IM de Hawaii, Eneko Llanos 2n!!

Hawai, el somni de la majoria dels IM's i triatletes en general ja té guanyadors el 2008. L'Eneko Llanos va pujant esglaons a poc a poc i ja s'ha situat segon aquest any!

Destacable també l'actuació de la Virginia Berasategui, sisena entre les noies. La primera crònica de la pàgina oficial és aquesta, vaig a seguir somiant una estoneta....

Alexander and Wellington win in Kona
Craig Alexander and Chrissie Wellington Claim Ford Ironman World Championship Victory
Published Sunday, October 12, 2008
Australia's Craig Alexander and Great Britain's Chrissie Wellington celebrated first-place titles at the 30th anniversary of the Ford Ironman World Championship in Kailua-Kona, Hawaii. Alexander, with an Ironman 70.3 World Championship title in addition to a second-place finish last year in Kona, crossed the line with a time of 8:17:45. Defending her current World Championship title, Wellington finished more than ten minutes ahead of her fellow competitors at 9:06:23.


Alexander dominated an impressive men’s field consisting of Ironman World Champions such as Chris McCormack, Normann Stadler, Faris Al-Sultan and other top contenders including Chris Lieto, Eneko Llanos, Torbjorn Sindballe, Cameron Brown and Rutger Beke. Alexander, among the top ten throughout the bike portion, further showcased his running prowess taking the lead at the turnaround.
Top ten results for the professional men’s race are as follows:
1. Craig Alexander, AUS 8:17:45
2. Eneko Burguera Llanos, ESP 8:20:50
3. Rutger Beke, BEL 8:21:23
4. Ronnie Schildknecht, SUI 8:21:46
5. Cameron Brown, NZL 8:26:17
6. Patrick Vernay, NCL 8:30:23
7. Andy Potts, USA 8:33:50
8. Mathias Hecht, SUI 8:34:02
9. Michael Lovato, USA 8:34:47
10. Eduardo Sturla, ARG 8:36:53

Despite mechanical trouble, Wellington took the women’s lead approximately 30 miles into the bike and eclipsed the current women’s run course record with a blistering marathon time of 2:57:44. Today’s third-place female, Sandra Wollenhorst, also broke the women’s run course record with a time of 2:58:35.

The top ten professional women’s results are as follows:
1. Chrissie Wellington, GBR 9:06:23
2. Yvonne Van Vlerken, NLD 9:21:20
3. Sandra Wallenhorst, DEU 9:22:52
4. Erika Csomor, HUN 9:24:49
5. Linsey Corbin, USA 9:28:51
6. Virginia Berasategui, ESP 9:29:15
7. Bella Comerford, GBR 9:34:08
8. Gina Ferguson, NZL 9:36:53
9. Gina Kehr, USA 9:37:06
10. Dede Griesbauer, USA 9:39:53

This year’s Timex Ironman Watch Bonuses, totaling $20,000, were awarded to:
Bike – Torbjorn Sindballe and Chrissie Wellington
Run – Normann Stadler and Chrissie Wellington
In addition to a highly competitive professional field, a variety of inspirational age group athletes competed including Major League Baseball veteran, Jeff Conine, with a time of 14:43:45, and Sean Swarner, a two-time cancer survivor with one lung, who crossed the line at 11:44:15. In addition, Keith Davids, Commanding Officer of Navy SEAL Team One, completed the event in 11:24:00.
The event saw 1,731 athletes officially start the 2.4-mile swim, 112-mile bike and 26.2-mile run on the Big Island of Hawaii. NBC will air the 2008 Ford Ironman World Championship on December 13, from 2:30 p.m. to 4:00 p.m. EST. Please check your local listings for specific details.

...i FI!

Títol explícit per començar un post.

FI d'una temporada carregada d'emocions, sensacions i coses bones i no tan bones.

Una temporada on he aconseguit un dels meus reptes personals, acabar un triatló de la distància mítica, els 3.8+180+42.2 de l'IRONCAT del 17 de maig de 2008. Unes distàncies que com ja heu pogut veure m'acompanyaran la resta de la meva vida, i que espero tornar a superar amb éxit a Lanzarote 2009.

Una temporada on m'he estrenat en el món de les mitges maratons i les competicions de natació en piscina. En definitiva, una temporada esportivament parlant molt completa i satisfactòria, i que detallaré un altre dia, perqué avui toca reflexionar.

Reflexionar sobre el nostre particular món del triatló ganxó, del nostre equip, fer una valoració objectiva i global de com han anat les coses, i de com ens agradaria que anessin, punts positius i negatius, i constructivament avançar, aturar-nos o el que covingui més, com a membre fundador de la secció necessitava dir-ho.

Crec que no ha sigut la millor temporada de la secció a nivell d'equip. Les lesions per un costat, i altres variables, han influit en que el bon rotllo i la cohesió de la temporada anterior aquest any és donessin amb comptagotes. Em sembla que cal un anàlisi detallat de tot el que ha passat, del perqué ha passat, i si ens agradaria seguir així, o no. Personalment no crec que aquesta sigui la direcció correcta, és el que penso seriosament, i així ho expressaré en la reunió de la setmana que vé. Em sembla que ha faltat un nexe d'unió entre tots, cosa que ha fet que la majoria anessim a la nostra. Hem de decidir si ja ens va vé aquest sistema, o si volem fer alguna cosa per retrobar el bon feeling deixat enrera.

Dilluns podré concretar dia i hora de la reunió, i allà, sense mals rotllos i constructivament, tots ens hi expressem i trobem un camí més o menys conjunt.

Força i Honor!

TRI Olímpic de Barcelona

Els tres mosqueters a punt per passar més d'una horeta
de fred...no teniem son, no....

Els organitzadors van vendre aquesta edició del Triatló Olímpic de BCN, com la edició dels rècords, amb més de 2500 esportistes practicant triatló entre modalitats esprint, olímpica i per relleus, i uns circuits nous i espectaculars....

A l'hora de la veritat, organització força dolenta (per no dir nefasta), circuit de bici amb moltíssims revolts i girs de 180 graus amb gran quantitat de ciclistes, barrejant-se els que s'estrenaven en un triatló, amb els altres que es jugaven la classificació i un circuit de cursa a peu sense cap mena de control, on retallar distància era molt senzill, com va quedar reflectit en alguns dels temps de la classificació general provisional.

He de reconèixer que la idea era atractiva des del punt de vista esportiu i cultural, i aquesta és una de les coses que em van fer decidir a allargar la temporada i esgotar les poques forces que em quedaven.

Els despropòsits organitzatius començaven amb la primera de les sortides, a priori on hi havia més nivell, i on es decidiria el guanyador, amb tots els números per a l'Ivan Raña. Aquesta sortida, prevista inicialment per a les 8, es retrasava fins a les 9:20, cosa que feia que els més de tres-cents triatletes ens haguèssim d'esperar sota un fred considerable, i que la resta de les sortides es fessin molt més juntes, acumulant molts ciclistes en el segon sector, que com ja he dit era molt (per a mi excessivament) técnic i perillòs.

Amb aquesta perspectiva, la meva intenció de sortir a divertir-me es va accentuar, i em vaig agafar la natació amb molta calma, per començar a sumar amb 25:55. Una transició llarguíssima fins a boxes, i altrament llarga fins a la sortida d'aquests, em submergia en un pilot d'uns quinze triatletes, on la meva intenció, despres de l'experiència de Banyoles, i veient el circuit, va ser aguantar i intentar que no em tiressin a terra.

T2 ràpida, i a còrrer. Tres voltes a un circuit pel passeig del mar, part del qual ja es va fer al Tri esprint del juliol, i que anava des de boxes fins als peus de la Torre Mapfre. Les meves sensacions van anar millorant a mida que passaven els quilòmetres, per acabar dignament la darrera volta fins i tot atrapant gent!!! Ni jo m'ho creia!!!

Al final un crono acceptable de 2:16, amb en Berto a un minut, i que aquest cop no em podia atrapar tot i remuntar-me'n prop de tres. L'Esteva també aconseguia acabar sense excessives molèsties al seu bessó eternament tocat, i l'Oliveras sumava un altre triatló al seu extens currículum.

Una cosa positiva, a part de que tots els Xalocs varem acabar sans i estalvis, va ser el gran ambient que hi havia, amb moltíssima gent animant i participant, tant de bò l'experiència serveixi per corregir errors i fer que més gent pugui gaudir del nostre meravellòs esport en condicions.

Menció apart es mereix el recolzament i ànims que ens varen donar la Dolors, la Paloma, la Mercé i la Mireia, i al nostre company i reporter gràfic en Josep Vidal, que també van haver de matinar i aguantar el fred i despropòsits organitzatius, GRÀCIES A TOTS!!

En el pròxim post una sorpresa i començaré a analitzar la temporada, que per la meva part, dono per fnalitzada.