divendres, 8 d’octubre de 2010

ACTUALITZEM, QUE JA TOCAVA!

Rapidíssima ha passat la segona part de la temporada després de la parada del mes de juliol, i la tornada als entrenaments més o menys amb cara i ulls a finals del mateix mes i al llarg de tot l’agost. En aquests mesos moltes coses i experiències esportives que m’han deixat un bon regust i moltes ganes de descansar i preparar la propera temporada amb il•lusió i força renovades.

Per fer un breu resum, començava amb la Travessia d’Aiguafreda, una travessia que normalment enceta el calendari gironí, amb una mica menys de mil metres. Aquest any una mar molt moguda condicionava la cursa, i sense res a perdre vaig sortir a tope i fins al final, cosa poc habitual en mi. La meva sorpresa va ser el bon resultat pel meu nivell d’entrenament aquàtic, que a causa del tancament de la piscina era pràcticament zero.

Just abans d'embarcar-nos a Aiguafreda
                                            
          

Després d’aquesta va venir la cursa popular de Santa Cristina d’Aro, on un any més ens trobàvem tota mena de corredors, aficionats i no tant, per sota una intensa calor recòrrer a fondo el circuit de poc més de vuit quilòmetres, i que malgrat la meva patètica cursa a peu encara vaig poder fer a 4:15 el km, la veritat es que no estava tan malament...

A partir d’aquí em vaig limitar a acumular kms en bici i a l’aigua, amb alguns bons entrenaments conjunts amb nedades llargues, com la travessa de S’Agaró-Sa Conca, d’anada i tornada, o la de la totalitat de la platja gran de Platja d’Aro, també en els dos sentits, amb la vista posada a la Volta del Serrà de finals d’Agost i el Marnaton de la setmana següent.

Abans d’això tocava a mitjans d’Agost la travessia de Sant Feliu, amb molt bones sensacions al ritme al que havia nedat.

I arribava a la Volta del Serrà, que aquest any nedava amb la Mireia, i on m’ho vaig passar realment molt bé, trobant-me molt còmode en un mar mogudet, cosa que em servia per agafar una mica de confiança de cara a la setmana següent, amb el doble repte del Marnaton al matí, i el tri Olímpic de Banyoles a la tarda.

Així el divendres dia 3 de setembre ens enfilàvem cap a Cadaqués, disposats a gaudir d’una travessia realment molt bonica i ben organitzada, nomes faltava que aquest any la Tramuntana ens respectes, com així va ser, per poder disfrutar-la plenament.

La meva actuació es pot qualificar de regular, a causa bàsicament de problemes gàstrics durant la mateixa, cosa que feia molt de temps que no em passava, i es que probablement no hauria d’haver menjat pizza amb oli picant la nit abans, tot i haver-me hidratat bé amb una mica més d’un litre de cervesa, aquest cop la cosa no va anar del tot bé. Al final el meu temps era acceptable, i conscient que sense els problemes hauria aguantat en el grup amb que anava amb un ritme elevat però que podia mantenir amb certa comoditat, en fi, queda pendent per a l’any que ve exprimir-me a tope sense fer invents la nit abans...


Satisfets despres d'una gran travessia: Marnaton 2010!
                                                  
 
Un cop acabada la Marnaton, un bol de pasta, quatre galetes màgiques, i cap a Banyoles falta gent, tocava acabar la segona part de la jornada. La intenció en aquest tri era clara: sortir de l’aigua en la posició que em permetés el cansament dels braços, intentar fer un bon parcial de bici com a test per l’ICAN, i acabar la cursa a peu amb la màxima intensitat, també com a part del test, però reservant si no ho veia clar.

Amb una participació rècord de vuit-cents triatletes la natació és preveia complicada, i així va ser, cops i més cops per guanyar i defensar la posició dins l’aigua, però la meva sorpresa va ser que no vaig notar excessivament el cansament als braços i arribava a boxes a la primera transició amb moltes bicicletes encara. Sobre la bici la veritat es que em vaig trobar molt bé, potser la vegada que he disfrutant més apretant des de la sortida de l’aigua, i començant a passar gent des de la pujada inicial, fins a la formació de l’inevitable “pelotó” de més de trenta triatletes i que feia l’anada per la Nacional en sentit Figueres còmoda, però perillosa si volies rodar abrigat, la qual cosa em va fer decidir per restar al capdavant del grup, per evitar algun maldecap, i poder entrar ben col•locat a la carretera estreta que ens enfilava cap a Esponellà. En el petit port d’aquesta població es trencava el grup i jo em quedava tallat del grup capdavanter, però mantenint un bon ritme de pujada, i posteriorment amb la col•laboració en els relleus d’un altre tri, varem poder enllaçar a uns cinc kms de l’arribada, i fer els darrers metres recuperant una mica les cames. Transició força ràpida, i a còrrer. Els primers metres una mica asfixiants fins que agafo ritme, però sobre el final del tercer quilòmetre la meva panxa em va tornar a fer una mala passada, i vaig haver d’afluixar considerablement el ritme, la qual cosa va fer que m’ho agafes amb força tranquil•litat fins al final, i acabava amb un temps de 2:16, molt satisfet per les sensacions i resultat final, tenint en compte el global del dia, això si, a la nit estava totalment desfet, i em vaig prendre amb calma els tres dies posteriors, tot esperant l’ICAN.....(to be continued)

Tri de Banyoles amb una molt bona representació del Xaloc

                                                      


1 comentari:

Llorenç Gacias ha dit...

Jordi, volem la segona meitat. Salut i força company... i sobretot bons entrenos