divendres, 2 d’abril de 2010

COMENÇEM DE ZERO? QUASI, D’UN!!!


Complicat, molt complicat estic veient fer un paper digne a l’IronCat. La parada obligada per la nevada m’ha afectat més del que em pensava. Si fins llavors a havia acumulat uns volums en general pobres, però tenia bones sensacions en els tres esports, els dies aturat m’estan cobrant una factura més alta del que em pensava.

El meu organisme és de motor dièsel total, això vol dir que potser no faré volums descomunals ni intensitats extremes, però necessito fer alguna cosa cada dia, perque si no, el meu rendiment, ja de per si força normalet, baixa encara més.

L’exemple més clar l’he apreciat amb la natació. Abans de la parada obligada, començava a passar les sèries de 100 per sota d’1:25, i em costava poc recuperar, en definitiva, les sensacions eren molt bones. Ara, però, la cosa ha canviat. Em costa molt fins i tot baixar d’1:30, i encara més mantenir un ritme elevat més enllà dels 400 metres, i tot això a deu dies dels 1500 Màster de Mataró on la meva intenció era baixar la marca de l’any passat, 24:16. Em sembla que m’hauré de conformar en intentar baixar de 25’, si la cosa no millora molt la setmana que vé...

En bicicleta també he notat la parada, tot i que potser menys. El que em falta a aquestes alçades és el poc volum acumulat a l’hora de començar a fer pujades, massa llarg aquest hivern, però crec que si el temps acompanya, el mes que tinc de marge intentaré acumular i trobar un nivell digne per fer els 180 kms de l’Ironcat amb un mínim de garanties.

I en la cursa a peu, doncs la veritat es que amb un parell de tirades llargues, i les transicions que a partir d’ara introduiré després de les sortides de bici, crec que en tindré prou per acabar al meu ritme els 42 kms.
Una altra cosa serà la marca, però la veritat es que ja m’he mentalitzat definitivament que sortiré a veure que passa i sobre la marxa veuré si puc apretar més o menys.

Però on crec que més m’ha afectat la parada és en l’aspecte psicològic. Les ganes d’entrenar i patir en els entrenaments han patit una devallada important. Crec que també hi pot tenir a veure el fet que comenci la primavera i el sol comenci a escalfar una mica. És un canvi estacional que sempre m’ha afectat molt, i crec que aquest any, com que el contrast entre el temps ha estat molt gran en pocs dies, estic més aplatanat que de costum. A més els canvis laborals i les vacances de setmana santa tampoc m’han ajudat gaire...
Ara nomes em toca esperar a que la setmana que ve la meteorologia em deixi fer el que tinc ganes de fer i que em donarà un plus de confiança i motivació, culminat el diumenge amb la competició Masters de Mataró i la posterior tornada amb bici fins a casa, toco fusta!!

Salut, entrenar, i ForçaiHonor!!!!

10 comentaris:

Ultraquim ha dit...

Anims Jordi, ningú va dir que seria fàcil. Com afrontem els moments díficils es el que ens fa creixer com a persones.

Jordi Gonzalez ha dit...

Gràcies Quim, ho sé, però quan les sensacions no són bones, veus que se t'acava el temps, i no trobes el punt de motivació per sacrificar-te, es veu tot més complicat del que realment és...
L'avantatge es que un cop ho relativitzes tot i tornes al punt de partida tot es veu diferent!

LLuís Rigau ha dit...

Jordi ja saps que al final tot surt, i encara que ara et sembli que estas fluix, segur que el dia de l'IRONCAT et surten be les coses. Lo important es mentalitzar-nos de la pressió que ens hem de marcar a cada prova, per no estressar-nos més del conta. Ja vindran millors temps per marcar-nos objectius més ambiciosos. Encara ens queda molta guerra. Però de totes maneres no tiris la tovallola, el cos dona moltes voltes. Ànims!!!

Jordi Gonzalez ha dit...

Lluís, es que he tingut unes sensacions darrerament tant dolentes...i el pitjor es que he estat un parell de dies amb ganes d'engegar-ho tot a rodar...suposo que el cansament de dues setmanes fent matins no ajuda massa, però cap problema, ja està superat i encaro la setmana que ve amb més ganes que mai!! Salut!!!

sina ha dit...

Jordiiii, ànims va, no et capfiquis. Mira, tots sabem que s'ha d'entrenar per fer un Ironman, pero s'han de pendre les coses amb filosofia perqué sino no anem a enlloc.
Hi ha moments que hem de parar i pensar en el que estem fent. Fem aixó perqué ens agrada i gaudim. Hem de ser realistes que no vivim d'aixó i si no disfrutem, llavors quin sentit té tot aixó?? Doncs cap ni un.
Entrena quan tingui ganes, descansa quan t'ho demani el cos i gaudex en tot moment i així sortiràs endavant i tornaràn les bones sensacions.
També es veritat que no tots els anys seran iguals, tindrem de millors i de pitjors, pero per sobre de tot GAUDEIX del que fas.
Penso que el dia D sortiràn totes les ganes i ho pasaràs en gran, independenment de la marca que puguis fer. A disfrutar-ho!!
Uix, quin sermó!! jajaja, crec que has anat poc aquest hivern a meditar veient el mar!!

Jordi Gonzalez ha dit...

Gràcies Sina! Ja ho sé, però es que de vegades ens saturem i encara que no vulguem els pensaments negatius ens ronden, la qüestió és ser fort i tirar endavant sempre!
Evidentment el dia D surt tot el que portem acumulat, llavors es quan nomes es tracta de tenir seny i acabar!!! I tens raó, no he anat a meditar gaire aquest hiver...però es que no he tingut temps, jajaja!!!

Joan Bofill ha dit...

Jordi molts ànims i d'engegar ... no s'engega res que tu i jo tenim una cita anual a l'ironcat, ho saps? i per molts anys nano, quins savis consells dels amics triatletes... hem de viure el moment i disfrutar-ho a fons

Jordi Gonzalez ha dit...

Joaaan!! No patexis, crisi controlada i aquesta setmana a tope i amb moltes ganes!!!
Tinc clar que cada dia és un regal i que l'hem d'aprofitar intensament sense pensar massa en el que pugui passar demà! Ens veiem a la sortida de l'Ironcat i espero que compartim cursa!!! Una abraçada!!

Llorenç Gacias ha dit...

La veritat Jordi és que t'entenc perfectament, jo també he tingut moments d'aquets i ho pasem malament. Però al final tot surt i sobretot en sortim d'aquestes situacions i això és el que conta. Això ho fem per passar-ho be i gaudir de fer esport i això sempre tu m'ho as ensenyat. Com diu na Sina ens ho em de prendre amb filosofia.
Segur que t'anirà molt be ja ho voràs i segur que quedaràs molt satisfet del resultat que obtindràs. D'aquí t'envio molts ànim i a seguir endavant. Això ha estat passatjer, i ara veuràs com vindrà el bon temps i tot vindrà ben rodat. Ànim Jordi... Salut, força i bons entrenos

Jordi Gonzalez ha dit...

Gràcies pels ànims Llorenç!! Sempre és un plaer saber que hi ha companys com vosaltres al darrera que ajuda molt en els moments de baixon!!! Ara ja estic del tot recuperat i més motivat i concentrat que mai!!!