dimarts, 28 d’octubre del 2008

"Esteu bojos aquest triatletes..."

La vista des de St. Elm, sense comentaris
El meu poble des de davant l'antic Hotel "La Piscina"

Aquesta és la frase que m'ha deixat anar un company que hi havia pel vestidor de la piscina aquest matí quan m'ha vist preparant-me per sortir a còrrer, amb 9 graus i una pluja intensa a l'exterior...
Estem realment bojos els que estem enverinats pel triatló? Un article d'una escola mexicana de triatló en el seu titular deia: "El triatlón no crea carácter, lo revela".
La veritat es que a qualsevol persona aliena al nostre món li costa d'entendre com podem sortir a còrrer en dies com el d'avui, amb pluja i temperatura fresqueta; o anar a nedar amb onades "gegants" i l'aigua a menys de 16 graus o plena de meduses; o sortir amb bici amb ventades que posen en qüestió el nostre equilibri, tan físic, com mental...
Personalment quan acabo un entrenament en un dia com aquests estic doblement satisfet, d'una banda si el meu rendiment físic ha estat acceptable (el cas d'avui), i de l'altre per haver vençut la possible mandra que les circumstàncies climatològiques imposen.
He de dir que quan es disposa d'uns circuïts per entrenar amb unes rutes i vistes com les que tenim a Sant Feliu, la veritat és que és tot molt més agraït. Per exemple amb la ruta d'avui he anat resseguint el passeig fins a l'escullera, per enfilar-me després cap a l'Ermita de St. Elm, on, mentre agafava una mica d'aire, he fet les fotos. No em cansaré mai de la vista tan meravellosa que hi ha des d'aquí dalt, no en va el monòlit que hi ha davant l'Ermita és en homenatge a Ferran Agulló, el qual sembla ser va decidir donar nom a la Costa Brava des d'aquest punt (no m'ho invento, ho posa allà, que consti!).
I les variants ruteres per còrrer són infinites, des de continuar resseguint la costa pels camins de ronda (realment bonics i durs), fins a enfilar-te cap a l'Ardenya per corriols i caminets, del nivell del mar a la muntanya en menys de 15 minuts, el contrast és bestial!
Un altre dia parlaré de la natació (platjes de S'agaró i La Conca...) i les sortides de bici (la carretera de Tossa...buf!)
Ho reconec, estic enamorat del meu esport i del meu poble i rodalies!
I respecte a la frase, bojos, bojos, potser no, DIFERENTS?
Fa uns dies vaig penjar un post on trobava a faltar la pluja i l'ambient de tardor, ara ja el tenim aquí (juntament amb les castanyes, els panellets i el MOSCATELL, oleole!!) i ho penso exprimir i guaudir-ne al màxim.


Força, Honor i Triatló!!!


4 comentaris:

RGB ha dit...

Sí tens tota la raó, lo de estem bojos es un comentari habitual i sort que la gent nomes sap de la misa la mitat, per exemple els meus pares estan mes tranquils i jo també sense saber els detalls del que faig. Pero voldria afegir que no nomes els triatletes s'han de sentir "Que estan bojos" ... també els ciclistes, corredors, surfistes ... i en general tots els que viuen amb passió el seu esport, i que superposen la pràctica del seu esport a qualsevol altre inconvenient: pluja, vent, fred, ones, refredats, molesties musculars ... I això m'ha fet recordar aquelles époques, ja fa uns quants anys, quan el club entrenava a la piscina descoberta del Riembau des de mitjans de Maig, amb una temperatura no gaire alta a l'exterior potser 15º a les 20:00 del vespre, l'aigua potser 17 o 18º, fes núvol, vent o plugues. Això com no amb l'Esteba al capdavent d'entrenador com si no pases res, amb algunes frases com: 'Mira avui encara esta prou bé l'aigua' (18º) o 'Es igual que plogui ja estem mollats'.
Crec que aquests valors els continuem trasmeten als nens, i mentre ells estan jugant a la platja i entrant i sortint de l'aigua, els pares des de la barana de mar, ben abrigats es fan creus que com amb aquell dia de núvol i vent podem portar els nens de 7 o 8 anys a la platja ;-)
(Veus ja he escrit alguna cosa i dir-te que, almenys jo, m'identifico amb molts dels moments que descrius en el blog)
Ens veiem, encara que no sigui entrenant per un temps ...

RGB ha dit...

Sí tens tota la raó, lo de estem bojos es un comentari habitual i sort que la gent nomes sap de la misa la mitat, per exemple els meus pares estan mes tranquils i jo també sense saber els detalls del que faig. Pero voldria afegir que no nomes els triatletes s'han de sentir "Que estan bojos" ... també els ciclistes, corredors, surfistes ... i en general tots els que viuen amb passió el seu esport, i que superposen la pràctica del seu esport a qualsevol altre inconvenient: pluja, vent, fred, ones, refredats, molesties musculars ... I això m'ha fet recordar aquelles époques, ja fa uns quants anys, quan el club entrenava a la piscina descoberta del Riembau des de mitjans de Maig, amb una temperatura no gaire alta a l'exterior potser 15º a les 20:00 del vespre, l'aigua potser 17 o 18º, fes núvol, vent o plugues. Això com no amb l'Esteba al capdavent d'entrenador com si no pases res, amb algunes frases com: 'Mira avui encara esta prou bé l'aigua' (18º) o 'Es igual que plogui ja estem mollats'.
Crec que aquests valors els continuem trasmeten als nens, i mentre ells estan jugant a la platja i entrant i sortint de l'aigua, els pares des de la barana de mar, ben abrigats es fan creus que com amb aquell dia de núvol i vent podem portar els nens de 7 o 8 anys a la platja ;-)
(Veus ja he escrit alguna cosa i dir-te que, almenys jo, m'identifico amb molts dels moments que descrius en el blog)
Ens veiem, encara que no sigui entrenant per un temps ...

daniel leiva posadas ha dit...

y que le vamos hacer !! estamos como cabras ,y de lo que no nos acordamos ,pero los inviernos de bici es criminal ,por mucho que nos abrigamos y que si wind stoper y la ostia ,es duro pedalear durante 4 meses de frio ,viento y lluvia! pero es lo que hay amigo ,FORCA Y HONOR!!

Jordi Gonzalez ha dit...

Totalment d'acord Rafa, beneïda locura i que ens duri molts anys!!
Dani, frio? La de noches que me he pasado dando vueltas al tontodromo de S'agaró con un frio y una tramuntana que flipas! y aquí seguimos, más vivos y fuertes que nunca y a tope!!!