divendres, 22 de maig del 2009

A menys de 24 hores...

Tants de mesos entrenant i això ja quasi està fet!
La veritat es que fins que no he arribat a aquesta meravellosa illa, no m'he adonat de la veritable dimensió d'una prova del circuit IRONMAN...tot aquí es triatló, gent entrenant a totes les hores inimaginables del dia, amb un sol i un vent que realment fan justícia als avisos dels que m'ho havieu dit, i un ambient increible, tot aixó enmig d'uns paisatges llunars increiblement bonics i diferents, i amb unes carreteres que em sembla que seran molt, molt dures, on no hi ha ni un metre de planer, aquí tot es radical, o es puja (i molt) o es baixa (també molt), tot això amanit amb un venten emprenyador que a moments bufa molt i molt fort (sort que no porto rodes de perfil...). Sincerament crec que si no fos pel vent, amb una "cabra" aquí es podria anar molt i molt ràpid, però quan entra el vent lateral, es fa realment perillos anar acoblat.
Des de l'arribada el dimarts al migdia, poca cosa d'entreno, i molt de turisme: Dimarts muntar bici, aclimatació i situació de boxes, circuits, etc, respecte al nostre hotel (per cert, molt bé), i a la nit visita a los Jameos del Agua (impressionant). Dimecres al matí, a provar el neopré al circuït de natació (moooolt llarg), a la tarda a recollir dorsals al Club La Santa, i de tornada, cap al vespre, a rodar 40 minutets per estirar les cames. Ahir dijous una horeta de bici per comprovar que tot estigués en ordre, i acostumar-nos a rodar en aquestes carreteres enmig de molts altres tris, i a la tarda briefing, posterior reconeixement del Mirador del Rio (sense comentaris, qualsevol adjectiu de duresa se'm fa petit, aixó si, les vistes espectaculars!) i tornada al Club la Santa per a la Pasta Party (som uns golafres!!!).
Aquest matí, integrament dedicat al turisme i descans, i d'aquí a una estoneta, a entrar les bicis a boxes, passejada pel poble, la reglamentària pizza per sopar, i a intentar dormir aviat!!
Si tot va bé, demà a aquesta hora estaré ja en el tram de la marató, i sino, cap problema, seré finisher una estonata més tard, però ho seré!
Gràcies a tots pels ànims, i desde Lanzarote, més Força i Honor que mai!!!!!

6 comentaris:

Salvador Ribot ha dit...

Hola pollastre.

No saps l'enveja que em fas, aquests instans ans de començar un repte, amb l'adrenalina al 130% son els que valen la pena. Persegueix el teu objectiu i nomès pensa en el repte, el temps no te importància.

Molta sort company

DAVID CAMPS ha dit...

hola nano, a aquesta hora ja estas nadant, he trucat a la Mireia i no hem contesta, joder quins nervis que estic pasant, menys mal que la Marineta hem fa estar distret aquí a l'hospital, vinga que tu pots amb tot, molts anims.Mireiaaaaaa agafa el teleeeeeffoooooonnn, jajajaja

Llorenç Gacias ha dit...

Vamos Jordi, as passat per el quilometre 31, vas molt be. ANIM QUE JA ET FALTA POC.... Venga company, FORÇA I HONOR!!!!!!!!!!! VENGAAAAAA ANIMMMMMMMMMMMMM

Llorenç Gacias ha dit...

ENHORABONA CAMPIÓ HO AS ACONSEGUIT.... ETS UN CRACK!!!! ETS UN IRONMAN

Richart ha dit...

Moltes felicitats Jordi!!! Ja ets un IM .Em vas fer emocionar, sentint per telèfon les teves sensacions només acabar la cursa. Ja ens ho explicaràs amb més detall quan hagis descansat. Felicitats també a la Mireia, pobreta que es va fer un fart d’agafar-nos el telèfon a més d’animar-te com ningú, i ho se de bona tinta.

Jordi Gonzalez ha dit...

Primer de tot, moltíssimes gràcies a tots!!
Salvador, tota la raó, el que conta és acabar!
David, em sembla que al final ja vares poder parlar amb la Mire, jajaja, gràcies crak!
Llorenç, gràcies pel seguiment on-line, ha sigut molt dur, però a la vegada molt bonic!!!
Richart, estava realment molt emocionat, i suposo que ho tornaré a fer en quan us ho expliqui...ja saps el que és aixó!! Gràcies!