Pas a pas

Els 4F més un col·lega d'en Pep, satisfacció evident...

Gran representació ganxona a terres llagosterenques

"Bueeeenu", ja tinc els dos primers objectius abans d'acabar l'any assolits, i la veritat es que estic força satisfet del resultat.

El dissabte 26, amb molta mandra perì ben hidratat de cava gràcies a l'àpat nadalenc, em presentava a la sortida de la Cursa de St. Esteva de Llagostera en companyia dels meus compis ja habituals, en Pep i l'Alfred, als que aquest cop s'hi afegia en Marc, a qui em feia especial il·lusió retrobar després de molts anys d'haver acabat l'insti, i que aquest cop substituia al meu "rival" de sempre, en Rafa, que en aquesta cursa concretament, venia a fer d'espectador juntament amb la seva filla Naia.

Abans de prendre la sortida, moltes cares conegudes de Sant Feliu, els habituals que sempre ens trobem en alguna o altra cursa, i d'altres que aprofitaven la St. Esteva per passar un matí de festa diferent i, de pas, cremar alguna caloria. El dia es presentava perfecte per a una cursa, amb una temperatura ideal per a còrrer, i un cel amenaçador, però no tant, i que al final ens va respectar del tot. La idea inicial i comentada camí de Llagostera era intentar baixar de 45 minuts, cosa factible, però que un cop en cursa ja es veuria, donades les característiques del circuit, amb molts tobogans i un 80 per cent sobre pista forestal, aixó si, en perfecte estat.

A les 10 es donava puntualment la sortida als més de 700 participants i em posava al capdavant del "quartet d'amigotes" per intentar trobar un ritme que em resultes cómode. La veritat és que tot i patir una mica en els primers metres per l'interior de Llagostera, amb la pujada a les escales i la major part de quitrà, un cop dins la pista forestal vaig trobar un ritme relativament assequible i es el que vaig mantenir fins al final. El fet que cap dels meus col·legues em dones un relleu em va fer sospitar que potser estava en "el ritme adequat". Així ens plantàvem al km 8 sense parar d'avançar gent tota l'estona, i on vaig fer un primer canvi de ritme veient que l'objectiu sub-45 era factible. Un segon canvi a falta dels darrers 1000 metres en lleugera pujada feia que parés el crono al final en 45:19, però molt content per les sensacions, totalment diferents de les de Mataró, igual que el resultat, ja que aquest cop els meus compis entraven per darrera. Després tocava entrepà, comentar la jugada amb tots els coneguts, i tornar cap a casa per gaudir de la segona fornada d'àpats pantagruèlics, pensant ja en l'endemà a Lloret.

I a Lloret, per començar, molta mandra....el dia, millor que l'anterior, sol i una temperatura realment agradable. L'ambient i el muntatge de la Sansi, realment espectacular, de luxe. A més, jo estava inscrit dintre dels 200 que tenim dret a compartir carpa amb "les estrelles" i allà estavem la Mireia i jo, al costat del Blanco, Reyes Estévez, Eva Arias...

A la sortida, més de dues mil persones, amb un recorregut senzill d'anada i tornada pel passeig de Lloret acabant amb la volta a l'estadi d'atletisme. El començament, molt tumultuós, moltíssima gent en els primers dos quilòmetres, i impossible de mantenir un ritme mínimament decent, passant el primer en 5 minuts, i el segon en una mica menys, donant temps, això si, a que les meves cames s'acostumessin, i les pulsacions s'estabilitzessin. A partir del km 2, un no parar d'avançar gent per aturar el crono en 22:10, i molt satisfet de les sensacions i de l'ambient viscut durant la cursa. Una prova recomanable per fer-la almenys un cop.

Ara toca avui dijous la Sant Silvestre totalment popular de Sant Feliu, on intentaré mantenir un ritme decent i acumular uns kilometrets més de cara a la Mar i Murtra del dia 17 de l'any que vé.

Salut i Molt Bon Any a tothom!!