dijous, 5 de març de 2009

Mitja de Banyoles: objectiu aconseguit!

En espera de poder penjar les fotos, vaig avançant feina i resumiré la cursa del diumenge a Banyoles.
Les prediccions meteorològiques un cop més darrerament no van fallar, i van clavar el temps: Ennuvolat amb risc de plujims (que ens varen acompanyar en la part final), i temperatures tirant cap avall.
A la sortida més de 650 inscrits al recorregut de la Mitja, i més de 150 a la cursa paral·lela de sis quilòmetres que fa la volta a l'Estany, i on per segon any consecutiu hi prenia part la Mireia.
Al meu costat, i a punt per patir, en Pep; i l'objectiu inicial, intentar baixar el temps de l'any passat (1:39 en el meu debut en una Mitja Marató), però sobre tot, gaudir de la cursa i de l'ambient, i començar a provar ritmes i sensacions de cara a Lanzarote. Puntualment a les 10 es donava inici a la cursa i enfilàvem en direcció a l'Estany per completar els primers cin quilòmetres en 23:52, ritme una mica per sobre del que ens havíem marcat, però que comentant sobre la marxa amb en Pep, el manteniem sense excessives dificultats. Aquest cop el pulsòmetre em va fer la punyeta i em vaig quedar sense saber les pulsacions, per la qual cosa em vaig deixar portar total i absolutament per les sensacions i el que em demanava el cos. Amb aquest ritme ens plantàvem al quilòmetre 10 amb 46:48, just on començava la part més trenca-cames d'aquesta bonica cursa, cosa que ens feia empitjorar el parcial fins al 15, amb 23:20, i enfilant ja la darrera part altre cop vorejant l'Estany amb les dues pujades finals per acabar de castigar les cames i destrossar el ritme, que ens va portar a fer els cinc quilòmetres següents en 21:52, per acabar el darrer en 4:24 perseguint a l'únic corredor que ens va avançar al llarg de tota la prova...si es que som uns picats!
Al final objectiu assolit: temps real 1:37:48, i bones sensacions amb cap moléstia a unes cames que portava molt carregades de tota la setmana.
Feia temps que no corria cap cursa al costat d'algú, i he de dir que ha estat un plaer i m'ha anat perfecte compartir els 21.097 metres amb en Pep. Ara per ara tenim un ritme de cursa molt similar, però suposo que a la que ell pugui entrenar una mica més ja em costarà seguir-lo...
Aquesta setmana ha tocat recuperació, i començaré ja el cap de setmana a acumular altre cop quilòmetres de volum, amb competició de natació a Sallent juntament amb una bona colla de màsters del club dissabte a la tarda, per variar una mica.
Versionant un dels meus personatges Disney favorits: "Sigue entrenando, sigue entrenando, Que se hace? Entrenar!!"

2 comentaris:

Joan Bofill ha dit...

Bon dia Jordi, t'escric des de la feina, ja queda molt poc per l'IRONCAT, tinc unes ganes boges, però pas a pas, sense pressa, que falten moltes hores d'entrenament.

Tu ja saps que l'any passat em va picar un bitxo?...

Si si , aquest que et fa fer bestieses diverses, saps que m'ha fet fer ara?... no t'ho pots imaginar, ... m'ha fet inscriure'm a L'ALTRIMAN mes de juliol...

NOTA INFORMATIVA:
LLEGIR EL PARÀGRAF ANTERIOR MÉS DE DOS COPS TE EFECTES SECUNDARIS.

T'ha picat el bitxo?... no cardis ... si? o si?

Cuida't molt i força i honor!!!

Jordi Gonzalez ha dit...

Juaaaaaaaaaan!!! Ja veig que estas totalment enverinat, jajajaja!!! Seny i Força i Honor company!!!
Això de l'Altrimant no sé que és, però sona molt dur, quina por!!!
Jo ja ho veus, concentrant esforços per Lanzarote, també en tinc moltes ganes!!!
Salut i entrenus crak!!!