que repetiré aquesta pròxima setmana, i l’allargaré una mica més cap a Vilobí, toca sumar i molt!!! El cap de setmana tocava treballar, cosa que va fer que la qüestió esportiva passes a segon terme i em limités a nedar una mica el dissabte a la tarda, les obligacions es el que tenen....

Arribava la setmana següent que em va portar la tarda de dissabte, després d’una bona sortida amb la bici, a acompanyar a la Mireia fina a Vilafranca del Penedès per participar en els 100 i 200 lliures, prova Masters. Els resultats varen ser francament molt bons, ja que tant la Mireia com jo varem aconseguir rebaixar les marques personals, i sigui que dissabte completéssim! El diumenge un matí amb un bon sol, passejada per estirar les cames i donar un cop de mà amb els primers quilometrets de la temporada de la meva filla Clara amb bici, veurem si hi ha constància....i per acabar el dia, un bon plat d’embutit ibèric acompanyat del vi corresponent, ajudava a recuperar una mica les forces, grandíssim cap de setmana, sens dubte!

El dilluns posterior, i per ajudar a metabolitzar el sopar de diumenge, sortideta amb bici direcció Tossa de Mar per tornar per la fantàstica carretera fins a Sant Feliu, on quan estava aturat fent la foto, una parella de triatletes americans em varen demanar si els en podia fer una, i comentant els pròximes reptes de cadascú, quan els vaig dir que jo estava preparant l’IM de Lanzarote, les paraules textuals varen ser: “Oh my God, you are crazy, there are only wind here!”, i em varen explicar que ells havien estat fent un estage al Club La Santa, i el vent que feia era tan fort que tirava els ciclistes a terra....la veritat es que varen aconseguir impressionar-me una mica....total que em varen donar la mà per desitjar-me tota la sort del món, ai,ai, que patirem!!!
La darrera setmana tocava treballar altre cop, cosa que em deixava el cos tocat, i feia que els meus entrenaments fossin al ralentí, però sense saltar-me’n cap, tot acumula!!

De la primera setmana d’aquest mes, poca cosa puc dir que no sigui que m’ha fet la punyeta amb el temps, però que a falta de bici he acumulat quilometres de cursa a peu intentant trobar el ritme més adient de la marató de l’IM, em sembla que estic en el bon camí.....
Demà toca competir als 1500 lliures de Mataró, una prova que m’encanta des que la vaig conèixer l’any passat, i per completar el matí esportiu, tornada en bici per la costa fins a casa, a topeeeeeeee!!!