diumenge, 1 de febrer de 2009

Mitja de Granollers, una més al sac!


Tenia moltes ganes de còrrer aquesta cursa. Ja feia temps que la tenia marcada en els calendaris de cada any, i per diversos motius mai ho havia pogut fer. Aquest any finalment ho he pogut quadrar tot i gaudir de la immensa festa de l'esport que és aquesta cursa, ja que nomes per veure l'espectacular ambient que donen els més de sis mil corredors/es ja val la pena acostar-se a Granollers.
Després d'haver-hi participat, puc assegurar que és una de les curses més ben organitzades en que he estat, si tenim en compte la gran quantitat de participants i la logística que comporta organitzar una prova d'aquestes característiques.
El temps al final ens ha respectat, i s'han acomplert les prediccions dels meteoròlegs que donaven una treva en la pluja al matí, i així ha estat, almenys per a la majoria dels participants. La temperatura també ha estat força óptima per competir, sense fred excessiu, i que donava opció a tothom a triar la roba adequada per competir.


Una altra cosa era el meu estat físic aquest matí... Si una cosa nova he aprés, és que un sopar amb els tres gintonics posteriors dos dies abans no beneficien excessivament el meu rendiment, ja que cada cop costa més recuperar-me (és la falta de pràctica, jeje). Així doncs les conseqüències han estat una mica de mal de cap abans d'esmorzar, i unes molèsties gastrointestinals a la segona part de la cursa, que s'han aguditzat un cop acabada, res greu, i lliçó apresa (Toni i Pep, el pròxim dia les meves rondes seran de suc de pinya, jejeje!!).
La cursa en si ha estat tal com me l'havia plantejat: Sortir a poc a poc fins a trobar un ritme de creuer, i a partir del quilòmetre 10 començar a apretar a veure que passava. Els parcials cada cinc quilòmetres demostren que ha clavat el plantejament i així passava pel km 5 amb 25:59 i 161 ppm de mitjana, al 10 el parcial era de 24:43 i 168 ppm (la pujadeta es notava), al 15 seguia la progressió descendent de temps i ascendent de pulsacions amb 22:35 i 172, una mica més ràpids els cinc fins al 20, amb 21:50 i 176 ppm, per acabar el darrer km a 4:14 i 184 ppm, rascant el meu umbral, la qual cosa vol dir que si les cames aguanten una mica més, encara tinc marge de millora, almenys de pulsacions. Al final, en la meva línia de tocar l'hora quaranta, aquest cop amb 1:39:28.

El més important és que, tret dels petits problemes estomacals, he tingut molt bones sensacions. Hi ajuda el fet d'anar avançant gent durant tota la cursa i que no t'avancin, l'ambient espectacular de la gent animant, i el còrrer sense cap mena de pressió, amb el màxim de diversió, gaudint d'un fantàstic matí de diumenge.

Set xalocus més han disfrutat i patit els 21 quilòmetres: en Richart, en David, la Marina, en Compi, l'Olga, l'Esteva, la Sónia i la Sandra, tots han acabat sense excessius problemes i assolint més o menys tots els seus objectius, enhorabona a tots/es!


Com a conclusió, un bon entreno de qualitat sumant metres de competició a les cames i a esperar la pròxima mitja de Banyoles, on l'objectiu serà baixar la marca de l'any passat, o sigui que a posar-me les piles toca!!


Salut i Força i Honor!

3 comentaris:

robert mayoral ha dit...

lo millor la satisfacció que t'ha donat, jejeje!
encantat de salidar-te altre cop!

Jordi Gonzalez ha dit...

I tant, he acabat supercontent!
Encantat igualment, quan tornem a coincidir??

DAVID CAMPS ha dit...

Ei nano jo tinc un mal de cames que flipo, despres de la lesio havia fet pocs quilomentres per anar al ritme que vaig agafar, al final en Richart hem va dir que tenia la cara blanca com el paper de fumar, jajajaja. i demà a tornar-hi 15km d'entrenament, uuffff, tinc ganes de que pasi l'1 de març, tot i que faré la ruta turistica a tot Barna, s'ha de pensar en positiu, no? jajaja apa siau crak