Una setmaneta menys....

Setmana Santa acabada, la veritat es que ja en tenia ganes!!!!

Mal temps i poc entreno, per variar, em sembla que a Lanzarote patiré més del que voldria, això si, acabar l'acabo, nomes faltaria.

I això que el diumenge passat començava bé, amb els 1500 metres en piscina descoberta de 50 a Mataró, on aconseguia baixar el meu temps de l'any passat en mig minut (al final 24:15), en una prova que m'encanta i que recomano a tothom. Una experiència genial poder nedar a cel obert amb aigua calenteta i un molt bon ambient!! Despres tocava agafar la bici i tornada fins a Sant Feliu per la costa en companyia de l'Esteva, i on vaig poder comprovar en primera persona, que el parcial ciclista del Challenge del Maresme serà moooolt ràpid, ja que sense apretar excessivament anàvem per sobre de 40 km/h, amb el típic ventet d'esquena cosa que vindrà de fàbula ja que el darrer tall fins a la T2 és precisament aquest, prepareu les cabres i le rodes aero per volar!!!!

A la tarda tocava fer els brunyols pastats desde dissabte, o sigui que recuperava totes les calories perdudes i alguna més...soc massa llaminer, ho reconec...

De la resta de la setmana, poca cosa més, dilluns 50 kilometrets més de bici abans d'anar a treballar, un parell de bons entrenaments a la piscina, i la resta ja ho coneixeu, pluja, pluja, vent i fred, i quan no ha plogut, doncs no he pogut sortir per obligacions paternes (m'encanta!), visita a La Roca Village inclosa.

El dissabte, però, s'obria una mica el cel i podia sortir una estoneta més amb la bici abans de celebrar el dinar d'aniversari de la meva filla gran, per tornar despres a la piscina i esperar amb els dits creuats que el temps s'aguantes l'endemà... Evidentment el temps no em va fer cas (ingenu de mi) i canviava la megasortida amb bici per un entreno de qualitat de cursa a peu sota la pluja, que tot s'ha de dir em va deixar bones sensacions, i una sessió de sauna i jacuzzy. A la tarda, per acabar el diumenge esportiu sota sostre, entreno "visual": la Paris-Roubaix (si algun dia algú es vol apuntar a fer la cicloturista que hi fan el dia abans, que compti amb mi!), quina passada veure aquesta gent volar sobre el pavé per acabar amb 260 kms...sense comentaris!!!

Avui sembla que el sol s'ha decidit a sortir una mica...a veure que dura!!!

Apa, salut, entrenus i sobre tot, que surti el sol d'una p... vegada!!!

RESUM DEL MES DE DESCONEXIÓ, UNA MICA DE TOT!

Equip a Sallent, una gran experiència!

Les primeres pedalades de la temporada...

Típica dieta del triatleta...

Per alguna cosa l'ha triat el Tour!

Vilafranca, a partir d'aquest dia, sinònim de bones marques!

Definitivament ara si que sembla que els problemes amb internet i el meu portàtil s’han sol·lucionat definitivament, gràcies Richart!!

En aquest darrer mes he acumulat moltes coses, esportivament parlant, i intentaré fer-ne un resum acompanyat de les fotografies corresponents.
El primer cap de setmana de març començava amb unes bones sortides amb la bici, aprofitant els primers dies de sol, i acompanyant al gruix de l’equip de natació Master del Xaloc fins al desplaçament a Sallent per competir en les diverses proves, incloses les de relleus per equips de 4x50 i 8x25, va ser una molt bona experiència en un ambient genial, un bon cap de setmana!

Durant la setmana següent primera presa de contacte amb una ruta que personalment m’agrada molt, com és la pujada a Sant Hilari Sacalm des de Santa Coloma de Farners, 20 quilòmetres d’una pujada molt constant, amb algun petit descans, i 20 quilòmetres més de baixada cap a Osor, per acabar a Anglés i tornar a Santa Coloma. Una ruta que repetiré aquesta pròxima setmana, i l’allargaré una mica més cap a Vilobí, toca sumar i molt!!! El cap de setmana tocava treballar, cosa que va fer que la qüestió esportiva passes a segon terme i em limités a nedar una mica el dissabte a la tarda, les obligacions es el que tenen....

Arribava la setmana següent que em va portar la tarda de dissabte, després d’una bona sortida amb la bici, a acompanyar a la Mireia fina a Vilafranca del Penedès per participar en els 100 i 200 lliures, prova Masters. Els resultats varen ser francament molt bons, ja que tant la Mireia com jo varem aconseguir rebaixar les marques personals, i sigui que dissabte completéssim! El diumenge un matí amb un bon sol, passejada per estirar les cames i donar un cop de mà amb els primers quilometrets de la temporada de la meva filla Clara amb bici, veurem si hi ha constància....i per acabar el dia, un bon plat d’embutit ibèric acompanyat del vi corresponent, ajudava a recuperar una mica les forces, grandíssim cap de setmana, sens dubte!

El dilluns posterior, i per ajudar a metabolitzar el sopar de diumenge, sortideta amb bici direcció Tossa de Mar per tornar per la fantàstica carretera fins a Sant Feliu, on quan estava aturat fent la foto, una parella de triatletes americans em varen demanar si els en podia fer una, i comentant els pròximes reptes de cadascú, quan els vaig dir que jo estava preparant l’IM de Lanzarote, les paraules textuals varen ser: “Oh my God, you are crazy, there are only wind here!”, i em varen explicar que ells havien estat fent un estage al Club La Santa, i el vent que feia era tan fort que tirava els ciclistes a terra....la veritat es que varen aconseguir impressionar-me una mica....total que em varen donar la mà per desitjar-me tota la sort del món, ai,ai, que patirem!!!
La darrera setmana tocava treballar altre cop, cosa que em deixava el cos tocat, i feia que els meus entrenaments fossin al ralentí, però sense saltar-me’n cap, tot acumula!!

De la primera setmana d’aquest mes, poca cosa puc dir que no sigui que m’ha fet la punyeta amb el temps, però que a falta de bici he acumulat quilometres de cursa a peu intentant trobar el ritme més adient de la marató de l’IM, em sembla que estic en el bon camí.....
Demà toca competir als 1500 lliures de Mataró, una prova que m’encanta des que la vaig conèixer l’any passat, i per completar el matí esportiu, tornada en bici per la costa fins a casa, a topeeeeeeee!!!

Mitja de Banyoles: objectiu aconseguit!

En espera de poder penjar les fotos, vaig avançant feina i resumiré la cursa del diumenge a Banyoles.

Les prediccions meteorològiques un cop més darrerament no van fallar, i van clavar el temps: Ennuvolat amb risc de plujims (que ens varen acompanyar en la part final), i temperatures tirant cap avall.

A la sortida més de 650 inscrits al recorregut de la Mitja, i més de 150 a la cursa paral·lela de sis quilòmetres que fa la volta a l'Estany, i on per segon any consecutiu hi prenia part la Mireia.

Al meu costat, i a punt per patir, en Pep; i l'objectiu inicial, intentar baixar el temps de l'any passat (1:39 en el meu debut en una Mitja Marató), però sobre tot, gaudir de la cursa i de l'ambient, i començar a provar ritmes i sensacions de cara a Lanzarote. Puntualment a les 10 es donava inici a la cursa i enfilàvem en direcció a l'Estany per completar els primers cin quilòmetres en 23:52, ritme una mica per sobre del que ens havíem marcat, però que comentant sobre la marxa amb en Pep, el manteniem sense excessives dificultats. Aquest cop el pulsòmetre em va fer la punyeta i em vaig quedar sense saber les pulsacions, per la qual cosa em vaig deixar portar total i absolutament per les sensacions i el que em demanava el cos. Amb aquest ritme ens plantàvem al quilòmetre 10 amb 46:48, just on començava la part més trenca-cames d'aquesta bonica cursa, cosa que ens feia empitjorar el parcial fins al 15, amb 23:20, i enfilant ja la darrera part altre cop vorejant l'Estany amb les dues pujades finals per acabar de castigar les cames i destrossar el ritme, que ens va portar a fer els cinc quilòmetres següents en 21:52, per acabar el darrer en 4:24 perseguint a l'únic corredor que ens va avançar al llarg de tota la prova...si es que som uns picats!

Al final objectiu assolit: temps real 1:37:48, i bones sensacions amb cap moléstia a unes cames que portava molt carregades de tota la setmana.

Feia temps que no corria cap cursa al costat d'algú, i he de dir que ha estat un plaer i m'ha anat perfecte compartir els 21.097 metres amb en Pep. Ara per ara tenim un ritme de cursa molt similar, però suposo que a la que ell pugui entrenar una mica més ja em costarà seguir-lo...

Aquesta setmana ha tocat recuperació, i començaré ja el cap de setmana a acumular altre cop quilòmetres de volum, amb competició de natació a Sallent juntament amb una bona colla de màsters del club dissabte a la tarda, per variar una mica.

Versionant un dels meus personatges Disney favorits: "Sigue entrenando, sigue entrenando, Que se hace? Entrenar!!"