dijous, 16 d’octubre de 2008

TROBO A FALTAR...


Primer de tot vull comentar que després d’uns dies sense una conexió estable a internet, finalment he trobat algú caritatiu que m’ha permès accedir al món, a veure que dura...

Tornant al títol del post, doncs sí, trobo a faltar l’aire de tardor que recordo quan era petit. No sé si és causat pel canvi climàtic, o si senzillament són cicles habituals i que no queden en la memòria, però jo personalment recordo les estacions de l’any molt més marcades.
A l’hivern feia fred, no molta, però si suficient per haver d’abrigar-te de veritat almenys els mesos de desembre, gener i febrer, i no com ara, que pots anar en màniga curta quasi fins Nadal!
A la primavera feia la calor justa, amb fred com aquell que diu fins al mes de juny, i amb la natura esclatant al seu moment just.
L’estiu, la veritat és que potser és el que menys ha canviat, si de cas s’ha allargat per davant i per darrera. Feia la calor que tocava, de vegades molta, de vegades no tanta, i els mesos d’agost amb les típiques plogudes que donaven pas a uns setembres que podien ser molt bons, però ja començaven a ensenyar el camí de la nova estació...
I arribava la tardor, aquí és on jo volia anar a parar. Perquè aquí em surt la vena ganxona, i trobo a faltar aquells temporals de llevant, amb setmanes senceres de pluja i aquest mar tan espectacular i salvatge, amb les onades saltant l’escullera com si res...trobo a faltar l’olor de les castanyes torrades del “castanyeru” davant de la farmàcia Dalmau (avui Emi)...trobo a faltar la frescor dels dies i l’olor del canvi d’estació, amb aquella llum tant especial i melancòlica...

La veritat es que em sembla que el ritme de vida que portem actualment no ens fa adonar dels petits detalls... He aprofitat que estic de “descans” de la temporada triatlètica, i avui m’he permès el luxe de recordar, amb l’ajuda d’alguna foto, i m'ha sortit aquest pensament que he volgut compartir....
Si és que en el fons soc un sentimental!!