Sol, Cel Blau i Mitja de Banyoles....

Per fi, despres de mesos amb uns dies horrorosos per poder sortir a fer un vol amb la bici d'una forma digna, sembla que aquesta setmana el temps ens ha volgut començar a indicar que s'acosta la primavera, oleole!!!

I això que comptava que per Carnaval sempre plou, almenys a Santa Cristina des que hi treballava jo, a veure si resultarà que era el gafe!

Darreres setmanes d'entrenament: la passada molt dura i poc rentable a nivell físic per motius d'horaris laborals, però aquesta acumulant ja uns bons rodatges tan a peu, com amb bici, i encara falta demà i diumenge, amb la traca final de la Mitja de Banyoles. En principi hi volia anar en bici des de Sant Feliu, i despres còrrer a ritme d'IM, però la previsió del temps i el mal de cames a aquestes alçades de setmana, m'han fet repensar la idea i finalment només faré la Mitja, aixó si, intentant rebaixar el temps de l'any passat, i aguantar el ritme d'en Pep, en la primera cursa on coincidirem despres de varis intents frustrats....

Tornant al títol del post, el sol brillant i el cel blau ens han acompanyat a tots els que tenim la sort de tenir festa aquests dies entre setmana. Aixó sí, com que no plou, ja tenim com a company inseparable el vent, que normalment bufa de cara quan surts, i segueix bufant de cara quan tornes, si algú em pot explicar aquest misteri, jo ja he desistit d'intentar entendre-ho....

Aixó fa que les sortides amb bici siguin una constant lluita contra el ditxòs ventet, i quan el vols evitar, doncs has de fer pujades, o sigui que al final acabo trinxat igualment....paciència! Sort que ara en Rafa té una bici nova megafashion i ha dit que en totes les sortides que fem amb ell, sempre irà davant tirant, a veure si es veritat!!!!

Amb el vostre permís, ara m'en vaig a berenar i a compartir entreno de piscina amb la Mireia, que m'ha dit que toquen 20 de 100?? Nooooo, no pot ser, es deu haver equivocat (espero....)

Salut i Força i Honor per a tots!!!

FEINA, ENTRENO, I ARCS DE SANT MARTÍ

Després d’uns dies intensos a nivell professional amb canvi d’empresa i de lloc de feina, intentaré reprendre l’activitat bloggera amb més o menys regularitat. Vagi per endavant que m’he quedat sense el subministrador d’adsl, la qual cosa vol dir que no tinc una conexió fiable i fixa, fet que condiciona una mica l’actualització del blog...paciència...

Com he dit abans, aquests dies han estat moguts per temes laborals i tot el que es deriva d’aquest fet en quan a horaris disponibles, que evidentment condiciona, no les ganes, però si la intensitat dels entrenaments. La veritat es que aixecar-se una mica abans de les 5 del matí, i plegar més enllà de les 2 del migdia, no deixa el cos amb gaires ganes de res que no sigui una migdiada recuperadora, cosa que per un o altre motiu no he fet, amb l’acumulació de cansament que comporta a mesura que passen els dies, i amb la rematada final del cap de setmana amb torns de dotze hores (que consti que no em queixo, eh?). Tot i això vaig poder completar una bona setmana post-mitja de Granollers força positiva, amb molt bones sensacions a l’aigua i en la cursa a peu, però sense poder fer més de 40 kilòmetres amb la bici de carretera a causa del mal temps que hem tingut tots i cadascú dels dies de la setmana (de fet feia bon dia al matí, fins a l’hora de plegar...una mica de ràbia si que fa....).

Aquesta setmana, però, toca festa, i la meva intenció era aprofitar-la intensament per realitzar tirades llargues de bici, cosa que aquests primers dies s’ha complicat per culpa altre cop de les inclemències meteorològiques, però que sembla que s’arreglarà de cara als propers dies, creuaré els dits!
De moment el que ens ha deixat aquest temps tan inestable és una meravellosa imatge de l’arc de St. Martí a la badia de Sant Feliu, llàstima que a les fotos del meu mòbil no es pugui apreciar bé, però és un dels més bonics i espectaculars que he tingut oportunitat de veure, i crec que valia la pena dedicar-li unes ratlles del post.

Ara a veure si s’estabilitza el temps una mica i ens dona una merescuda treva per poder sumar i sumar, que el compte enrera ja ha començat fa dies i els kilòmetres que no fem ja no els podrem sumar.
Així doncs, a aprofitar el solet que diuen que ve, això si amb una mica de fred, ben abrigadets i com les formiguetes, anar guardant metres per quan faci falta.

Salut, entrenus i ForçaIHonor!!!!

Mitja de Granollers, una més al sac!

Tenia moltes ganes de còrrer aquesta cursa. Ja feia temps que la tenia marcada en els calendaris de cada any, i per diversos motius mai ho havia pogut fer. Aquest any finalment ho he pogut quadrar tot i gaudir de la immensa festa de l'esport que és aquesta cursa, ja que nomes per veure l'espectacular ambient que donen els més de sis mil corredors/es ja val la pena acostar-se a Granollers.

Després d'haver-hi participat, puc assegurar que és una de les curses més ben organitzades en que he estat, si tenim en compte la gran quantitat de participants i la logística que comporta organitzar una prova d'aquestes característiques.

El temps al final ens ha respectat, i s'han acomplert les prediccions dels meteoròlegs que donaven una treva en la pluja al matí, i així ha estat, almenys per a la majoria dels participants. La temperatura també ha estat força óptima per competir, sense fred excessiu, i que donava opció a tothom a triar la roba adequada per competir.

Una altra cosa era el meu estat físic aquest matí... Si una cosa nova he aprés, és que un sopar amb els tres gintonics posteriors dos dies abans no beneficien excessivament el meu rendiment, ja que cada cop costa més recuperar-me (és la falta de pràctica, jeje). Així doncs les conseqüències han estat una mica de mal de cap abans d'esmorzar, i unes molèsties gastrointestinals a la segona part de la cursa, que s'han aguditzat un cop acabada, res greu, i lliçó apresa (Toni i Pep, el pròxim dia les meves rondes seran de suc de pinya, jejeje!!).

La cursa en si ha estat tal com me l'havia plantejat: Sortir a poc a poc fins a trobar un ritme de creuer, i a partir del quilòmetre 10 començar a apretar a veure que passava. Els parcials cada cinc quilòmetres demostren que ha clavat el plantejament i així passava pel km 5 amb 25:59 i 161 ppm de mitjana, al 10 el parcial era de 24:43 i 168 ppm (la pujadeta es notava), al 15 seguia la progressió descendent de temps i ascendent de pulsacions amb 22:35 i 172, una mica més ràpids els cinc fins al 20, amb 21:50 i 176 ppm, per acabar el darrer km a 4:14 i 184 ppm, rascant el meu umbral, la qual cosa vol dir que si les cames aguanten una mica més, encara tinc marge de millora, almenys de pulsacions. Al final, en la meva línia de tocar l'hora quaranta, aquest cop amb 1:39:28.

El més important és que, tret dels petits problemes estomacals, he tingut molt bones sensacions. Hi ajuda el fet d'anar avançant gent durant tota la cursa i que no t'avancin, l'ambient espectacular de la gent animant, i el còrrer sense cap mena de pressió, amb el màxim de diversió, gaudint d'un fantàstic matí de diumenge.

Set xalocus més han disfrutat i patit els 21 quilòmetres: en Richart, en David, la Marina, en Compi, l'Olga, l'Esteva, la Sónia i la Sandra, tots han acabat sense excessius problemes i assolint més o menys tots els seus objectius, enhorabona a tots/es!

Com a conclusió, un bon entreno de qualitat sumant metres de competició a les cames i a esperar la pròxima mitja de Banyoles, on l'objectiu serà baixar la marca de l'any passat, o sigui que a posar-me les piles toca!!

Salut i Força i Honor!