Decididament, la primavera no m'estima....

Els cinc de Caldes


...fent veure que estiro...

cansat, però sempre pallasso!

Doncs això, que aquesta primavera s'ha decidit a tirar per terra qualsevol mena de planificació per fer entrenaments conjunts amb bici, i diumenge en tenia una prova més...quina paciència que he de tenir!!!

Despres de celebrar la diada del meu sant amb un bon entreno a la piscina, amb sis sèries de 200 i quatre de 100 incloses, el divendres al matí acumulava 120 quilòmetres més de bici, i 45 minuts més de cursa a peu juntament amb els craks de la mono i en Rafa, ja recuperat d'un principi d'angines, quant d'hipocondríac.....

Amb 300 quilòmetres de bici a aquestes alçades de setmana, planificava un entreno amb en Richart per diumenge al matí de 3-4 horetes més de bici, per després fer Llagostera-Sant Feliu de transició a peu, seria una bona forma d'acabar la setmana! Abans, el dissabte a la tarda, juntament amb la Mireia, la Mercedes, l'Anna i en Josep Puig, m'arribava fins a Caldes de Montbui per competir en 50 i 100 lliures, i el relleu mixte, i d'aquesta forma col·laboràvem en la inauguració oficial de la piscina d'aquesta població termal. També aprofitàvem per estrenar el nou modelet de banyador....(podeu fer els vostres comentaris, no us talleu!). Per cert, si aquest us ha agradat, quan veieu el de Respiràlia d'aquest any flipareu!!

Així que amb el dissabte de "descans", el diumenge al matí a les 8:30 em presentava a Llagostera amb un cel amenaçador, que va complir la seva amenaça just en el moment de treure la bici del cotxe...Despres d'unes deliveracions ràpides amb en Richart, decidíem sortir a rodar fent volts a prop del punt de sortida per si es posava a ploure fort....Ploure fort?? La mare que ens va parir, ens va caure un bon aiguat nomes d'encarar la carretera de Caldes, però un cop molls, varem decidir arribar a Caldes, i fer la volta, encara que nomes fos perque les cames s'escalfessin una mica (cosa difícil amb la que estava caient). Com sol passar en aquests casos, en arribar altre cop a Llagostera, parava de ploure, i es començava a aclarir, però entre que jo havia agafat fred als peus, i en Richart no tenia les cames per moltes alegries (el dia abans s'havia cascat 165 quilòmetres juntament amb la Marina), varem decidir agafar els trastets i començar la transició a peu cap a Sant Feliu. El resultat, bones sensacions per la meva part, a un ritme sostingut de 5-5:05 el quilòmetre, per totalitzar-ne 19 amb el remate final de la pujada a la carretara de Girona...Posteriorment, sessió d'estiraments i jacuzzi per acabar un acceptable entreno amb bona companyia.

Com era d'esperar, després ja no va ploure més en tot el dia, i com que avui tampoc ho ha fet, he decidit sortir a fer 80 kilometres més de bici, més una petita transció de mitja hora de cursa a peu, amb les cames una mica tocades, però molt bones sensacions....a veure demà...

Comencen els últims 30 dies...

...ja tinc ganes de ser-hi!!!

Palmeres i vent, Lanzarote?? Nooo, S'Agaró!!

Així és com estava el panorama a l'alçada de Mont-Ras...

Sense comentaris, avui és Sant Jordi!

Tal dia com avui, d'aquí a un mes exactament, si tot va bé, estaré fent el tram final del meu gran objectiu esportiu per aquest any: L'Ironman de Lanzarote.

Semblava tant lluny i...ja hi som! Poc més de quatre setmanes, i les hores d'entrenament en tota mena de circumstàncies hauran quedat enrera, i segur que haurà valgut la pena!!!

Ara fa un any em quedaven menys de tres setmanes per participar a l'IronCat, i, sincerament, la meva preparació física era pitjor que la d'aquest any, però un cop acceptat el fet que no podria participar a Lanzarote 08, i decidit a encarar l'Ironman Català, la meva motivació i preparació a nivell mental, eren exactament les mateixes que tinc ara.

Tenia molt clar que per afrontar un repte d'aquesta mena el cap i la força mental són imprescindibles, tan o més que la preparació física, en paraules de la gran Virginia Berasategui, guanyadora el 2005 a Lanzarote: "..és un 70 per cent..", i estic convençut que el meu bon resultat a l'Ampolla va ser en part a aquesta fortalesa mental (evidentment els crits d'ànim de la Mireia a la marató, i tots els missatges de suport que vaig rebre abans i durant la prova, varen ser fonamentals en determinats moments, gràcies a tots!).

Així doncs, ara ja ha arribat l'hora de la veritat. No serveixen les excuses del mal temps per no acabar els darrers entrenaments. La feina està feta, els deures quasi acabats, i queda polir algun petit detall poc determinant, però que una mica de caloreta en aquests vint dies hàbils que queden m'ajudaria a aclarir, per a la resta, feina feta.

Amb aquesta situació, el dia d'ahir semblava que volia mostrar-me el que em trobaré a Lanzarote, per tal que em mentalitzi encara una mica més, de que no serà un passeig el que m'espera al tram de bici. Una tramuntanada calenta, amb vent sostingut de 40-50 kms/h, i ràfagues de 80-90, sota un sol que començava a escalfar de veritat, podria significar un bon test, més que per les meves cames, pel meu coco, per recordar i ajudar-me a assimilar, el que significa estar pedalant contra tot, sense moure't pràcticament del lloc, i sentir aquella impotència de veure com et vas desgastant i els quilòmetres no passen....

Total, que amb les meves cames trinxades, gentilesa de la meva fisio Irene (FISIOTERÀPIA & SALUT) que ja em va recomanar que si entrenava l'endemà ho fes cap a la tarda (com sempre, jo a la meva...), em pujava damunt la bici decidit a encarar la Tramuntana i a patir, això si, ara amb un dels meus aliats, la calor. Les fotos de l'inici del post són de determinats moments de la sortida on vaig anar a buscar expressament els llocs on el vent em pugues castigar més intensament, i en totes direccions.

Preparació psicològica?? Massoquisme?? No ho sabria definir, però la experiència va ser altament positiva, tot i que la mitjana amb el vent en contra era de 19-21 kms/h, amb el vent lateral augmentava fins als 28-30, i amb el vent a favor, doncs uns espectaculars 49-50 (un plaer rodar a més de 50 sense pràcticament esforç...) tot aixó amb una màxima de 140 ppm, o sigui que sense forçar gens ni mica ni les cames, ni el motor. Al final, completava 72 kilometres a una mitjana de 121 ppm, i unes sensacions molt i molt positives.

A part de les sensacions, altres conclusions personals que en vaig extreure són:

- Les rodes aero amb més de 40 mm de perfil, si fa aquest vent, poden ser més perilloses que beneficioses, perque en el moment que entra lateral la bici em marxava de sota les cames...

- L'ús de "l'acople", queda molt limitat, només amb el vent a favor i/o plenament en contra, ja que quan bufa lateralment es perd control de la bici, almenys en el meu cas...

- És molt perillòs sortir a rodar amb la bici en aquestes condicions en carreteres amb molt de trànsit, ja que les nostres oscil·lacions damunt la bici, a causa del vent, fant que els camions amb la corrent que generen, ens puguin fer anar a terra en qualsevol moment, o sigui que a triar carreteres secundàries i amb poc trànsit.

- Si no fa vent a Lanzarote, perfecte, i si no, doncs probablement tindré una mica d'avantage, almenys psicològicament, respecte de la gent que no sàpiga el que és la tramuntana empordanesa...

Així que ja ho sabeu, si voleu vent, per aquí en tenim quasi cada dia, això si, no tan intens. Demà més i millor, algú vol venir a fer cinc horetes....?

Salut i Força i Honor!!!

Plou i fa sol…les maleïdes bruixes deuen estar pentinades de p… mare!!

...sol solet....aiaiai.....

...on és el sol???

....a ploure...sort que almenys els paisatges són bonics....

Si ho arribo a saber, per allà el mes d’octubre no em queixo tant quan demanava que cada estació recuperés les seves senyes d’identitat de quan jo era petit....
Sembla que algú va prendre nota i a partir de llavors, tardor passada per aigua, amb temporals impressionants inclosos, un hivern amb fred, pluja, neu, vent i tots els fenòmens meteorològics adversos que hi puguin caber, i de moment primavera “autèntica”, amb dies de sol (pocs), caloreta (menys) i pluja (quasi cada dia!), en conseqüència, el pitjor temps possible per tots aquells a qui ens agrada sortir amb bici, anar a córrer, o fer alguna activitat més o menys intensa a l’aire lliure (s’inclouen barbacoes i altres festes, que no tot ha de ser esport!!!).

En aquestes circumstàncies, acumular quilòmetres sobre dues rodes es una mica complicat, i això que aquest any estava especialment motivat per sortir a entrenar encara que fes fred i vent, però tanta pluja...buf, la veritat és que es desencoratjant, esperar a tenir festa i veure que plou, i l’endemà segueix plovent, i quan no plou i surts, t’acabes mullant perquè torna a ploure...i a més, fa fred....la veritat, una mica frustrant!!!

Però es el que hi ha, ningú ha dit que entrenar per fer triatlons fos fàcil, i preparar un Ironman pel mes de maig, encara menys, així que menys lamentacions, agafar l’impermeable, i cap a la carretera falta gent! La putada gran serà que com no faci una mica de calor d’aquí al mes que ve, la meva aclimatació serà més aviat molt dolenta, ja que ara mateix a Lanzarote tenen de temperatura mínima, el que qui hem tingut de màxima amb els dies comptats, 16-17 graus, o sigui que si no surt el sol, almenys que faci calor, si us plau!!!!!!

Tota aquesta introducció ve per desfogar-me de l’entreno amb bici de dijous tarda, quan un cop semblava haver passat la tempesta amb trons inclosos sobre Sant Feliu, agafava la bici en direcció al cel blau que venia darrera, i la meva sorpresa va ser que un aigat considerable em va enganxar de ple entre Platja d’Aro i Calonge, endurint encara més la pujada a la Ganga, cosa que em feia passar molt fred a la tornada (ara si amb el cel ben blau gràcies al generós vent que bufava) i arribava a casa amb els peus absolutament congelats, la veritat és que la meva por més gran era no refredar-me, i per això, sense canviar-me, ràpidament a la piscina on completava una sessió amb 1600 metres de relax, i, en principi a dia d’avui, només petits indicis de refredat sense acabar de concretar-se, buf.....

Amb lamentacions incloses, he completat una setmana d’entrenaments irregular, amb una bona sortida amb bici el dilluns desprès de treballar, bons entrenos i sensacions a l’aigua, i també amb bones sensacions en la cursa a peu, on em trobo cada dia més còmode amb el ritme previst per la part final de l’IM.

Aquesta setmana l’he començada amb quatre horetes i uns quants quilòmetres de bici aquest matí, i seguiré amb l’entreno previst pel trainer Viñoles, amb qui m’he quedat amb les ganes de rodar aquest matí quan ens hem creuat (ho sento però es que ja anava just!!), d’aquí una estoneta a la piscina.
Salut i Força i Honor!!!!