Campionats d'Espanya de Natació Master

La meva estimada companya de fatigues BTTera, deu anyets ja...

No havia estat mai en uns Campionats d'Espanya de Natació, i aquest any aprofitant que es feien aprop de casa, a Castelló de la Plana, vaig voler estar al costat de la Mireia per animar i donar recolzament, i evidentment a la resta de l'equip: la Cristina, en Marc i l'Anna, i ja que hi era, aprofitar per poder competir per relleus mixtes en les proves de 4x50 lliures i estils, a més dels 100 i 50 lliures, sense cap altre objectiu que gaudir de l'ambient i aprendre, senzillament. Si hagués portat més volum d'entrenament m'hauria agradat nedar les proves de llarga distància, els 800, 400 i 200 lliures, però al final no ho vaig fer, i encara li estic donant voltes....

La Mireia me n'havia parlat de l'ambient que hi ha en uns campionats d'aquests, i la veritat es que nomes per aixó ja valia la pena venir. Gent de tots els nivells i edats, vinguda de tota la península, per compartir afició i ganes de competir amb bon rotllo, una sensació de "rotllo olímpic" molt recomanable per a tothom.

Abans d'aixó, i després de quasi un any de no tocar la meva oblidada Cannondale, aquesta setmana abans de marxar vaig poder sumar 85 kms de BTT entre dilluns i dimecres, amb alguna pujada i baixada de les d'abans (que ràpid que es perd la técnica, mare meva!), i algun km més de cursa a peu. El dijous al matí marxàvem cap a Castelló, ja que la Mireia debutava la mateixa tarda en la competició.

El meu debut va ser el divendres, amb els 100mts lliures, on per sorpresa aconseguia rebaixar la meva marca i la deixava en 1:14:51, més content que un pèsol! Despres a sopar, i a hidratar-nos bé amb begudes no precisament isotóniques, ja que ens esperava un dissabte mooooolt llarg. Les séries de 100 i 200 patxaran segur que les guanyàven amb diferència...

L'endemà al matí, mentre la resta de l'equip marxàven cap a la piscina, jo sortia una mica més tard i aprofitava per anar-hi rodant una mica a peu, aproximadament uns 8-9 kms, per la perifèria de Castelló on hi ha una espécie de carril verd al costat de la carretera que porta quasi directament cap a la piscina. Les sensacions varen ser horroroses, influït potser perqué no havia dormit el que tocava, o potser perque m'havia hidratat massa la nit anterior, la veritat es que vaig arribar a la piscina amb no gaire bona cara, aixó si, uns kms més a les cames, que també sumen.

A mi no em va tocar nedar fins al relleu mixte a darrera hora del dia, on per cert, els jutges es varen lluïr i varen desqualificar a quasi el 30 per cent dels equips, inclosos nosaltres i la meva marca de menys de 34" en els 50...en fi.

I arribava el diumenge al matí, amb els 5o lliures en 34":45 i el relleu de 4x50 estils on varem quedar segons de la nostra sèrie, amb uns 39" en 50 braça que tampoc estan malament.

En definitiva, quatre dies per desconectar, enmig d'un ambient genial de competició, on, per cert, hi ha cada màquina que fa por, amb unes marques espectaculars. Sincerament, m'ha agradat molt, m'he fixat i intentat aprendre detalls de gent que neda molt i molt bé, i el més important, me n'he endut una càrregada de piles i motivació importantíssima de cara a la temporada que tot just comença.

Salut i més Força i Honor que mai!!

Estat actual i canvi d'objectius...

Despres de dues setmanes d'haver tornat a la càrrega una mica més seriosament, toca fer anàlisi de les sensacions en general, i replantejar objectius a curt i mig termini. Intentaré anar posant regularment els meus volums d'entreno, més que res per adonar-me jo mateix de si segueixo el planning o em torno a "desmadrar" massa...

En aquestes dues setmanes, i tenint en compte els meus horaris laborals, condicions meteorològiques, i altres obligacions, he acumulat uns volums discrets, però tampoc he volgut abusar, i algun dia, conscientment, he fet menys del que hauria tocat, diguèssim que he fet cas a les sensacions que em transmetia el meu cos.

Resumint: nedant he acumulat 15000 metres, especialment agraïts aquesta setmana on dijous vaig fer un dels entrenaments que més m'agraden amb 20 sèries de 100 sortint a 1:45 i descansant entre 15-20'', que m'han servit una mica de test i per guanyar comfiança, acostant-me al meu millor moment de forma de la temporada passada, això si, sense el mateix nivell de resistència.

En la cursa a peu he tornat a fer una de les meves típiques bogeries, i es que despres de no haver fet ni l'ou des del dia 31, amb la St. Silvestre ganxona, i amb nomes dues sessions suaus entre setmana, el diumenge a castigar-me a la Mar i Murta, el resultat, de totes maneres, prou satisfactori i uns quants quilometres més de qualitat acumulats. A partir d'ara, però, prou invents i una mica més de seny, a veure si d'una vegada per totes milloro el meu esport feble, no es que en els altres sigui res de l'altre món, senzillament em costa menys de posar-m'hi i agafar la forma.

En bici és on he pogut fer menys invents, i es que en aquest sentit la climatologia ens esta castigant especialment. La pluja, el fred, o els horaris de feina, no m'han deixat acumular més d'un parell d'hores sobre la bici de carretera, aixó si, amb bones sensacions i ganes de tornar-hi de seguida. A veure si la setmana que ve puc fer alguna tiradeta amb més cara i ulls.

Tot això ho he complementat amb tres sessions de gym, cosa que noto molt en la transferència a l'aigua, i en la força a les cames, però sospito que també té a veure amb que no pugui encara rebaixar aquests 80 kilets que porto a sobre...

En total hauran estat, aproximadament, quasi 15 hores, que en principi sembla poca cosa, però que crec han estat molt ben aprofitades.

Respecte al canvi d'objectius, i pensant sobre tot en fer una actuació digna a l'Ironcat aquest any, finalment no corriré la Marató de Barcelona, ni el Costa Brava Xtreme Running, aquest últim influït també per la meva castigada economia... A canvi, i en les mateixes dates, faré la Mitja Marató de Banyoles, en la que serà la meva tercera participació consecutiva, i problement acompanyat dels 4F, i el Triatló B de Banyoles, respectivament, que em servirà de test perfecte per a l'Ironcat, tres setmanes més tard.

A part d'aquests canvis, la resta de la temporada serà com està planificada a dia d'avui, aixó si, intentaré participar en més triatlons i algun duatló, cosa que no vaig fer l'any passat.

De moment, la setmana que vé toca Campionat d'Espanya de Natació Master a Castelló de la Plana, on hi vaig en companyia dels Màsters de l'equip per nedar els relleus i alguna que altra prova, evidentment sense cap pretensió de res que no sigui gaudir de l'ambient d'un Campionat d'Espanya en bona companyia, que no es poc!

Apa doncs, amb les piles posades, Salut i Força i Honor!!!

Mar i Murtra, sumar i seguir!

Me n'havien parlat molt bé de la Mar i Murtra, un circuït mitxe terra-quitrà, dur i bonic, emmig d'un bon ambient i ben organitzat, tot això en vint quilòmetres, sempre m'havia resultat atractiu a aquestes alçades de la temporada. Per un o altre motiu, mai havia tingut oportunitat de fer-la, però aquest any finalment tot ha quadrat i malgrat el meu lamentable estat de forma, allà estava jo, puntualment a les 9:30 i en companyia d'en Rafa i l'Alfred per anar "a estirar les cames" una estoneta.

La veritat es que aquestes festes m'han passat factura, excessiva, però conscient de que passaria... El meu pes actual ja disposa del 8 davant, i fa que el meu còrrer, ja lent en si mateix, ara sigui poc més que patètic.

L'ambient abans de la cursa, genial, moltíssima gent i cares conegudes, i unes condicions climatològiques ideals, uns 12 graus i cel tapat.

La meva intenció clara i senzilla: controlar un ritme proper a 5' km, per conservar i intentar arribar el més sencer possible a les pujades i baixades m'esperaven a partir del km 10. A les 9:30, sortida, molt endavant pel meu gust, i a deixar passar gent per uns corriols molt enfangats fins a trobar el meu ritme en companyia de l'Alfred. El primer avís de pujada el trobem vora el km 7, i es comencen a trencar els grupets formats. A partir d'aquí, suaus tobogans, combinats amb rectes, i pujada sostinguda, amb alguna petita treva, fins al km. 15, més o menys. Les meves sensacions a la pujada eren relativament bones, però es començaven a torçar a mesura que les pujades començàven a tenir més desnivell. Però on vaig tenir el punt d'inflexió va ser al km 16. Un atac de gana, combinat amb l'exigència a nivell muscular d'unes baixades molt pronunciades, varen fer que els darrers quilòmetres de cursa ja pels carrers de Blanes no fossin tan agradables com hauria volgut. La visualització dels entrepans de l'arribada era cada cop més intensa i em feia por aturar-me per falta de benzina. Una errada de principiant, però en contrapartida, és en aquests casos quan l'experiència et fa treure forces d'on no n'hi ha, i regulant regulant vaig aconseguir arribar amb dignitat a creuar l'arribada.

El temps final, 1:39, el de menys en el meu cas, però em servirà de referència a les properes edicions, que, per poc que pugui no em perdré. Em quedo amb les sensacions globals i el saber reconduïr mals moments, tan important en curses de llarga distància.

Vull destacar la perfecta organització i detalls amb els participants. El preu de les inscripcions, moltes vegades criticat per excessiu, crec que aquí està ben justificat, amb tres avituallaments líquids més un amb fruita durant la cursa, entrepà de bones dimensions i tota mena de beguda a l'arribada, servei de dutxes ample, i tovallola i samarreta técnica d'obsequi, en resum, un gran matí de diumenge.

Respecte als compis, en Rafa en la seva línia actual i recuparant el seu millor nivell en la cursa a peu, i l'Alfred fent un passet més en la llarga distància i agafant cada cop més confiança de cares als pròxims reptes, siguin els que siguin. La llàstima va ser que aquesta vegada ens va faltar un dels 4F, en Pep, que per motius familiars i amb la inscripció realitzada no ens va poder apretar aquest cop, a la pròxima la motivació serà màxima, segur.

Salut, entrenos i....dieta!