dimarts, 11 de novembre del 2008

MITJA DE SALOU: La crònica

Moments abans de la sortida, relaxació total
Aprofitant la tarda pre-cursa

Training for Lanzarote!!!

Primera Mitja de la temporada i completada amb èxit segons la meva planificació de cursa.
El cap de setmana començava amb l’arribada a Salou el dissabte al migdia. El contrast amb la darrera vegada que hi vaig anar (juny d’aquest any, tri Olímpic) va ser bestial, amb l’immens passeig quasi desert, i la majoria de botigues i xiringuitos tancats, semblava com si hi hagués de passar un huracà o alguna cosa semblant!! Dinar a base del plat de pasta reglamentàri (amb postre reglamentari, evidentment) a primera línia de mar, i passejada per gaudir del solet, que després d’aquests dies grisos i plujosos, la veritat es que s’agraïa. Més tard, localització del punt de sortida, al pavelló, i inspecció d’una part del recorregut de la cursa, perfil força planer, però amb suaus pujades i baixades, i finalment arribada a l’hotel, just abans que fos envaït per tres-cent mil jubilats.
La sorpresa va arribar un cop instal·lats, la Mireia em va regalar una fantàstica samarreta (veure foto) per contribuir als meus entrenaments per Lanzarote, a punt per estrenar-la amb tots els honor l’endemà.
Després del sopar pre-cursa (si algun dietista esportiu veu el que vaig menjar es posa les mans al cap...), varem poder gaudir d’una de les experiències més “diferents” que he viscut mai: Veure com el Barça li fotia sis golets al Valladolid, amb el corresponent patxaran (gran beguda digestiva abans d'una cursa), mentre part dels tres-cent mil jubilats es dedicaven a “destruir” cançons al Karaoke, i posteriorment muntar una espècie de ball, amb tot de gent presumptament disfressada de Halloween, i tot això just al costat de la pantalla on intentavem veure el partit...senzillament indescriptible....potser per això a la nit vaig tenir mal sons...
I ja som a diumenge al matí, esmorzar i cap a recollir dorsals amb sis (6) graus de temperatura, quines ganes de còrrer.....
A la sortida un ambient genial, amb més de set-cents corredors/es, entre ells un company d’EscoladeMollet, en Joan, el qual també ha estat abduït pel món triatlètic, i que aquest any ha estat finisher en l’IRONCAT i l’ELBAMAN. El comentari abans de començar, el que sempre fem tots: “si, si, iré tranquil, a fer 1:45, és un rodatge, un entreno llarg amb molta gent...”. La veritat és que aquesta vegada es va complir força. Hi ha gent que no enten que anem a una cursa, triatló o el que sigui, senzillament pel plaer de fer-ho, però aquest és un tema per un altre post. Avui toca la cursa, i a les 10 en punt ja estava tothom a punt, jo amb el dorsal 672, i la Mireia amb el 437. Sortida puntual, i primers quilometres per anar escalfant. Les pulsacions i el ritme, controlats segons el previst, pas pel km 5: 24:15, i rodant amb molta comoditat dintre un grup. Em passa gent i en passo jo a d’altres, paciència. Del km 5 al 10, 23:44 (48:00 segons el meu crono), posició 408, i amb ganes de canviar de ritme, ja que m’anava frenant (sort). La meva tàctica era apretar a partir d’aquí, però en Joan m’havia advertit que als kms 12 i 14, aprox, hi havien dues pujades una mica més fortes, i vaig seguir conservant. El pas per les pujades, realment trenca-cames, però que va anar bé per acabar de treure “la carbonilla”, estabilitzar el pulsòmetre entre les 174-176 ppm, i sumar 23:50 més al temps total en el km 15, punt on vaig començar a anar més per sensacions sense mirar tant el rellotge, vaig començar a avançar gent, cosa que em va fer créixer per moments, per arribar al km 20 amb parcial de 23:13, i fer el darrer km i pico amb 4:45 i molt bones sensacions, disfrutant a tope de la cursa en tots els sentits, totalitzant un temps final de 1:39:50, just en els meus càlculs, en la posició 333 (totalment anecdòtica), molt bones sensacions , i amb una bona estrena de la meva supersamarretadentrenuperlanzarote! Totalment satisfet!
Per la seva part, la Mireia va realitzar la meitat de la cursa, amb el mèrit que això comporta tenint en compte la lesió que té a la cama, i que ha estat tota la setmana malalta, per tant satisfacció per partida doble!!
A l’arribada, bossa de regal, beguda i pasta party, per acabar amb entrada a la piscina municipal, un 10 per l’organització!
Conclusió: un cap de setmana diferent, amb una Mitja més d’experiència que se suma als quilometrets que vaig acumulant poc a poc, amb seny i il·lusió, per intentar que el meu punt dèbil ho sigui una mica menys. La pròxima cursa: Mataró (sense xip perque han tancat inscripcions), però allà estarem per agafar temps i ritmes de cursa!

3 comentaris:

robert mayoral ha dit...

no està malament per començar la temporada!
molt xula la samarreta, la xicota es nota qure te bon gust!!

Llorenç Gacias ha dit...

Enhorabona per la cursa. Ara toca rodar, la resta ja arribarà. La samarreta és una passada i un al•licient més per ajudar-te en els moments difícils, que segur que arribaran. Per cert dissabte també vaig mirar el barça però sense els jubilats al meu costat, però això si, amb una copeta d’herbes dolces en la mà.

Enhorabona Mirei per la samarreta!!

Jordi Gonzalez ha dit...

Gràcies Robert, la veritat es que em va sortir tal i com ho vaig planificar. I la samarreta, la veritat es que a més de xula va molt i molt bé, un gran regal!!!
IM, la veritat es que potser sona execessiu una mitja a aquestes alçades, però la intenció és anar agafant confiança i ritme en la cursa a peu que es el que em costa més...Respecte al Barça, aprofitem el moment despres de la travessia del desert...