Decididament, la primavera no m'estima....

Els cinc de Caldes


...fent veure que estiro...

cansat, però sempre pallasso!

Doncs això, que aquesta primavera s'ha decidit a tirar per terra qualsevol mena de planificació per fer entrenaments conjunts amb bici, i diumenge en tenia una prova més...quina paciència que he de tenir!!!

Despres de celebrar la diada del meu sant amb un bon entreno a la piscina, amb sis sèries de 200 i quatre de 100 incloses, el divendres al matí acumulava 120 quilòmetres més de bici, i 45 minuts més de cursa a peu juntament amb els craks de la mono i en Rafa, ja recuperat d'un principi d'angines, quant d'hipocondríac.....

Amb 300 quilòmetres de bici a aquestes alçades de setmana, planificava un entreno amb en Richart per diumenge al matí de 3-4 horetes més de bici, per després fer Llagostera-Sant Feliu de transició a peu, seria una bona forma d'acabar la setmana! Abans, el dissabte a la tarda, juntament amb la Mireia, la Mercedes, l'Anna i en Josep Puig, m'arribava fins a Caldes de Montbui per competir en 50 i 100 lliures, i el relleu mixte, i d'aquesta forma col·laboràvem en la inauguració oficial de la piscina d'aquesta població termal. També aprofitàvem per estrenar el nou modelet de banyador....(podeu fer els vostres comentaris, no us talleu!). Per cert, si aquest us ha agradat, quan veieu el de Respiràlia d'aquest any flipareu!!

Així que amb el dissabte de "descans", el diumenge al matí a les 8:30 em presentava a Llagostera amb un cel amenaçador, que va complir la seva amenaça just en el moment de treure la bici del cotxe...Despres d'unes deliveracions ràpides amb en Richart, decidíem sortir a rodar fent volts a prop del punt de sortida per si es posava a ploure fort....Ploure fort?? La mare que ens va parir, ens va caure un bon aiguat nomes d'encarar la carretera de Caldes, però un cop molls, varem decidir arribar a Caldes, i fer la volta, encara que nomes fos perque les cames s'escalfessin una mica (cosa difícil amb la que estava caient). Com sol passar en aquests casos, en arribar altre cop a Llagostera, parava de ploure, i es començava a aclarir, però entre que jo havia agafat fred als peus, i en Richart no tenia les cames per moltes alegries (el dia abans s'havia cascat 165 quilòmetres juntament amb la Marina), varem decidir agafar els trastets i començar la transició a peu cap a Sant Feliu. El resultat, bones sensacions per la meva part, a un ritme sostingut de 5-5:05 el quilòmetre, per totalitzar-ne 19 amb el remate final de la pujada a la carretara de Girona...Posteriorment, sessió d'estiraments i jacuzzi per acabar un acceptable entreno amb bona companyia.

Com era d'esperar, després ja no va ploure més en tot el dia, i com que avui tampoc ho ha fet, he decidit sortir a fer 80 kilometres més de bici, més una petita transció de mitja hora de cursa a peu, amb les cames una mica tocades, però molt bones sensacions....a veure demà...