Me n'havien parlat molt bé de la Mar i Murtra, un circuït mitxe terra-quitrà, dur i bonic, emmig d'un bon ambient i ben organitzat, tot això en vint quilòmetres, sempre m'havia resultat atractiu a aquestes alçades de la temporada. Per un o altre motiu, mai havia tingut oportunitat de fer-la, però aquest any finalment tot ha quadrat i malgrat el meu lamentable estat de forma, allà estava jo, puntualment a les 9:30 i en companyia d'en Rafa i l'Alfred per anar "a estirar les cames" una estoneta.
La veritat es que aquestes festes m'han passat factura, excessiva, però conscient de que passaria... El meu pes actual ja disposa del 8 davant, i fa que el meu còrrer, ja lent en si mateix, ara sigui poc més que patètic.
L'ambient abans de la cursa, genial, moltíssima gent i cares conegudes, i unes condicions climatològiques ideals, uns 12 graus i cel tapat.
La meva intenció clara i senzilla: controlar un ritme proper a 5' km, per conservar i intentar arribar el més sencer possible a les pujades i baixades m'esperaven a partir del km 10. A les 9:30, sortida, molt endavant pel meu gust, i a deixar passar gent per uns corriols molt enfangats fins a trobar el meu ritme en companyia de l'Alfred. El primer avís de pujada el trobem vora el km 7, i es comencen a trencar els grupets formats. A partir d'aquí, suaus tobogans, combinats amb rectes, i pujada sostinguda, amb alguna petita treva, fins al km. 15, més o menys. Les meves sensacions a la pujada eren relativament bones, però es començaven a torçar a mesura que les pujades començàven a tenir més desnivell. Però on vaig tenir el punt d'inflexió va ser al km 16. Un atac de gana, combinat amb l'exigència a nivell muscular d'unes baixades molt pronunciades, varen fer que els darrers quilòmetres de cursa ja pels carrers de Blanes no fossin tan agradables com hauria volgut. La visualització dels entrepans de l'arribada era cada cop més intensa i em feia por aturar-me per falta de benzina. Una errada de principiant, però en contrapartida, és en aquests casos quan l'experiència et fa treure forces d'on no n'hi ha, i regulant regulant vaig aconseguir arribar amb dignitat a creuar l'arribada.
El temps final, 1:39, el de menys en el meu cas, però em servirà de referència a les properes edicions, que, per poc que pugui no em perdré. Em quedo amb les sensacions globals i el saber reconduïr mals moments, tan important en curses de llarga distància.
Vull destacar la perfecta organització i detalls amb els participants. El preu de les inscripcions, moltes vegades criticat per excessiu, crec que aquí està ben justificat, amb tres avituallaments líquids més un amb fruita durant la cursa, entrepà de bones dimensions i tota mena de beguda a l'arribada, servei de dutxes ample, i tovallola i samarreta técnica d'obsequi, en resum, un gran matí de diumenge.
Respecte als compis, en Rafa en la seva línia actual i recuparant el seu millor nivell en la cursa a peu, i l'Alfred fent un passet més en la llarga distància i agafant cada cop més confiança de cares als pròxims reptes, siguin els que siguin. La llàstima va ser que aquesta vegada ens va faltar un dels 4F, en Pep, que per motius familiars i amb la inscripció realitzada no ens va poder apretar aquest cop, a la pròxima la motivació serà màxima, segur.
Salut, entrenos i....dieta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada