Setmana de fred, mal temps i... Carnaval!!!

Brooks Cascadia, un luxe als peus per còrrer per muntanya

Carnaval, carnaval...llàstima que no es veu el got de beguda isotònica!

Després d'uns anys de no participar activament en el Carnaval, aquest any m'he afegit a la colla dels Gòmbits per col·laborar en tasques de suport logísitic (bàsicament distrubució de mam i transport d'objectes, entre d'altres) i he sortit amb ells a tres de les quatre rues programades des de divendres a la nit, a més d'estar present fins pràcticament al final en els actes de presentació de sa majestat el dijous nit a Sant Feliu, (després del corresponent entreno amb 4200 metres a la pisci), i esgotar la disco mòbil el diumenge al vespre a Santa Cristina, amb petita decepció final al Lawyer's per la derrota del Barça.

Total, que amb tota la história carnavalesca, trencava una bonica dinàmica d'entrenaments, malgrat el mal temps que ens està castigant sense pietat a tots els que intentem sumar quilòmetres a l'aire lliure aquest llarg hivern.

La veritat es que costa molt, tot i estar motivadíssim, sortir i passar fred amb la bici, no tant amb el còrrer, però el fet d'anar respirant aire gèlid (tan en els entrenos com a les rues, tot s'ha de dir...) ha fet que m'estigui sortint un altre refredat de primer nivell, que acompanyat amb la pluja i fred que fa, ha aconseguit que ara per ara les meves ganes de matxacar-me siguin zero. A més les previsions meteorològiques per a la resta de setmana i dies vista, no són gens optimistes, tot el contrari, i els homes del temps sembla que disfrutin especilament amb aquell somriure quan diuen els litres i litres d'aigua que cauen, o el fred intens que ens espera, quin personal!

Com ja he dit abans, tot i haver trencat la dinàmica d'entrenaments, dissabte encara vaig aconseguir surar (i sense manguitos) dos mil metres a la piscina abans de la rua de Platja d'Aro, i diumenge al migdia arribava a casa amb els dits dels peus d'un color morat intens i sense sensibilitat després de una mica més d'un parell d'hores de BTT, just per anar i tornar de Cassà pel carril bici, i saltar-me així la rua matinal de Sant Feliu.

Així doncs, aquesta setmana l'he tancat amb 13mil metres i poc a l'aigua, uns 110 kms de bici entre carretera i muntanya (no porto conta-km encara!) i tres dies de cursa a peu, un d'ells fent la cabra amb les meves noves BROOKS cascadia 9, regal de la Mireia pel meu cumple, que encara no havia tingut ocasió de provar, i que la veritat es que van molt i molt bé!

A tot aixó hi he d'afegir una sessió completa al Gym i algunes d'estiraments i abdominals, per tancar la setmana amb aproximadament una mica més d'11 hores d'entreno, poc pel meu gust, però que benvingudes siguin, que tot suma!

Aquesta setmana amb el refredat, el temps que fa, i la feina serà tot una mica més complicat, però qui ha dit que preparar un ironman sigui fàcil?

Apa doncs, Salut, entrenus i ForçaiHonor!!!

PD: per cert, ja he aconseguit baixar la barrera psicològica dels 80 kg, concretament 79,1 i seguirem fins a acostar-nos als 76 pels voltants del mes de maig!!!

Hivern...que llarg que s'està fent....

Una mica de sol hivernal....genial!!!

A l'esquerra, platja de la Fosca a Palamós

Per fi un dia radiant!!!

...i aixó és S'agaró ahir...quin contrast!!!

Hivern total!

Després d’una setmana dura per horaris laborals, en la qual m’he limitat a anar fent alguna cosa a les tardes, començava aquesta amb l’esperança de que el mig bon temps que va fer durant aquesta setmana, ens vingués a veure algun dia en aquesta, però, les previsions no eren gens optimistes...

Al final, després de dos dies de pluja, avui dimecres finalment ha sortit el sol!! Les fotos són el contrast d’aquest migdia amb ahir, un dia gris i plujós amb una escletxeta que em va permetre anar a córrer 50 minuts, i avui, amb el solet he aprofitat per sortir un parell d’hores amb la bici de carretera, això si, amb la inseparable tramuntana i un fred que començava a calar cap al final de la sessió.

La veritat es que aquest any que estava més mentalitzat que mai per fer quilòmetres amb la bici, el temps m’està jugant una mala passada, perquè per sortir amb fred o vent, o les dues coses juntes, ja tinc l’alternativa de la BTT, però sincerament amb aquestes temperatures no em ve gents de gust mullar-me, ni que sigui per muntanya.

De fet, mullar-me ja ho faig prou a la piscina, on estic força content del meu rendiment actual, i cada vegada tinc millors sensacions. Mica en mica vaig pujant el volum i aconseguint acabar els entrenaments programats pel míster.

El que segueixo portant pitjor és la cursa a peu. Ja m’he fet a la idea que soc un corredor més aviat dolent, no m’agrada massa i em costa agafar ritme...però en fi, seguiré esforçant-me en intentar aconseguir córrer dignament, i tornar a baixar la meva marca de la Mitja de Banyoles, on ja estic inscrit, just d’aquí a un mes. Si ho aconsegueixo serà una bona injecció de moral i motivació per a seguir matxacant l’esport que menys m’agrada dels tres. A més, en aquesta mitja, tornaré a tenir la companyia d’en Pep, i aquest any també s’hi ha inscrit en Rafa, però intentar seguir-lo a ell ja seria una altra història.

Així doncs, esperant el fred polar, ideal pel Carnaval de divendres, seguiré sumant wn el camí cap al primer gran objectiu de l’any: L’Ironcat.

Apa, Salut, entrenus i ForçaiHonor!!!

Campionats d'Espanya de Natació Master

La meva estimada companya de fatigues BTTera, deu anyets ja...

No havia estat mai en uns Campionats d'Espanya de Natació, i aquest any aprofitant que es feien aprop de casa, a Castelló de la Plana, vaig voler estar al costat de la Mireia per animar i donar recolzament, i evidentment a la resta de l'equip: la Cristina, en Marc i l'Anna, i ja que hi era, aprofitar per poder competir per relleus mixtes en les proves de 4x50 lliures i estils, a més dels 100 i 50 lliures, sense cap altre objectiu que gaudir de l'ambient i aprendre, senzillament. Si hagués portat més volum d'entrenament m'hauria agradat nedar les proves de llarga distància, els 800, 400 i 200 lliures, però al final no ho vaig fer, i encara li estic donant voltes....

La Mireia me n'havia parlat de l'ambient que hi ha en uns campionats d'aquests, i la veritat es que nomes per aixó ja valia la pena venir. Gent de tots els nivells i edats, vinguda de tota la península, per compartir afició i ganes de competir amb bon rotllo, una sensació de "rotllo olímpic" molt recomanable per a tothom.

Abans d'aixó, i després de quasi un any de no tocar la meva oblidada Cannondale, aquesta setmana abans de marxar vaig poder sumar 85 kms de BTT entre dilluns i dimecres, amb alguna pujada i baixada de les d'abans (que ràpid que es perd la técnica, mare meva!), i algun km més de cursa a peu. El dijous al matí marxàvem cap a Castelló, ja que la Mireia debutava la mateixa tarda en la competició.

El meu debut va ser el divendres, amb els 100mts lliures, on per sorpresa aconseguia rebaixar la meva marca i la deixava en 1:14:51, més content que un pèsol! Despres a sopar, i a hidratar-nos bé amb begudes no precisament isotóniques, ja que ens esperava un dissabte mooooolt llarg. Les séries de 100 i 200 patxaran segur que les guanyàven amb diferència...

L'endemà al matí, mentre la resta de l'equip marxàven cap a la piscina, jo sortia una mica més tard i aprofitava per anar-hi rodant una mica a peu, aproximadament uns 8-9 kms, per la perifèria de Castelló on hi ha una espécie de carril verd al costat de la carretera que porta quasi directament cap a la piscina. Les sensacions varen ser horroroses, influït potser perqué no havia dormit el que tocava, o potser perque m'havia hidratat massa la nit anterior, la veritat es que vaig arribar a la piscina amb no gaire bona cara, aixó si, uns kms més a les cames, que també sumen.

A mi no em va tocar nedar fins al relleu mixte a darrera hora del dia, on per cert, els jutges es varen lluïr i varen desqualificar a quasi el 30 per cent dels equips, inclosos nosaltres i la meva marca de menys de 34" en els 50...en fi.

I arribava el diumenge al matí, amb els 5o lliures en 34":45 i el relleu de 4x50 estils on varem quedar segons de la nostra sèrie, amb uns 39" en 50 braça que tampoc estan malament.

En definitiva, quatre dies per desconectar, enmig d'un ambient genial de competició, on, per cert, hi ha cada màquina que fa por, amb unes marques espectaculars. Sincerament, m'ha agradat molt, m'he fixat i intentat aprendre detalls de gent que neda molt i molt bé, i el més important, me n'he endut una càrregada de piles i motivació importantíssima de cara a la temporada que tot just comença.

Salut i més Força i Honor que mai!!