Doncs si, si no canvien les coses i rebo una trucada de la Federació per dir-me que finalment em puc inscriure al Tri de Balaguer, aquest cap de setmana hauré acabat la primera part de la temporada triatlética. De fet encara quedaran per fer els triatlons de Pont de Suert i BCN, però al primer no hi podré anar perque estaré fent la volta a Formentera nedant per Respiràlia, volta que es fa per donar a conèixer i recaptar fons per lluitar contra la malatia de la Fibrosis Quística, i tot i que no descarto participar-hi, en principi al tri de BCN no tinc gaire motivació per anar-hi. Per tot aixó, i repeteixo, si finalment no vaig a Balaguer, toca "descansar" una mica.
La veritat es que ara mateix tinc una barreja de sensacions. Per un costat el meu cap té ganes d'entrenar i seguir sumant quilòmetres, fins i tot a intensitats més altes que abans de Lanzarote, però per altra banda al meu cos cada dia li costa una mica més arrencar, i nomes em demana platja i descans. Sé que potser li hauria de fer cas, i, de fet ho intento, però a la que puc m'escapo i o bé sobre la bici, o nedant, cada dia cau alguna cosa amb uns mínims d'intensitat. Fins i tot en la cursa a peu que es el que em costa més, l'altre dia em vaig sorprendre fent séries de quilòmetre a 3:50, cosa que no havia fet en tota la temporada...
La valoració que puc fer d'aquests primers sis mesos de l'any, esportivament parlant, crec que és molt positiva. He completat totes les poves que m'havia marcat segons els plantejaments previstos, tot evidentment, encarat a l'IM de Lanzarote, i la veritat que m'ha sortit rodó. Es cert que en un Ironman hi han molts factors que influeixen en el resultat final, des de la climatologia, fins a possibles avaries, passant per l'adaptació a tots aquests factors del propi cos, i a la durada de la prova, però quan ho portes tot ben entrenat i planificat, crec que es minimitza força el marge d'error. Aixó vol dir sortir a entrenar en totes les condicions climàtiques possibles, i, evidentment, el més semblants a les que ens poguem trobar al lloc i dia de la cursa. Entrenar el que mengem i bebem també és fonamental, tot i que jo aquí tinc una mica d'avantatge perqué la veritat es que puc menjar i beure quasi de tot, ja que normalment no em senta malament res. Una altra cosa són els possibles beneficis energétics que em puguin donar un o altre aliment o beguda, per aixó també he probat el màxim de variables que em podia trobar a Lanzarote concretament.
I a partir mitjants agost, començarà la segona part de la temporada. Toca planificar un final d'agost,setembre i inicis d'octubre molt intensos...En principi, el programa previst començaria amb la travessia a Sant Feliu, que l'any passat va canviar de recorregut i ara és realment espectacular amb tota la primera part per fora l'espigó, per realitzar el darrer cap de setmana del mes la ja mítica Volta del Serrà, una "cursa" molt recomanable per a tots els que vulguin gaudir d'una experiència diferent per la Costa Brava, que consta de nedar 8 kms a mar obert amb sortida i arribada a Sant Feliu, per parelles i relleus: mentre un neda, l'altre paleja amb el caiac, tot i que també es ho pot nedar un de sol, com han fet en diverses edicions nedadors i triatletes, deixant el caiac a algun amic o familiar, i fent els 8 kms a pinyó... El primer cap de setmana de setembre coindeixen el tri de Banyoles, i, a falta de comfirmació, les dates programades per la segona Marnaton. La meva idea seria tornar a Cadaqués a fer la Marnaton, ja que la primera edició em va encantar, però encara queda molt i s'han de concretar coses, o sigui que ja veurem. Seguidament toca el torn al tri Olímpic de Tossa i a final de mes, el tri B de Banyoles, dos trialtons on m'agradaria pendre part, el primer per estar al costat de casa i amb un circuit ciclista duríssim, i el segon, senzillament perqué m'agrada molt i vull intentar baixar la marca de l'any passat, quan hi vaig arribar en un estat de forma força passat...
Entre mig d'aquests dos tris, però, una escapadeta a Cadiz, on aquest any s'hi celebren els Campionats d'Europa de Natació Master, i on si tot va bé, prendré part en la prova de 5kms d'aigües obertes, em fa una especial il·lusió participar en un Europeu!!!
La traca final la posaria el Challenge del Maresme, ja sigui per relleus o sol, però aixó encara s'ha de comfirmar del tot per diversos motius, tot i que reconec que tinc un pessigolleig especial...
De moment, a seguir entrenant amb ganes, i sobre tot, salut!
4 comentaris:
Enguany ens ha faltat molt poc per coincidir a respiralia. Vaig decidir no venir perquè el cap de setmana abans tenim l'ironman i no crec que tingui ganes de nedar. Coincideixo amb tu amb el triatló de Banyoles, fa dos anys hi vaig està i em va agradar moltíssim. Descansa molt que ja tindràs temps de cansar-te. Salut i força.
quin final de temporada t'espera, a tope de competicions!jeje aviam si algun dia al agost coincidim a la costa brava.
A cuidar-se!
Llorenç, doncs és una llàstima que al final no t'hagis animat! A l'equip en tenim dos que també faran Niça, i et garanteixo, que encara que no tinguis excessives ganes de nedar, l'ambient i l'esperit de Respiralia et fan anar a l'aigua per inercia, és difícil d'explicar!! Molts ànims i sort per a Niça!! Una abraçada!!!
Doncs si Toni, si tot va bé serà un final de temporada molt complet. Quan vinguis per aquí em dius alguna cosa i quedem. A tope crak!!
Això no és un final de temporada, això és una passada, quina agenda. Ni Obama la té tan ocupada...
Has d'escoltar un poc el teu cos i com dius, "platja i descans", però com saps, com les de Formentera no n'hi ha (bé a Mallorca també en tenim alguna).
Molta sort en tot i endavant.
Publica un comentari a l'entrada