dijous, 22 de gener del 2009

entrenament bucòlic

Foto "artística"

...sense comentaris...

Ahir a la tarda vaig poder tornar a sortir a estirar les cames amb la bici.
Aquesta vegada vaig deixar la meva estimada ruta de la costat nord (Palamòs, Palafrugell, Begur...), i vaig estrenar per primer cop aquest any, la ruta interior, "el triangle" en la seva versió llarga passant per la carretera de Riudellots i amb sortida a St. Andreu Salou. La veritat es que amb el set graus de temperatura i un ventet gelat no convidaven massa a pedalar, però en tenia ganes, i, a més, he d'acumular quilometres de la forma que sigui. Total que cap a Cassà falta gent. Les sensacions al començament, com sempre, horroroses, però a mida que passaven els quilòmetres, i un cop les escalfades les cames i les pulsacions estabilitzades, em començava a trobar força còmode, fins i tot en la fastigosa Costa de l'Ou (ho sento, la odio, molt!). No em volia enganyar, i vaig pensar que part de les bones sensacions es devien al vent que suposava que tenia d'esquena i que em tornaria a la crua realitat de tornada, però no, al final no tot era gràcies al vent, estem en el bon camí: "al loro que no estamos tan mal"!
Va ser de tornada, just quan enfilava la pujada per accedir al poble (per dir-ho d'alguna forma, ja que hi han quatre cases contades) de Sant Andreu Salou quan la imatge que veieu a la primera foto del post em va fer aturar, i no em vaig poder estar de fer la foto. Per si fos poca tanta bucolitat, una mica més endavant hi havia el ramat de xais, els cavalls....Se que potser queda una mica pixapins, o si voleu, podeu posar-hi un punt de frikisme en les fotos, però la veritat és que les imatges es mereixien una parada, i un moment de reflexió, ja que sovint quan sortim en bici a "entrenar" ens perdem tota una sèrie de detalls que jo personalment valoro molt, un d'ells és admirar la terra on visc, sentir-me'n orgullòs i privilegiat per poder-ne gaudir i entrenar en uns llocs com aquests, on en poc més de mitja hora podem passar d'una platja espectacular, a uns paisatges que es mereixen una mica més de temps per poder-los aprofitar del tot.


Tornant a la realitat dels entrenaments "a seques", per acabar el dia 1200 metretes de piscina molt suaus (abans d'ahir i avui toca canya, amb les 20 de 50 i les 15 de 100 d'avui...) i una bona sessió d'estiraments, que ara toca anar a còrrer una bona estona!


Salut i entrenus!!