dilluns, 6 d’octubre de 2008

FINISHERS!!!


Enhorabona a tots tres!!!!


L'Olga i en Josep Companyó, acompanyats per en Rafa, ja són dos Finishers més de distància C (en Rafa ja ho va aconseguir un any abans),concretament a l'Home de Ferro. Benvinguts al club de la llarga distància, ara ja sabeu que el pròxim pas és un Ironman....però sense presses, eh??

Aquest any tenia especialment mérit acabar, ja que la organització havia canviat tota la prova, inclosos els circuïts, els quals va ser especialment durs, així doncs, esperem les vostres cròniques!!!!

Per part meva, enhorabona a tots tres, i ànims per a la temporada que vé, amb tots els reptes que ens i us proposeu!


Força i Honor!!!


Jordi

5 comentaris:

robert mayoral ha dit...

felicitats als finishers!!!
ja m'extranyaven els temps, ara ho entenc, eren més lents que anys anteriors....quina "enserrona"

Jordi Gonzalez ha dit...

"Enserrona"?, No t'ho pots imaginar,un cicuit de bici molt dur, i amb vent, i la cursa a peu plena de tobogans...i ells que anàven confiats que sense el Puig de Missa era planer...sort que per als triatletes quan més dur millor!!!

Olga ha dit...

FINISHERS!!! a partir del diumenge 5 d'octubre aquesta paraula té un siginificat diferent per mi.
Doncs si, els tres ho varem aconseguir, tot i que com ja sabeu a mi em van descalificar per saltar-me un boia en la natació...què hi farem, els nervis i la inexperiència suposo que varen passar factura. En fi, la meva visió de la carrera és la que explico a continuació: a les 5:30 del matí varem quedar per esmorzar, sorprenentment jo estava molt tranquil.la, em vaig repetir mil i una vegades que havia vingut a gaudir de la cursa i va fer efecte, fins l'hora de tirar-me a l'aigua. Havíem de fer 2 voltes a una illa que hi havia a uns 1000 metres de la platja i des de la sorra es veia tant lluny...en fi, sona la sirena i ens tirem a l'aigua, de seguida les 30 triatletes que erem ens varem separar, la por a ser l'última va quedar en segon terme i només volia nadar i nadar per acabar el primer segment de la cursa. El mar estava molt tranquil, amb alguna medussa, que a mi em va picar al peu, però res important com per no continuar i així vaig acabar la natació amb un temps de 1:25. Vaig sortir de l'aigua, el tram que em feia més por, i vaig agafar la bici, i em vaig animar molt al veure que encara tenia moltes altres bicis al costat. Jo pujo sobre la bici i començo a pedalar, la primera volta va ser de tanteig del circuit i les altres 3 vaig agafar un ritme molt bo, tot i que a partir de la 3a volta el vent era cada cop més notable i entre el cansament acumulat i el vent va fer que el ritme minvés una mica, però jo continuava tenint molt bones sensacions i tenia ganes de posar-me a córrer i tot...jajaja. Així que al cap de 4 hores i 4 minuts sobre la bici, em vaig posar a córrer. Mare meva, al principi les cames eren com dos pals de fusta, i a més hi havia un "repexó" només de començar el circuit. Però a mesura que anava corrent la musculatura ja calenta de la bici va començar a rutllar i em vaig trobar molt i molt cómode, malgrat la duresa del circuit i les maleïdes pujades. Vaig agafar le meu "ritme de creuer" (o sigui molt lent...jajaja...però jo volia acabar..)i vaig anar fent la carrera. A partir de la tercera volta les cames ja començaven a flaquejar, però ja quedava poc i s'havia de fer l'últim esfoç. Miraves al teu voltan i hi havia corredors caminant i jo pensava, tu has de continuar, més ben dit tu pots continuar. Jo em sentia forta i així ho vaig fer fins al final.
Jo crec que al ser un circuit de 4 voltes, tant en la bicicleta com en el córrer, van ser les claus per mi. En tot moment tenia controlades les pujades i el ritme a portar en cada moment, i a més era reconfortant trobar-te amb en Josep i en Rafa cada horeta més o menys.
Per mi ha estat una experiència positiva en tots els sentits, tant esportivament com personalment, i he tornat amb ganes d'Ironman, però ja es veurà....
No vull acabar sense donar les gràcies a tots pels mails, trucades i missatges rebuts i a tots els que heu volgut que portés alguna cosa vostra en un repte tant especial. I especialment a l'Eva, la Naia i l'Olga que han estat amb nosaltres en tot moment.
Aquesta és la meva crónica d'una experiència inoblidable.

Olga ha dit...

FINISHERS!!! a partir del diumenge 5 d'octubre aquesta paraula té un siginificat diferent per mi.
Doncs si, els tres ho varem aconseguir, tot i que com ja sabeu a mi em van descalificar per saltar-me un boia en la natació...què hi farem, els nervis i la inexperiència suposo que varen passar factura. En fi, la meva visió de la carrera és la que explico a continuació: a les 5:30 del matí varem quedar per esmorzar, sorprenentment jo estava molt tranquil.la, em vaig repetir mil i una vegades que havia vingut a gaudir de la cursa i va fer efecte, fins l'hora de tirar-me a l'aigua. Havíem de fer 2 voltes a una illa que hi havia a uns 1000 metres de la platja i des de la sorra es veia tant lluny...en fi, sona la sirena i ens tirem a l'aigua, de seguida les 30 triatletes que erem ens varem separar, la por a ser l'última va quedar en segon terme i només volia nadar i nadar per acabar el primer segment de la cursa. El mar estava molt tranquil, amb alguna medussa, que a mi em va picar al peu, però res important com per no continuar i així vaig acabar la natació amb un temps de 1:25. Vaig sortir de l'aigua, el tram que em feia més por, i vaig agafar la bici, i em vaig animar molt al veure que encara tenia moltes altres bicis al costat. Jo pujo sobre la bici i començo a pedalar, la primera volta va ser de tanteig del circuit i les altres 3 vaig agafar un ritme molt bo, tot i que a partir de la 3a volta el vent era cada cop més notable i entre el cansament acumulat i el vent va fer que el ritme minvés una mica, però jo continuava tenint molt bones sensacions i tenia ganes de posar-me a córrer i tot...jajaja. Així que al cap de 4 hores i 4 minuts sobre la bici, em vaig posar a córrer. Mare meva, al principi les cames eren com dos pals de fusta, i a més hi havia un "repexó" només de començar el circuit. Però a mesura que anava corrent la musculatura ja calenta de la bici va començar a rutllar i em vaig trobar molt i molt cómode, malgrat la duresa del circuit i les maleïdes pujades. Vaig agafar le meu "ritme de creuer" (o sigui molt lent...jajaja...però jo volia acabar..)i vaig anar fent la carrera. A partir de la tercera volta les cames ja començaven a flaquejar, però ja quedava poc i s'havia de fer l'últim esfoç. Miraves al teu voltan i hi havia corredors caminant i jo pensava, tu has de continuar, més ben dit tu pots continuar. Jo em sentia forta i així ho vaig fer fins al final.
Jo crec que al ser un circuit de 4 voltes, tant en la bicicleta com en el córrer, van ser les claus per mi. En tot moment tenia controlades les pujades i el ritme a portar en cada moment, i a més era reconfortant trobar-te amb en Josep i en Rafa cada horeta més o menys.
Per mi ha estat una experiència positiva en tots els sentits, tant esportivament com personalment, i he tornat amb ganes d'Ironman, però ja es veurà....
No vull acabar sense donar les gràcies a tots pels mails, trucades i missatges rebuts i a tots els que heu volgut que portés alguna cosa vostra en un repte tant especial. I especialment a l'Eva, la Naia i l'Olga que han estat amb nosaltres en tot moment.
Aquesta és la meva crónica d'una experiència inoblidable.

Jordi Gonzalez ha dit...

Enhorabona!
Ja veig que t'ha agradat tant que fins i tot penjes les cròniques per duplicat, jejeje...
Ara a descansar!!!