dilluns, 29 de desembre de 2008

Nadal i llevantada històrica!

Onades, onades, pluja, i més onades....buuuufffff....

El màrketing del Pare Noel, sense comentaris!


Ja tenim un Nadal més al sac!


Per a mi, aquestes dates no són les millors per a intentar mantenir un ritme d'entrenaments més o menys normal; les vacances de les peques, la feina, i les celebracions varies condicionen el meu (i suposo que el de la majoria) ritme d'entrenu. A tot això s'hi ha afegit aquest any un convidat que ja fa dies que ens acompanya a tots, sigui on sigui que visquem, i és aquesta pluja, que acompanyada d'un temporal de mar com feia molts anys que no vèiem per la Costa Brava, fa que sortir a entrenar al carrer sigui un fet força complicat, i arriscat!!


Per cert, he pogut comprovar que la campanya de màrketing de l'empresa del Pare Noel em sembla que pot ser molt efectiva de cara a incentivar els pares a decidir-se per aquest o els Reis d'Orient a l'hora d'encarregar els regals per a l'any que vé. La foto del post de la Mama Noel és d'aquesta campanya, no cal que us digui que almenys han aconseguit despertar la meva curiositat....


Tornant amb el tema del temporal, per allà el mes d'octubre, si no recordo malament, vaig penjar un post on volia que tornessin aquells temporals de quan era petit...la veritat, si ho arribo a saber no dic res, perqué tan fort, i que fes tant de mal com aquest no n'havia vist cap, i ja fa uns anyets que tinc memòria...Total, que ja m'està bé que faci mal temps, i la veritat es que ara és el moment, però de tant en tant una pausa per poder veure el sol i carregar una mica d'energia també va bé....


Total, que entre la meteorologia, i la mandra que em fa sortir, porto uns dies sense fotre ni brot, això sí, a la prova d'esforç que em vaig fer fa una setmaneta encara vaig ser capaç de donar 360 wats a 189 ppm, o sigui "QUE NO ESTAMOS TAN MAL, HOMBRE!!!". Ara ja nomes em falta començar a menjar una mica menys (la meva filla gran diu que em falta força de voluntat...) i entrenar una mica més i regularment, ei, que encara vaig ser capaç de fer 3x6x100 sortint a 1:45 la setmana passada, comparat amb l'any passat per aquestes dates, estic fet una béstia, de 80 kilets, però una béstia!!!


En fi, que per als qui com jo, tenim mandra i contem posar-nos les piles de veritat a partir del dia 1, ànims nois, nosaltres podem!
Per als matxaques que no paren ni un dia (us admiro) enhorabona per la vostra força de voluntat, i espero que no us guany a cap cursa....jijiji....
...i per a tots, Força, Honor, i, per sobre de tot, SALUT per aconseguir el repte que volgueu, sigui el que sigui.

dimarts, 23 de desembre de 2008

Bones Festes a tothom!!!


Despres d'un parell de setmanetes força complicades per diversos motius, ja torno a reconectar-me al blog, i el primer que vull fer és desitjar que els que em llegiu passeu unes bones festes plenes d'excessos i que us regalin allò que voleu i més!!!!

Diuen que aquestes festes són un període de reflexió, harmonia i bona voluntat....bé, potser si que la gent està més sensible i són l'excusa perfecta per intentar llimar o suprimir mals rotllos, si és així, aprofite-m'ho i intentem tancar l'any amb les nostres consciències tranquiles i sense deixar res per l'any que vé. A mi no és que em fascinin especialment aquests dies, però gràcies a les meves filles i a la il·lusió que desprenen (i interes pels regals, també s'ha de dir!) m'encomano d'una sensibilitat especial. A tot això hi he d'afegir que a començaments d'any és el meu aniversari, o sigui que en deu dies tinc una pila de motius per sentir-me, si més no, diferent.
Són dies de menjar molt i beure una mica. Personalment he començat amb els sopars d'empresa i del club, i ja empalmaré amb els sopars-dinars-berenars-sopars i ressopons de festes. Afortunadament tenim moltes excuses per no deixar d'entrenar i competir: curses de St. Esteva a Llagostera, St. Silvestre (aquest any n'organitzem del tipus patxanga, totalment il·legal, a St. Feliu, sense premis i amb xocolata desfeta al final), la primera sortida en bici de l'any, el primer bany a mar, o sigui un bon grapat de llocs per intentar perdre alguna de les calories guanyades, però per sobre de tot, gaudir del bon rotllo d'aquests dies en harmonia més o menys competitiva.

En els pròxims posts informaré sobre la prova d'esforç que ens varem fer la setmana passada, dels bons entrenos i sensacions a l'aigua, i altres cosetes, avui senzillament, nomes us vull desitjar a tots, de tot cor, que passeu unes molt bones festes en companyia de qui més us estimeu.

Jordi

dijous, 4 de desembre de 2008

Esquinç de turmell, part II







Suposo que les fotos són prou descriptives de l'estat del meu turmell dret....
Doncs si, ahir ja estava acabant l'entreno, tornava de fer 50 minutets a ritme de competi per veure com anava de sensacions, i després de superar un fred intens, quan faltaven pocs metres per arribar, suposo que una part per relaxament, una altra per la poca llum i una altra per les irregularitats pròpies de la vorera, total que vaig apoiar malament el peu dret, i el meu turmell, ressentit per l'esguinç de grau 3 de fa un any i poc, va dir prou, cosa que va fer que els meus 79 kilets rodolessin per terra i fessin aturar una parella que amablement es van oferir per portar-me amb el seu cotxe. Un cop dret, i realitzada la valoració de danys, vaig optar, despres d'agraïr l'oferiment, per anar pel meu propi peu fins a la piscina, on despres de la sessió corresponent d'estiraments, notava com el turmell s'inflamava per moments. Aquest cop, però, els danys no eren tan greus, podia apoiar bé el peu, i el dolor era suportable. Un cop a casa, les meravelloses bosses de gel sintétic (gran invent) feien baixar la inflamació, i abans d'anar a dormir re-valoració dels danys i aplicació de la miraculosa pomada Traumeel (gràcies Berto!).
Quina setmaneta! despres de superar un contratemps amb les meves cervicals el dilluns, aquest altre si que posa punt i final en les meves aspiracions de participar a la Mitja de Mataró, i em tocarà descansar uns quants dies, recuperar-me bé, i a veure si puc fer les curses de St. Esteva i St. Silvestre...
El que em sap més greu de tot plegat, es que no podré acompanyar en Pep i en Fredu, ni còrrer amb en Robert, que la veritat afegia una mica més de motivació de la bona per aquesta cursa.
En fi, paciència diuen, i segur que hi hauran més oportunitats d'ara en endavant!!!!

Per a tots tres, ànims i sort!!!!

dimecres, 3 de desembre de 2008

ENTRENAR? COMPETIR?? ENTRENAR COMPETINT???

Despres del parèntesi en els entrenaments per dedicar-me a trastejar una mica entre mobles, pintura i Kittyes, aquesta setmana he reanudat el ritme (més o menys), i sense fer cas als consells del trainer i altres veus amb experiència triatlètica, aquest diumenge juntament amb dos amics de joventut, en Pep i l'Alfred, anem cap a Mataró a viure l'ambient de la Mitja que allà s'hi celebra. La meva intenció i estat de forma actual m'aconsellen que m'ho agafi encara amb més calma que a Salou, ara fa un mes (1:39), i per tant, intentarem entre els tres aconseguir un ritme homogeni que ens porti sense excessius patiments vora l'hora quaranta-cinc, veurem que passa.
La veritat es que em fa molta ilusió compartir aquests 21 quilòmetres amb ells. En Pep es un altre fanàtic de l'esport (quan tingui més temps, que no ens passi res!), amb alguna mitja ja a les seves cames, i no ha parat fins a debutar aquest any en triatló, concretament l'sprint de BCN i posteriorment el de Platja d'Aro. L'Alfred s'ha enganxat a aquest món a través de la natació, on coincideix amb un altre dels meus amics d'infantesa, en Tonet, i també ha debutat amb éxit al triatló de Platja d'Aro, ja els tinc enganxats!!!
Total, que despres de Salou no tenia pensat fer res més fins a les curses de St. Esteva de Llagostera i St. Silvestre, però al saber que ells dos hi anàven em va costar poc decidir-me, canviar-me el dia de feina (gràcies Marc) i malgrat ja no varem ser a temps per inscriure'ns-hi oficialment, estarem a la sortida puntualment a les 10 del matí del dia 7.
El títol del post vé donat per l'eterna discussió que tinc sovint amb persones relacionades amb el triatló. El debat comença davant la pregunta "que hi vaig a fer a aquesta o aquella cursa?". La meva resposta és molt simple: passar un matí realitzant un entrenament amb molta gent, i per sobre de tot, passar-m'ho bé. Soc totalment conscient que de cara al meu objectiu principal, Lanzarote, una o dues mitjes maratons a aquestes alçades d'any no serveixen per gaire res, tot al contrari, si les fes competint a tope serien contraindicatives i tot, ho sé. Però la meva intenció es sortir a uns ritmes relativament suaus, i anar segons sensacions, sense arribar mai als meus límits i disfrutant en tot moment del control de la cursa, de l'ambient, i de tot el que envolta qualsevol competició. Aquesta és la meva filosofia quan sé que el meu nivell de forma o la cursa triada, no són ni óptims, ni m'ajuden en el camí cap al meu objectiu principal. Soc dels que pensen que amb seny tot suma, i com que la part de còrrer és el meu punt més débil, anar afegint granets de sorra m'ajuda molt psicològicament a progressar.
Disfrutar és el que he anat fent en els triatlons posteriors al paréntesi d'estiu (sprint BCN, Banyoles, Olímpic BCN...), amb una única excepció, el Marnaton, on reconec que vaig anar amb calma fins que em vaig posar a l'aigua i em va sortir, aquest cop si, la vena competitiva, llàstima que no estigues al 100 per 100 de forma, però vaig acabar molt satisfet.
Reconec que m'encanta competir, però de la mateixa forma que sé quan vull anar a tope i preparar-me, també m'encanta competir per disfrutar de les curses, en fi, que tothom ho interpreti com vulgui, jo seguiré fidel als meus principis (amb seny, aixó si) i intentant disfrutar a tope de tot el que faig, quan no m'ho passi bé, o em signifiqui una obligació, canviaré d'esport.
Salut i entrenus!!!

diumenge, 30 de novembre de 2008

BRICOMANIA: El resultat

Abans del canvi...






...i amb el nou look Kitty, a les meves filles els hi
agrada molt....i a mi també, ho comfesso!














Ja feia temps que volia canviar l'aspecte de l'habitació de les meves filles. De fet, he anat canviat els mobles del pis on visc de mica en mica, i ara ja els hi tocava el torn a elles. Per això un dia les vaig agafar, ens en varem anar a casa del Sr. IKEA, i els vaig dir que triessin llits i armari nous, que de la resta (pintura i decoració) me n'encarregava jo (i de muntar els mobles també....).
La seva opció em va sorpendre, ja que havent-hi lloc per un llit independent per a cadascuna, van escollir la opció llitera, això sí, va ser una decisió totalment consensuada per elles i sense cap influència per la meva part. A la Mireia, la gran, li anava de fàbula un megallit de matrimoni per ella sola, i la petita, la Clara, estava encantadíssima de dormir al llit de dalt, on tenia el seu propi espai independent. Així doncs, la setmana passada, despres de desmuntar l'armari i els llits existents, i deixar l'habitació pintada i a punt, m'aventurava en el semidesconegut món d'IKEA l'Hospitalet (mai més, a partir d'ara seguiré fidel al de Badalona, més petit i acollidor!!) i despres de carregar el meu pobre cotxe com si fos un camió de 12 tones, tornavem cap a St. Feliu.
Un cop descarregats els futurs mobles, tocava una de les parts que més m'agrada: el muntatge, tot i que aquest cop l'armari estava decidit a complicar les coses seriosament. Finalment, però, tot se solucionava (quin gran invent el "taladru"!) i aquest cap de setmana les meves filles podien disfrutar de la seva nova habitació. Sincerament, les cares barreja de sorpresa i alegria que varen posar en veure el resultat de la operació de canvi, no tenen preu, i això que encara hi haurà alguna sorpresa més.....
Vull agraïr l'ajuda de qui ha estat al meu costat en aquesta "aventura", desmuntant, netejant, aconsellant, pintant, transportant i tornant a muntar: la Mireia, gràcies també per la teva paciència....
Aquesta feinada (m'ha encantat) és un dels motius pels quals he tingut els meus entrenaments, sobre tot de cursa a peu i la bici, semi-abandonats, però espero rependre'ls amb força aquesta setmana, amb la guinda de la Mitja de Mataró el proper diumenge (a ritme moooooolt suau, ho prometo!).

















dijous, 27 de novembre de 2008

Bricomania i altres cosetes




Les imatges són ilustratives dels motius pels quals he tingut el blog una mica oblidat els darrers dies, properament més informació sobre el tema (encara no està del tot acabat). A més he d'afegir que per motius laborals i que la conexió a internet darrerament no es que sigui una virgueria, també han influit en l'actualització i els comentaris al món virtual....
Una pista sobre la Kitty i Bricomania és que a les meves filles els encantarà (espero), almenys a mi m'agradava la idea i el resultat final que es comença a entreveure. Espero poder concretar més el tema despres del cap de setmana. Ara me'n vaig a passar una mica de fred per poder completar uns kilometrets amb la bici.


Apa, salut i abrigueu-vos!!!!














dilluns, 17 de novembre de 2008

Entrenador, entrenaments, entrenats...


Finalment, despres de reunions i debats, el dilluns passat començàvem la nova temporada d'entrenaments planificats. Al final, la decisió consensuada per la majoria de membres de l'equip es la de seguir confiant amb l'experiència i la bona predisposició d'en Josep Viñolas, el nostre entrenador des de fa dos temporades, i amb qui hem fet un salt qualitatiu important la majoria de nosaltres, amb introducció a la llarga distància inclosa.

La foto del costat es precisament la d'en Viñolas en la seva victòria més prestigiosa, al Triatlón de Elche l'any 2007.

Aquest 2008 les lesions i altres factors han influit en el seu rendiment, i de retruc, en el de la resta de membres de l'equip, però mirant el futur amb optimisme, i deixant apart la resta, tots intentarem donar el millor de nosaltres per continuar, per sobre de tot, disfrutant d'aquest meravellòs esport.

Per cert, si algú necessita material de triatló de primer nivell, es pot passar per la botiga TRIESPORT, inaugurada recentment per en Josep i un altre dels companys de l'equip, en David Camps.

Així doncs, el camí cap a la nova temporada, i cap a l'objectiu prioritari, segueix el seu curs i està una mica més definit amb les matxacades programades pel trainer, i les que em vagi posant jo a més a més (cosa que sé que el desepera una mica, jejejeje).

Per a tots, salut i entrenus!!!

dijous, 13 de novembre de 2008

DUNKIN DIETA


Aprofitant el viatge a Salou, de tornada em vaig proveïr d'uns productes energètics de darrera generació que m'han dit que van molt i molt bé per millorar la recuperació després d'una cursa. Així aquesta setmana he seguit la dieta DUNKIN (abans DUNKIN DONUTS).
Està molt bé perqué és variada: xocolata amb pipes, maduixa, canyella..., l'únic inconvenient es que sembla ser que porten "una mica" de colesterol, però com que segons les meves analítiques estic uns quants punts per sota del mínim, doncs no crec que em facin mal. A més em van garantir que aquesta varietat eren dietétics i que no aportaven gaires calories.
Seriosament, sort que no tinc cap "concessionari" Dunkin prop de casa, perqué sino els meus 78 kg "i pico" actuals serien uns quants més....

A la vostra salut!!!

dimarts, 11 de novembre de 2008

MITJA DE SALOU: La crònica

Moments abans de la sortida, relaxació total
Aprofitant la tarda pre-cursa

Training for Lanzarote!!!

Primera Mitja de la temporada i completada amb èxit segons la meva planificació de cursa.
El cap de setmana començava amb l’arribada a Salou el dissabte al migdia. El contrast amb la darrera vegada que hi vaig anar (juny d’aquest any, tri Olímpic) va ser bestial, amb l’immens passeig quasi desert, i la majoria de botigues i xiringuitos tancats, semblava com si hi hagués de passar un huracà o alguna cosa semblant!! Dinar a base del plat de pasta reglamentàri (amb postre reglamentari, evidentment) a primera línia de mar, i passejada per gaudir del solet, que després d’aquests dies grisos i plujosos, la veritat es que s’agraïa. Més tard, localització del punt de sortida, al pavelló, i inspecció d’una part del recorregut de la cursa, perfil força planer, però amb suaus pujades i baixades, i finalment arribada a l’hotel, just abans que fos envaït per tres-cent mil jubilats.
La sorpresa va arribar un cop instal·lats, la Mireia em va regalar una fantàstica samarreta (veure foto) per contribuir als meus entrenaments per Lanzarote, a punt per estrenar-la amb tots els honor l’endemà.
Després del sopar pre-cursa (si algun dietista esportiu veu el que vaig menjar es posa les mans al cap...), varem poder gaudir d’una de les experiències més “diferents” que he viscut mai: Veure com el Barça li fotia sis golets al Valladolid, amb el corresponent patxaran (gran beguda digestiva abans d'una cursa), mentre part dels tres-cent mil jubilats es dedicaven a “destruir” cançons al Karaoke, i posteriorment muntar una espècie de ball, amb tot de gent presumptament disfressada de Halloween, i tot això just al costat de la pantalla on intentavem veure el partit...senzillament indescriptible....potser per això a la nit vaig tenir mal sons...
I ja som a diumenge al matí, esmorzar i cap a recollir dorsals amb sis (6) graus de temperatura, quines ganes de còrrer.....
A la sortida un ambient genial, amb més de set-cents corredors/es, entre ells un company d’EscoladeMollet, en Joan, el qual també ha estat abduït pel món triatlètic, i que aquest any ha estat finisher en l’IRONCAT i l’ELBAMAN. El comentari abans de començar, el que sempre fem tots: “si, si, iré tranquil, a fer 1:45, és un rodatge, un entreno llarg amb molta gent...”. La veritat és que aquesta vegada es va complir força. Hi ha gent que no enten que anem a una cursa, triatló o el que sigui, senzillament pel plaer de fer-ho, però aquest és un tema per un altre post. Avui toca la cursa, i a les 10 en punt ja estava tothom a punt, jo amb el dorsal 672, i la Mireia amb el 437. Sortida puntual, i primers quilometres per anar escalfant. Les pulsacions i el ritme, controlats segons el previst, pas pel km 5: 24:15, i rodant amb molta comoditat dintre un grup. Em passa gent i en passo jo a d’altres, paciència. Del km 5 al 10, 23:44 (48:00 segons el meu crono), posició 408, i amb ganes de canviar de ritme, ja que m’anava frenant (sort). La meva tàctica era apretar a partir d’aquí, però en Joan m’havia advertit que als kms 12 i 14, aprox, hi havien dues pujades una mica més fortes, i vaig seguir conservant. El pas per les pujades, realment trenca-cames, però que va anar bé per acabar de treure “la carbonilla”, estabilitzar el pulsòmetre entre les 174-176 ppm, i sumar 23:50 més al temps total en el km 15, punt on vaig començar a anar més per sensacions sense mirar tant el rellotge, vaig començar a avançar gent, cosa que em va fer créixer per moments, per arribar al km 20 amb parcial de 23:13, i fer el darrer km i pico amb 4:45 i molt bones sensacions, disfrutant a tope de la cursa en tots els sentits, totalitzant un temps final de 1:39:50, just en els meus càlculs, en la posició 333 (totalment anecdòtica), molt bones sensacions , i amb una bona estrena de la meva supersamarretadentrenuperlanzarote! Totalment satisfet!
Per la seva part, la Mireia va realitzar la meitat de la cursa, amb el mèrit que això comporta tenint en compte la lesió que té a la cama, i que ha estat tota la setmana malalta, per tant satisfacció per partida doble!!
A l’arribada, bossa de regal, beguda i pasta party, per acabar amb entrada a la piscina municipal, un 10 per l’organització!
Conclusió: un cap de setmana diferent, amb una Mitja més d’experiència que se suma als quilometrets que vaig acumulant poc a poc, amb seny i il·lusió, per intentar que el meu punt dèbil ho sigui una mica menys. La pròxima cursa: Mataró (sense xip perque han tancat inscripcions), però allà estarem per agafar temps i ritmes de cursa!

dimecres, 5 de novembre de 2008

Temporal, 2a part: Els Vídeos.

Sembla ser que avui els Deus inhalàmbrics em són propicis i he pogut carregar dos dels múltiples vídeos que vaig gravar del temporal que va passar per aquí el diumenge.

Aquests concretament, són del Camí de Ronda de S'Agaró, un lloc genial per anar-hi a còrrer (o passejar amb calma,) en qualsevol circumstància meteorològica, són dos quilòmetres aproximadament, de trenca-cames per culpa de les moltes escales que hi ha, però que val molt la pena perqué el lloc es realment bonic, i, a més, et porta a una de les millors platges del món: La Conca.

No se si arribaran els esquitxos de l'aigua, per si de cas, no us acosteu massa a la pantalla, jejeje!

Apa, me'n vaig a còrrer una estoneta que sembla que avui no plourà i diumenge toca la Mitja de Salou!

video

video

diumenge, 2 de novembre de 2008

Temporal!!!!












Fa poc vaig penjar un post on deia que trobava a faltar els temporals mar i la pluja que els acompanyava, i que hi havia quasi cada tardor quan era més jovenet. Doncs bé, sembla ser el temps es va colar al blog, va llegir-lo, i vet aquí que ens ha obsequiat amb uns dies fantàstics de mala mar, vent i pluja, bieeeeeeeeeen!!!
Vagi per endavant que m'encanta aquest mal temps, però quan toca (és típic de tardor) i sense que produeixi desperfectes ni danys materials o personals. Evidentment hi ha molta gent que no estarà d'acord amb mí, però crec que dies com aquests són ideals per gaudir encara més del sol i el bon temps que fa habitualment per aquí.
I els entrenos? Si, si, molt "guai" aquest temps, però per entrenar no tant, no? Doncs que voleu que us digui, si fos en un altre moment de la temporada, evidentment ens condicionaria molt les setmanes de volum sobre la bicicleta, però per nedar no ens varia res, i per còrrer, la veritat és que si portem molts de dies corrent sota la pluja es fa una mica pesat, però a mi m'encanta còrrer mentre plou, sempre que la pluja no sigui torrencial i no faci excessiva fred, cosa que de moment no passa. He anat a còrrer aquests dies sota la pluja, i no he acabat amb fred, tot al contrari, he disfrutat moltíssim!
El tema de la bici, com que de moment la tinc aparcada fins després de la Mitja de Salou, doncs no m'ha afectat massa, la veritat, això si, a partir de la segona quinzena d'aquest mes, no em quedarà mes remei que començar a passar fred, i començar a acumular una bona base de quilometrets, i si segueix fent mal temps, doncs recurrirem a l'spinning i al rodillo, paciència, no?
Tornant al tema del temporal, aquesta tarda he aprofitat per anar a S'agaró i fer el Camí de Ronda per empapar-me (literalment...) de temporal i fer unes fotos i algun vídeo per poder-ho compartir.
Poso fi així a la segona setmaneta de pretemporada, on les sensacions a peu són molt bones, nedant comencen a ser-ho, i en bici...pasapalabra, per seguir en els meus 78 kilets que he mantingut orgullòs gràcies al pastís i dinars-sopars de celebració d'aniversari de la meva filla petita, i les generoses racions de panellets i moscatell per celebrar la castanyada.

Ara aquí hi anaven uns vídeos del temporal al Camí de Ronda, però la conexió a internet avui no està per tirar cohets i no ho he pogut carregar, a veure si demà hi ha més sort!!!







divendres, 31 d’octubre de 2008

JA ÉS JALOGUÏNN!!! (Halloween)











Es ben bé que aquí arrepleguem totes les festes i tradicions que ens vénen de fora, tradicionalment dels països anglosaxons, i després de San Valentine Day, Chrirtmas Day, i altres “days”, finalment sembla que també s’imposa la tradició del Halloween...Curiosament totes aquestes festes importades tenen un important rerafons comercial, que si regal per l’enamorat/ada, que si Santa Claus, i ara toca disfresses i tota mena d’estris relacionats amb les carabasses i temes més o menys tenebrosos, paciència.
A més, a més, aquí ja tenim les nostres pròpies festes dedicades a cadascuna de les festes indicades, Sant Jordi, Tot Sants i Reis, són les nostres tradicions, i de moment aguanten força bé l’embestida exterior, a veure que dura!
Personalment no canvio els panellets per la carabassa, però entenc que per als nens és molt més atractiva una festa on es disfressen de monstres i mengen xuxes, que una altra on la castanyera és la protagonista, i les castanyes i “moniatus”, les exquisiteses a degustar, que amb moscatell encara passen bé, però “a palo sec”, doncs la veritat es que costen una mica més d’empassar....
Així és com avui, a molts de llocs se celebraran festes de Halloween, amb tota la parafernàlia que comporta, amb guarniments i menús adequats al dia.
A mi, de moment, m’ha tocat decorar les carabasses, em sembla que me n’he sortit prou bé, segons la opinió experta i molt exigent de la meva filla petita.
En fi, demà seguiré parlant d’entrenos i triatló, de moment avui, que passeu un bon Halloween i agafeu una bona castanya!!!!

dimarts, 28 d’octubre de 2008

"Esteu bojos aquest triatletes..."

La vista des de St. Elm, sense comentaris
El meu poble des de davant l'antic Hotel "La Piscina"

Aquesta és la frase que m'ha deixat anar un company que hi havia pel vestidor de la piscina aquest matí quan m'ha vist preparant-me per sortir a còrrer, amb 9 graus i una pluja intensa a l'exterior...
Estem realment bojos els que estem enverinats pel triatló? Un article d'una escola mexicana de triatló en el seu titular deia: "El triatlón no crea carácter, lo revela".
La veritat es que a qualsevol persona aliena al nostre món li costa d'entendre com podem sortir a còrrer en dies com el d'avui, amb pluja i temperatura fresqueta; o anar a nedar amb onades "gegants" i l'aigua a menys de 16 graus o plena de meduses; o sortir amb bici amb ventades que posen en qüestió el nostre equilibri, tan físic, com mental...
Personalment quan acabo un entrenament en un dia com aquests estic doblement satisfet, d'una banda si el meu rendiment físic ha estat acceptable (el cas d'avui), i de l'altre per haver vençut la possible mandra que les circumstàncies climatològiques imposen.
He de dir que quan es disposa d'uns circuïts per entrenar amb unes rutes i vistes com les que tenim a Sant Feliu, la veritat és que és tot molt més agraït. Per exemple amb la ruta d'avui he anat resseguint el passeig fins a l'escullera, per enfilar-me després cap a l'Ermita de St. Elm, on, mentre agafava una mica d'aire, he fet les fotos. No em cansaré mai de la vista tan meravellosa que hi ha des d'aquí dalt, no en va el monòlit que hi ha davant l'Ermita és en homenatge a Ferran Agulló, el qual sembla ser va decidir donar nom a la Costa Brava des d'aquest punt (no m'ho invento, ho posa allà, que consti!).
I les variants ruteres per còrrer són infinites, des de continuar resseguint la costa pels camins de ronda (realment bonics i durs), fins a enfilar-te cap a l'Ardenya per corriols i caminets, del nivell del mar a la muntanya en menys de 15 minuts, el contrast és bestial!
Un altre dia parlaré de la natació (platjes de S'agaró i La Conca...) i les sortides de bici (la carretera de Tossa...buf!)
Ho reconec, estic enamorat del meu esport i del meu poble i rodalies!
I respecte a la frase, bojos, bojos, potser no, DIFERENTS?
Fa uns dies vaig penjar un post on trobava a faltar la pluja i l'ambient de tardor, ara ja el tenim aquí (juntament amb les castanyes, els panellets i el MOSCATELL, oleole!!) i ho penso exprimir i guaudir-ne al màxim.


Força, Honor i Triatló!!!


divendres, 24 d’octubre de 2008

Motivació IronMan


La veritat es que em sembla que els que en algun moment hem pres la decisió d'afrontar el repte d'un IronMan, em refereixo a la distància en sí, es digui com es digui, no necessitem gaire més motivació que la d'acabar o d'aconseguir rebaixar "aquella" marca, o la de senzillament gaudir i experimentar les sensacions que ens provoca un triatló d'aquesta mida. Quan vaig decidir despres de l'Home de Ferro 2007 afrontar l'any 2008 el repte IM, la meva primera idea va ser Lanzarote. No se si ho tinc molt idealitzat o que, personalment sempre he pensat que aquest era el "Hawaii" europeu, i el fet que molta gent digui que és un dels més durs del món m'atrau especialment. Amb aquesta intenció vaig començar a preparar-lo a començaments d'any, però finalment els dubtes i el tancament de les inscripcions avançat em van deixar amb la mel als llavis, i per aprofitar la meva preparació, i perque no dir-ho, esvaïr dubtes sobre la meva capacitat, finalment vaig optar per inscriure'm a l'IRONCAT. Va ser tota una prova que crec que vaig superar amb bona nota, un temps de 10:46,la 24ena posició final, i per sobre de tot, un seguit de sensacions i emocions que em van deixar molt bon regust i em van acabar de convèncer que podia anar a Lanzarote o a qualsevol altre lloc amb respecte i humiltat, però segur d'aconseguir el que em proposes. Així és que per evitar sorpreses, el passat mes de juny ja em vaig inscriure a Lanzarote (fa un mes han tancat inscripcions!!!!) i ja he començat la meva preparació. També tinc molt clar que hi han mes coses a part de l'IM, i intentaré seguir compaginant-les amb els entrenaments, que aquest cop si que seran una mica més rigorosos (l'objectiu s'ho mereix, em sembla).

Tot i aixó, es evident que una ajudeta motivant sempre va bé, i des de la organització m'han fet arribar el reportatge que van fer al Canal + sobre el triatleta Rafael Lopez Ordoñez. No us dic res més, us convido a veure el vídeo i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, gent així fan que tot es relativitzi molt....
L'enllaç és aquest: Motivació IRONMAN, gaudiu del reportatge i ja em direu el que

dimecres, 22 d’octubre de 2008

MITJA MARATÓ DE SALOU


Després d’uns dubtes inicials, i un cop vist que el meu estat de forma actual no és del tot patètic, finalment a dia d’avui confirmo la meva participació a la Mitja Marató de Salou que se celebrarà el proper dia 9 de novembre.
De totes formes, això és una declaració d’intencions formal, i una manera de pressionar-me de cara a començar a assolir petits objectius en la temporada que començaré el mes que ve. Encara no hi estic inscrit, i m’esperaré a darrera hora, no sigui que hi hagi algun contratemps en forma de lesió o altres....dia a dia i cada dia millor!!!
Si algú es vol apuntar a l’aventura, us deixo l’enllaç perque hi feu el tafaner, pot estar xula, evidentment jo iré a disfrutar i a passar-m’ho bé amb un cap de setmana diferent. Pròximament informaré del meu hotel i preus.
Apa doncs, a entrenar i no oblideu vitaminar-vos i supermineralitzar-vos!!!!

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Primers metres completats!!!


Oficialment ja he iniciat la pre-temporada 2009. Ja en tenia ganes!!!!

El meu pes actual, 78,5 kg, per 176 cms, no es que em preocupi massa, total nomes estic uns quatre quilets per sobre del que m'agradaria intentar aconseguir aquest any per afrontar el punt fort de la temporada, però costa molt de moure, paciència...
Així doncs, avui 35 minuts per completar quasi set quilometres per la ruta habitual per Sant Feliu, que inclou l'escullera i Port Salvi, amb sortida i arribada a la "meravellosa" piscina municipal, incloen-t'hi un parell de sèries de pujar escales, cosa que particularment m'agrada molt, tot i que a aquestes alçades és fa molt dur...
No em cansaré de repetir que em sento un privilegiat per poder viure i entrenar en aquest poble, és un luxe la varietat de circuits i els paisatges, tan de dia com de nit, si hi heu estat em sembla que m'entendreu, la majoria de companys de l'equip em sembla que hi estan d'acord.
Per no condicionar-me per les pulsacions, no m'he posat el pulsòmetre, així podré comparar les sensacions d'avui, a un ritme còmode, el que em demanava el cos, amb les d'un altre dia més endavant quan completi el mateix recorregut.
Per acabar, els abdominals corresponents i una bona sessió d'estiraments, cosa en la que penso incidir molt aquest any per minimitzar els petits problemes dels meus isquiotibials.

Estic molt satisfet de les sensacions, i amb moltes ganes d'anar poc a poc per intentar aconseguir la millor forma que hagi tingut mai, crec que la duresa de Lanzarote s'ho mereix!

Demà una mica més.

divendres, 17 d’octubre de 2008

Are you ready?? GO!!!!

Comptadors a zero i a punt per començar...

La veritat és que en tinc moltes ganes despres d'aquests dies de "descans actiu". Dic descans actiu perqué algú m'ha vist fer un "simulacre de còrrer" les darreres dues setmanes, i com que nosaltres (els esportistes en general, i els tri's en particular) som malpensats, segurament els hi haurà passat pel cap que ja estava entrenant...res més lluny de la realitat!!!

Despres del final de temporada que he fet, amb poques ganes de matxacar-me amb entrenos llargs i durs, i sortir a fer els dos tri olímpics amb moltes ganes de disfrutar sense anar més enllà de cap resultat concret, es pot dir que ja porto un mes i mig de "descans"...

Diuen els que hi entenen que per ajudar a regenerar el cos i el cap, va molt bé aturar-se completament almenys durant dues setmanes, però a aquestes alçades de la meva vida esportiva em sembla que em conec suficient, i a més com que la segona part de la temporada me l'he agafat molt suau, he apres a escoltar el meu cos, i ara tan el cos, com el coco, em demanaven a crits que afluixès encara mes els entrenos, però que no pares. He d'afegir que soc dels que tinc tendència a agafar de seguida uns quilets (m'agrada moooooolt menjar....), i no parar del tot també és una forma de no disparar-me a la bàscula.

Així doncs he aprofitat per fer-me el tatoo, una bona excusa per no tocar la piscina durant quinze dies (tinc monooooooo!!!), i la bici l'he aparcat ben aparcadeta, l'únic que he fet és començar amb els circuits de peses molt suaus, i anar a estirar les cames en dies alterns, no mes de 50', a un ritme per poder anar parlant, que la veritat es que és molt a poc a poc.

Però ja està. M'he marcat com a data d'inici de la pretemporada el pròxim dilluns 20, he posat tots els contadors a zero, i a partir d'aquest dia iré actualitzant setmanalment al blog les hores i quilòmetres acumulats.

L'objectiu prioritari de l'any que vé és l'IM de Lanzarote, espina que tinc clavada des de l'any passat on em vaig quedar fora de les inscripcions pels meus dubtes existencials....per tant, aquest any no vaig donar opció al dubte, i el juny ja estava inscrit, a més ja han tancat les 1300 inscripcions fa dues setmanes!!! Estem bojos aquests de llarga distància!!!

A part de Lanzarote, m'agradaria fer Lisboa o Elche un mes abans per agafar sensacions, a veure com estic de pressupost i inscrits.

A falta de concretar l'entrenador del Club per la pròxima temporada (em sembla que la reunió va anar prou bé), jo per començar a acumular patiment, el mes que ve iré cap a Salou a fer la mitja, a veure que tal, si algú s'hi apunta ens veiem allà!


Força i Honor!


dijous, 16 d’octubre de 2008

TROBO A FALTAR...


Primer de tot vull comentar que després d’uns dies sense una conexió estable a internet, finalment he trobat algú caritatiu que m’ha permès accedir al món, a veure que dura...

Tornant al títol del post, doncs sí, trobo a faltar l’aire de tardor que recordo quan era petit. No sé si és causat pel canvi climàtic, o si senzillament són cicles habituals i que no queden en la memòria, però jo personalment recordo les estacions de l’any molt més marcades.
A l’hivern feia fred, no molta, però si suficient per haver d’abrigar-te de veritat almenys els mesos de desembre, gener i febrer, i no com ara, que pots anar en màniga curta quasi fins Nadal!
A la primavera feia la calor justa, amb fred com aquell que diu fins al mes de juny, i amb la natura esclatant al seu moment just.
L’estiu, la veritat és que potser és el que menys ha canviat, si de cas s’ha allargat per davant i per darrera. Feia la calor que tocava, de vegades molta, de vegades no tanta, i els mesos d’agost amb les típiques plogudes que donaven pas a uns setembres que podien ser molt bons, però ja començaven a ensenyar el camí de la nova estació...
I arribava la tardor, aquí és on jo volia anar a parar. Perquè aquí em surt la vena ganxona, i trobo a faltar aquells temporals de llevant, amb setmanes senceres de pluja i aquest mar tan espectacular i salvatge, amb les onades saltant l’escullera com si res...trobo a faltar l’olor de les castanyes torrades del “castanyeru” davant de la farmàcia Dalmau (avui Emi)...trobo a faltar la frescor dels dies i l’olor del canvi d’estació, amb aquella llum tant especial i melancòlica...

La veritat es que em sembla que el ritme de vida que portem actualment no ens fa adonar dels petits detalls... He aprofitat que estic de “descans” de la temporada triatlètica, i avui m’he permès el luxe de recordar, amb l’ajuda d’alguna foto, i m'ha sortit aquest pensament que he volgut compartir....
Si és que en el fons soc un sentimental!!

diumenge, 12 d’octubre de 2008

IM de Hawaii, Eneko Llanos 2n!!


Hawai, el somni de la majoria dels IM's i triatletes en general ja té guanyadors el 2008. L'Eneko Llanos va pujant esglaons a poc a poc i ja s'ha situat segon aquest any!

Destacable també l'actuació de la Virginia Berasategui, sisena entre les noies. La primera crònica de la pàgina oficial és aquesta, vaig a seguir somiant una estoneta....



Alexander and Wellington win in Kona
Craig Alexander and Chrissie Wellington Claim Ford Ironman World Championship Victory
Published Sunday, October 12, 2008
Australia's Craig Alexander and Great Britain's Chrissie Wellington celebrated first-place titles at the 30th anniversary of the Ford Ironman World Championship in Kailua-Kona, Hawaii. Alexander, with an Ironman 70.3 World Championship title in addition to a second-place finish last year in Kona, crossed the line with a time of 8:17:45. Defending her current World Championship title, Wellington finished more than ten minutes ahead of her fellow competitors at 9:06:23.


Alexander dominated an impressive men’s field consisting of Ironman World Champions such as Chris McCormack, Normann Stadler, Faris Al-Sultan and other top contenders including Chris Lieto, Eneko Llanos, Torbjorn Sindballe, Cameron Brown and Rutger Beke. Alexander, among the top ten throughout the bike portion, further showcased his running prowess taking the lead at the turnaround.
Top ten results for the professional men’s race are as follows:
1. Craig Alexander, AUS 8:17:45
2. Eneko Burguera Llanos, ESP 8:20:50
3. Rutger Beke, BEL 8:21:23
4. Ronnie Schildknecht, SUI 8:21:46
5. Cameron Brown, NZL 8:26:17
6. Patrick Vernay, NCL 8:30:23
7. Andy Potts, USA 8:33:50
8. Mathias Hecht, SUI 8:34:02
9. Michael Lovato, USA 8:34:47
10. Eduardo Sturla, ARG 8:36:53

Despite mechanical trouble, Wellington took the women’s lead approximately 30 miles into the bike and eclipsed the current women’s run course record with a blistering marathon time of 2:57:44. Today’s third-place female, Sandra Wollenhorst, also broke the women’s run course record with a time of 2:58:35.

The top ten professional women’s results are as follows:
1. Chrissie Wellington, GBR 9:06:23
2. Yvonne Van Vlerken, NLD 9:21:20
3. Sandra Wallenhorst, DEU 9:22:52
4. Erika Csomor, HUN 9:24:49
5. Linsey Corbin, USA 9:28:51
6. Virginia Berasategui, ESP 9:29:15
7. Bella Comerford, GBR 9:34:08
8. Gina Ferguson, NZL 9:36:53
9. Gina Kehr, USA 9:37:06
10. Dede Griesbauer, USA 9:39:53

This year’s Timex Ironman Watch Bonuses, totaling $20,000, were awarded to:
Bike – Torbjorn Sindballe and Chrissie Wellington
Run – Normann Stadler and Chrissie Wellington
In addition to a highly competitive professional field, a variety of inspirational age group athletes competed including Major League Baseball veteran, Jeff Conine, with a time of 14:43:45, and Sean Swarner, a two-time cancer survivor with one lung, who crossed the line at 11:44:15. In addition, Keith Davids, Commanding Officer of Navy SEAL Team One, completed the event in 11:24:00.
The event saw 1,731 athletes officially start the 2.4-mile swim, 112-mile bike and 26.2-mile run on the Big Island of Hawaii. NBC will air the 2008 Ford Ironman World Championship on December 13, from 2:30 p.m. to 4:00 p.m. EST. Please check your local listings for specific details.

divendres, 10 d’octubre de 2008

...i FI!


Títol explícit per començar un post.

FI d'una temporada carregada d'emocions, sensacions i coses bones i no tan bones.

Una temporada on he aconseguit un dels meus reptes personals, acabar un triatló de la distància mítica, els 3.8+180+42.2 de l'IRONCAT del 17 de maig de 2008. Unes distàncies que com ja heu pogut veure m'acompanyaran la resta de la meva vida, i que espero tornar a superar amb éxit a Lanzarote 2009.

Una temporada on m'he estrenat en el món de les mitges maratons i les competicions de natació en piscina. En definitiva, una temporada esportivament parlant molt completa i satisfactòria, i que detallaré un altre dia, perqué avui toca reflexionar.

Reflexionar sobre el nostre particular món del triatló ganxó, del nostre equip, fer una valoració objectiva i global de com han anat les coses, i de com ens agradaria que anessin, punts positius i negatius, i constructivament avançar, aturar-nos o el que covingui més, com a membre fundador de la secció necessitava dir-ho.

Crec que no ha sigut la millor temporada de la secció a nivell d'equip. Les lesions per un costat, i altres variables, han influit en que el bon rotllo i la cohesió de la temporada anterior aquest any és donessin amb comptagotes. Em sembla que cal un anàlisi detallat de tot el que ha passat, del perqué ha passat, i si ens agradaria seguir així, o no. Personalment no crec que aquesta sigui la direcció correcta, és el que penso seriosament, i així ho expressaré en la reunió de la setmana que vé. Em sembla que ha faltat un nexe d'unió entre tots, cosa que ha fet que la majoria anessim a la nostra. Hem de decidir si ja ens va vé aquest sistema, o si volem fer alguna cosa per retrobar el bon feeling deixat enrera.

Dilluns podré concretar dia i hora de la reunió, i allà, sense mals rotllos i constructivament, tots ens hi expressem i trobem un camí més o menys conjunt.

Força i Honor!


dimecres, 8 d’octubre de 2008

TRI Olímpic de Barcelona

Els tres mosqueters a punt per passar més d'una horeta
de fred...no teniem son, no....


Els organitzadors van vendre aquesta edició del Triatló Olímpic de BCN, com la edició dels rècords, amb més de 2500 esportistes practicant triatló entre modalitats esprint, olímpica i per relleus, i uns circuits nous i espectaculars....


A l'hora de la veritat, organització força dolenta (per no dir nefasta), circuit de bici amb moltíssims revolts i girs de 180 graus amb gran quantitat de ciclistes, barrejant-se els que s'estrenaven en un triatló, amb els altres que es jugaven la classificació i un circuit de cursa a peu sense cap mena de control, on retallar distància era molt senzill, com va quedar reflectit en alguns dels temps de la classificació general provisional.


He de reconèixer que la idea era atractiva des del punt de vista esportiu i cultural, i aquesta és una de les coses que em van fer decidir a allargar la temporada i esgotar les poques forces que em quedaven.


Els despropòsits organitzatius començaven amb la primera de les sortides, a priori on hi havia més nivell, i on es decidiria el guanyador, amb tots els números per a l'Ivan Raña. Aquesta sortida, prevista inicialment per a les 8, es retrasava fins a les 9:20, cosa que feia que els més de tres-cents triatletes ens haguèssim d'esperar sota un fred considerable, i que la resta de les sortides es fessin molt més juntes, acumulant molts ciclistes en el segon sector, que com ja he dit era molt (per a mi excessivament) técnic i perillòs.


Amb aquesta perspectiva, la meva intenció de sortir a divertir-me es va accentuar, i em vaig agafar la natació amb molta calma, per començar a sumar amb 25:55. Una transició llarguíssima fins a boxes, i altrament llarga fins a la sortida d'aquests, em submergia en un pilot d'uns quinze triatletes, on la meva intenció, despres de l'experiència de Banyoles, i veient el circuit, va ser aguantar i intentar que no em tiressin a terra.


T2 ràpida, i a còrrer. Tres voltes a un circuit pel passeig del mar, part del qual ja es va fer al Tri esprint del juliol, i que anava des de boxes fins als peus de la Torre Mapfre. Les meves sensacions van anar millorant a mida que passaven els quilòmetres, per acabar dignament la darrera volta fins i tot atrapant gent!!! Ni jo m'ho creia!!!


Al final un crono acceptable de 2:16, amb en Berto a un minut, i que aquest cop no em podia atrapar tot i remuntar-me'n prop de tres. L'Esteva també aconseguia acabar sense excessives molèsties al seu bessó eternament tocat, i l'Oliveras sumava un altre triatló al seu extens currículum.


Una cosa positiva, a part de que tots els Xalocs varem acabar sans i estalvis, va ser el gran ambient que hi havia, amb moltíssima gent animant i participant, tant de bò l'experiència serveixi per corregir errors i fer que més gent pugui gaudir del nostre meravellòs esport en condicions.


Menció apart es mereix el recolzament i ànims que ens varen donar la Dolors, la Paloma, la Mercé i la Mireia, i al nostre company i reporter gràfic en Josep Vidal, que també van haver de matinar i aguantar el fred i despropòsits organitzatius, GRÀCIES A TOTS!!


En el pròxim post una sorpresa i començaré a analitzar la temporada, que per la meva part, dono per fnalitzada.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

FINISHERS!!!


Enhorabona a tots tres!!!!


L'Olga i en Josep Companyó, acompanyats per en Rafa, ja són dos Finishers més de distància C (en Rafa ja ho va aconseguir un any abans),concretament a l'Home de Ferro. Benvinguts al club de la llarga distància, ara ja sabeu que el pròxim pas és un Ironman....però sense presses, eh??

Aquest any tenia especialment mérit acabar, ja que la organització havia canviat tota la prova, inclosos els circuïts, els quals va ser especialment durs, així doncs, esperem les vostres cròniques!!!!

Per part meva, enhorabona a tots tres, i ànims per a la temporada que vé, amb tots els reptes que ens i us proposeu!


Força i Honor!!!


Jordi

dijous, 2 d’octubre de 2008

HOME DE FERRO 2009


5 d'octubre, tan lluny que semblava i ja el tenim aquí....

Per a l'Olga i en Josep Companyó, una data que probablement no oblidaran mai, és el seu debut en la llarga distància, i com molts de nosaltres, el bateig serà en un triatló que m'atreveria a dir que és mític. M'imagino els dubtes que ara mateix passen pel seu cap, jo els he tingut tot just ara fa un any, però els vull dir des d'aquí, no tingueu por, esteu ben preparats, tan física, com mentalment. A més compteu amb l'experiència d'en Rafa, que segur que esborrarà el regust agredolç de l'any passat, estàs més fort que mai!!!

Sé que els ànims en aquesta mena de curses s'agraeixen i són molt necessaris, i estic segur que si poguessim, la majoria de companys de l'equip estariem allà recoltzant-vos i animant. Espero que pugueu sentir els nostres crits d'ànim i la nostra energia.

Molta sort, energia i ànims, com deia en Cruyff: "sortiu a jugar i divertiu-vos", que en definitiva és del que es tracta, patir el que toca per passar-ho bé!! (estem una mica bojos, ho sé...).

Una abraçada inmensa a tots tres, i FORÇA i HONOR!!!!

dimecres, 1 d’octubre de 2008

TRI de Platja d'Aro

Bé, doncs ja està fet!

Despres de molta feina, entre tots crec que hem aconseguit un bon triatló. Malgrat les queixes típiques d'alguns triatletes sobre els recorreguts, els comentaris de la majoria de persones implicades, des de participants, passant per jutges i voluntaris, fins als diversos col·laboradors en tasques de control, han sigut d'aprovat alt, i això ens encoratja a continuar treballant per afrontra els reptes que s'ens proposin.

En la part esportiva el nivell era molt alt, i d'entre els nostres, en Josep Viñolas traient el cap pel top ten, i agafant ritme de competició despres d'un any especialment complicat...

Menció especial per als altres tres XALOCS inscrits. L'Alfred Mont debutava en el nostre esport amb un "pique" molt sà amb en Josep Parareda, el qual ho havia fet a Barcelona el juliol d'aquest mateix any, i em sembla que l'experiència de tots dos no acabarà aquí... Mentrestant la Sandra Callizo també afrontava, i finalitzava amb éxit, la seva segona prova de l'any en el seu debut en aquest mon.

S'ha de valorar en la mesura que correspon la cursa d'aquests darrers companys. Evidentment no vull menystenir l'esforç d'en Josep Viñolas, però amb tots els respectes, ell té molta més experiència i està curtit amb moltes competicions, per tant deixeu-me que avui feliciti i encoratgi especialment a l'Alfred, en Pep i la Sandra, espero haver-vos encomanat el verí del Triatló i que a partir d'ara, i sempre que les circumstàncies ho permetin, ens anem trobant en els entrenos i curses!

Vull agraïr molt especialment l'esforç de tots els companys, amics i familiars que d'una forma o altra han col·laborat a que el segon Triatló de Platja d'Aro hagi estat un éxit.

Podreu llegir la crònica i fotos publicades a la revista Ancora i al Blog Ironganxons.blogspot.com

divendres, 26 de setembre de 2008

...privilegis...


Sempre m'he considerat un privilegiat per viure on visc, i la veritat és que amb sortides de sol com aquesta, sobren les paraules...

La foto està feta des del mirador de Port Salvi.
Portar a la meva filla a l'Institut m'encanta, no negaré que aixecar-se a les 7 del matí, fa una mica de mal. Una imatge així compensa la son i m'omple de bon rotllo!
Bon divendres a tothom!!!!

dimarts, 23 de setembre de 2008

2n TRIATLÓ SPRINT de PLATJA D'ARO


Aquest dissabte dia 27 el CA XALOC, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Platja d'Aro, hem organitzat la segona edició del Triatló de Platja d'Aro. Si clikeu directament entrareu a la pàgina on es detallen els circuïts. Us avanço que la sortida serà a les 15:00h (n'hi haurà una segona depenent de la quantitat de participants) i que els boxes i circuits són nous.
Per inscripcions, com sempre, a la web de la Federació Catalana de Triatló.
Ens veiem dissabte!!!!!

dilluns, 22 de setembre de 2008

ara si que hi són totes....



Salut i entrenus!!!





Salut i entrenus!!!

Una mica de resum, i quatre fotos






A final de temporada faré un resum del que ha estat per a mí aquest any, esportivament parlant, de moment, algunes imatges de la meva evolució esportiva del 2008, els comentaris avui us els deixo per a vosaltres....

Estan col·locades per ordre cronològic: Sant Silvestre de Cassa (desembre), Mitja Marató de Banyoles (febrer), Campionat d'Espanya de Policies i Bombers a Lloret (abril), IRONCAT (maig), Tria Olímpic de Salou (juny);
Les del Tri B de Banyoles (juny), Respiràlia (juliol), Tri Sprint de BCN (juliol), Travessia St. Feliu (agost), Tri Olímpic de Banyoles (setembre), Travessia de la Conca (setembre) i Marnatón a Cap de Creus-Cadaqués (setembre), hauran sortit primer (errors de principiant...)

Si tot va bé, només quedaran les que es puguin fer al Tri Olímpic de BCN i posarem fi a la llarga temporada.