dimarts, 1 de setembre del 2009

5ena Volta del Serrà

Amb un mar una mica picat gràcies a la tramuntana que ens va sorprendre a tots, el diumenge a les 9:30 es donava la sortida als 42 equips inscrits definitivament en aquesta edició de la Volta del Serrà.
La tàctica planificada amb la Mercé era molt senzilla: començava nedant jo, i ella al caiac, per estalviar-se una pujada i no castigar excessivament el seu canell lesionat. Ja tenia decidit que no utilitzaria el neopré, cosa que si que va fer la Mercé, i alguns dels altres equips participants.
La meva primera tirada va ser fins a la tercera de les quatre boies col·locades per tal d'orientar-nos fins al punt de gir. Aproximadament uns 2500 metres amb el mar a favor, contrariament a les previsions inicials en aquesta part de costa, on el vent de Garbí sol aixecar una mica de tràngol quasi diàriament durant tot l'any a partir de mig matí. Nedar amb el mar a favor de vegades no es garantia de comoditat, i aixó almenys és el que em va passar a mi, ja que moltes vegades em quedava amb la braçada a l'aire. Per la resta, les meves sensacions dins l'aigua varen anar millorant a mesura que passaven els metres, i em trobava força relaxat.
La Mercé em va donar el relleu fins a la barca situada a la Punta d'en Bosch, on em vaig tornar a llençar a l'aigua. A partir d'aquí la cosa va ser una mica més complicada...les onades en contra eren considerables, entre 1-1,5 metres, i les glopades d'aigua salada sovintejaven. Però la veritat es que en aquest tram em vaig trobar molt més còmode que en l'anterior, i tot i l'estat del mar i la dificultat de nedar en aquestes condicions, vaig difrutar moltíssim dels quasi 2000 metres més. A l'alçada de la primera de les boies de senyalització, la Mercé baixava del caiac com una bala per acabar ja fins a l'arribada, amb un temps final de 2:20, molt bones sensacions de cara al Marnaton, i havent disfrutat moltíssim d'aquesta peculiar travessia.
A l'arribada, un gran avituallament (durant la prova cadascú porta el seu propi al caiac, cosa que personalment em sembla millor) i molt d'ambient i bon rotllo, cosa que posa la cirereta a qualsevol cursa.
En resum, és realment és un privilegi poder nedar en un tram de costa tan bonic com el que tenim al costat de casa. A més, des d'aquest any, la meitat d'aquesta travessia es pot fer per dintre de boies, cosa que dóna una mica més de garanties de seguretat que si ho fem a mar obert, però que evidentment no exclou el fet d'haver de portar una boia si volem anar més tranquils.

Ara, com diu la Dori personatge genial de la gran pel·lícula NEMO: "sigue nadando, sigue nadando, que se hace? NADAR!!!"

Per cert, de meduses, ni una!! que segueixi així molts anys, siusplau!!!

1 comentari:

sina ha dit...

Moltes felicitats equip!!!!!! A tu per les teves bones sensacions i a la Mercé per sortir així de bé de la seva lesió!!
Molt i molt bé!! A continuar així!!