dilluns, 10 de maig de 2010

96 hores

Ja hi som, comença el compte enrere setmanal fins dissabte al matí. Enrera ha quedat un hivern i una primavera molt complicada per entrenar a l’exterior a causa del mal temps, el qual sembla que ens voldrà seguir acompanyant fins al mateix dia.



Sincerament, soc dels que crec que no hi ha excusa per fer qualsevol tipus de competició a l’aire lliure, faci el temps que faci, és evident, però, que l’estat de la mar, la pluja i el vent afecten molt el nostre esport, fins al punt d’haver de suspendre o modificar proves quan les coses es posen complicades. Sense anar més lluny, a Sant Feliu amb el nostre triatló més d’una vegada hem hagut de fer canvis, però es el que hi ha, benvinguda sigui la natura amb tots els seus pros i contres, toca adaptar-nos i punt!


I això és el que faré a dissabte a partir de les 7 del matí. Faci el temps que faci, toca sortir i acabar. Ara fa dos anys ens va caure a sobre pluja durant més de cinc hores, i quan va parar, va començar el ventet típic del Delta, tot i que pel que vaig sentir, res comparat amb l’any anterior. L’any passat va fer un dia realment excepcional, i això es va veure reflectit amb les marques, ja que quasi tothom va aconseguir rebaixar la seva, i aquesta edició, segons les previsions, almenys sembla que no plourà, però tindrem temperatures fresquetes (per sota de 20 graus) i, si no falla la previsió, vent moderat-fort, o sigui que tocarà apretar les dents i paciència!


La veritat es que amb aquestes rodes la bici guanya molt, i el millor es que van de puta mare!

Avui he anat a fer un rodatge amb la bici per provar que tal van les rodes que m’ha deixat en Compi, unes fantàstiques ZIPP 606. I les sensacions no han pogut ser més positives. A més el temps sembla que també s’estava provant per dissabte, i per tant, ha fet una temperatura relativament agradable (18º) i un vent de Garbí fort, amb alguna ratxa molt forta, que ha anat de fàbula per veure com responien les rodes en aquestes condicions. La veritat es que he flipat amb aquestes rodes. A la que agafes inercia, amb la mateixa força guanyes un parell de quilòmetres per hora més, i el vent no nomes no les afecta negativament, sino tot el contrari, l’efecte “vela” l’he notat força i m’ha agradat molt la sensació. I que consti que amb el circuit que he fet he tingut vent de totes direccions, o sigui que crec que seran unes bones aliades en les interminables rectes dels aiguamolls de l’Ampolla, faci el temps que faci.


Ja tinc ganes de ser divendres tarda al briefing, retrobar-me amb col•legues de patiment, i gaudir de l’ambient pre-cursa. Les setmanes després de Banyoles han estat una mica irregulars, amb molt bones sensacions la primera, i fatal la setmana passada, en que el temps plujós i l’horari de feina, varen esvair les poques ganes de seguir acumulant entreno, i amb prou feines vaig nedar i córrer una estoneta, lo imprescindible per no estar parat, amb unes sensacions força bones, això si.


En definitiva, ara toca descansar, i posta a punt, i dissabte sortir i divertir-me gaudint intensament del que serà el meu tercer triatló de distància ironman.






Vis et Honor!

5 comentaris:

sina ha dit...

Ja estàaaaaaaa!!!!! Moltíssima sort Jordi!!! Gaudeix com mai!!!
Una abraçada!

Llorenç Gacias ha dit...

Jordi!!! molta sort!!! Segur que anirà molt però que molt be. Ara toca disfrutar i segur que ho faràs... Ànim i pensa que tot el que as fet ara tindrà la seva recompensa... Força company!!!

Jordi Gonzalez ha dit...

Gràcies Sina, et prometo que ho faré!!!!
Estic d'acord amb tú, i aquest triatló penso disfrutar-lo més que mai, una abraçada!!!!

Marc ha dit...

Igual que tu em vas dir l'altre dia amb el Remences, estic 100% segur que triomfaras! i si no .. me la tallo i em faig monja!

Jordi Gonzalez ha dit...

Marc, espero pel teu bé que triomfi, perque sino ja et veig amb els hàbits, jajaja!!! "Voy p'allá", ja us explicaré!!!