Cap de setmana primaveral i...de descans forçós!

Sol, camps de roselles, i molt de vent, visca la Primavera!

Ja contava que aquest cap de setmana llarg ho tindria complicat per entrenar, ni que fos una estoneta. La feina té aquestes coses, i quan toca treballar, doncs toca, és el que hi ha, i que duri! Amb el que no comptava és amb una inoportuna contractura a l'esquena que em va fer quedar a casa reposant el dissabte i el diumenge, amb dopatge de Myolastan i Ibuprofé inclosos...

Afortunadament aquest matí ja m'he aixecat molt millor, i he pogut completar 75 kilòmetres més de bici amb la meva companya habitual de les darreres sortides: La Tramuntana!

Abans d'aixó, el divendres a la tarda, i despres d'un dinar festiu, agafava la bici i desafiava el vendaval per anar a rodar una estoneta i cremar part del dinar. La idea era sortir a fer un parell d'horetes suaus, ja que el cansament acumulat per la setmana de feina, més els entrenos, feia que les ganes d'entrenar fossin més aviat poques, però iria bé per amb aquest cansament saber les sensacions amb vent. Al final el vent i el trànsit eren més dels que esperava en principi, cosa que em va fer decidir per canviar la direcció de la sortida i m'enfilava cap a Romanyà, això si, molt xino-xano...fins que a la cruïlla amb Sant Miquel d'Aro, just on comença el tram més dur de la pujada, passava per davant meu un altre triatleta amb una cabra i pinta de màquina....allà es va disparar el xip de combat que porto dintre, i vaig anar pujant de ritme per intentar mantenir-me a distància, fins que va apretar una mica i vaig decidir no forçar la meva màquina, per una vegada, jo a la meva! Em va treure uns cent metres dalt de a pujada, i enllaçava amb ell en el llarg descens cap a Sant Antoni. Un cop fetes les presentacions, em va dir que es deia Toni Peris, i que l'any passat havia fet Lanzarote, en paraules seves "un triatló increïble i que s'ha de fer". Típiques preguntes sobre el temut vent i el recorregut d'aquest IM, i comiat a Sant Antoni un cop intercanviades adreces de blog (tenia raó, era un màquina, 3er sub 23 al triatló del Prat de diumenge...), mentre jo seguia cap a casa, ara amb la Tramunana a l'esquena, per acabar amb 50 kms de qualitat més a les cames.

El dissabte, però, em despertava amb la maleïda contractura, o sigui que dos dies de descans obligatori, que a aquestes alçades no sé si em va bé o malament, però com que era obligat....

Com deia al principi del post, aquest matí la cosa ja està més o menys superada, encara em molesta una mica, però el dòping ha fet la seva feina, i un altre cop contra la Tramuntana, aixó si, aquest cop amb un bon sol, completava una mica més de dues hores i mitja, abans que es poses a ploure!!!

Es nota que comença a fer bon temps, perque he trobat gran quantitat de ciclistes de tota mena i a totes hores, despres resulta que ningú entrena, jejeje....