dijous, 15 de gener de 2009

Mítica i espectacular carretera de Tossa, m'encanta!

Platja de Canyerets, Carib? No ho canvio!

L'altra costat de Canyerets...venien ganes de llençar-se a l'aigua!!!

La carretera de Tossa, en un dels seus punts elevats,
despres vé un dels contats talls més o menys planers



Vista de Sant Feliu des del primer mirador, sense paraules...


Ja he dit més d'una vegada en posts anteriors que em sento un privilegiat per poder viure, treballar i entrenar a Sant Feliu i rodalies. Per si de cas algun dia me n'oblido, només cal que en un dia de sol radiant com el d'avui agafi la carretera de Tossa a Sant Feliu i en pocs minuts ja m'ompleno d'una meravellosa sensació d'energia positiva. Avui m'ha tocat fer-ho per qüestions de feina, i, la veritat és que un cop més he recarregat les esgotades piles d'aquesta primera setmana d'entrenaments més o menys seriosos, i del fet d'acumular poques hores de són per raons laborals...
Pels qui no la conegueu, la carretera que va de Sant Feliu de Guíxols a Tossa fa exactament vint quilòmetres, en els quals com a molt hi han cinc-cents metres de fals planer, i on hi han incloses 365 corves de tota mena. És una carretera declarada d'interés paisatgístic pel Ministerio a qui correspon, amb multitud de miradors, i unes platges i cales genials. Com a tot lloc de la Costa Brava, però, va patir l'agressió de la superconstrucció i especulació urbanística dels anys 60 i 70, i hi ha llocs força espatllats per urbanitzacions mig il·legals (ara ja legals del tot), però que en aturar la construcció, la natura més o menys ha anat integrant en l'entorn.
A part de tot el que implica paisatgísticament, és una ruta utilitzada per moltíssima gent, tant motorístes, com en el cas que ens interessa més als triatletes, molts i molts ciclistes de tota mida i de tot arreu. Fins i tot en la meitat del seu recorregut hi ha un hotel dedicat a portar grups de guiris (amb tot el respecte) des de finals de febrer fins al juny per tal d'entrenar per aquesta i altres carreteres dels voltants.
A mi personalment m'encanta, però només en una direcció, la de tornada a Sant Feliu, entre d'altres coses perqué és la única entrada al poble que és en baixada....
La veritat és que ofereix moltes opcions d'entreno, tant si et vols matxacar fent sèries, com si vols anar començant a agafar ritme en les pujades, ja que no són d'excessiva duresa, i cap d'elles fa més de dos kilometres de llarg, amb el corresponent descans posterior per anar-les enllaçant. També és ideal per practicar la técnica en les curves, això si, anant en compte amb la resta de penya que hi circula, que n'hi ha de molt penjats... A més, la gent ens respecta força als ciclistes, deu ser perqué hi ha temporades que en som més que cotxes i motos junts, jejeje..
Tornant a la vena més artística, les vistes són realment espectaculars, i si l'enllacem amb el descents de l'Alt de St. Grau (1a categoria a la Volta a Catalunya), la veritat és que agafar velocitat amb la bici fa una mica d'impressió....
En definitiva, que els que vivim aquí som uns privilegiats per tenir el que tenim, ara nomes ens cal temps per disfrutar-ho, i els que vulgueu i pugueu, aquí teniu un lloc que segur que no us deixarà indiferents...

3 comentaris:

robert mayoral ha dit...

sens dubte paratges espectaculars, i em poses les dents llargues per anar a entrenar a allà!

daniel leiva posadas ha dit...

si señor ,esto es calidad de vida ,no hay nada mejor que levantarse por la mañana y desayunar mirando un paraje como este ,la playa es calidad de vida nunca me cansare de decirlo!!

Jordi Gonzalez ha dit...

Robert i Dani, ja ho sabeu, quan vulgueu, per aquí la Costa Brava hi teniu casa!