dilluns, 8 de març del 2010

Mitja Marató de Banyoles

Tercer any seguit de dorsal personalitzat

Els 4F menys en Marc que ja havia marxat...

Després d'una bona setmana d'entrenaments, amb més de dotze hores acumulades, el diumenge tocava el postre de la mitja de Banyoles. Aquest era el tercer any consecutiu en el que participava, i on potser hi anava menys confiat del meu estat de forma i temps final, ja que les sensacions en la cursa a peu que estic tinguent en els entrenaments no m'acaven de convèncer.

El dia començava estressant, ja que el despertador em va fer una mala passada i em vaig aixecar gràcies a la trucada d'en Rafa que feia més de 20 minuts que s'esperava... Em vaig entafonyar dos "medianoches" amb melmelada i un suc, i mitja hora més tard de l'horari previst ens enfilàvem cap a Banyoles, on gràcies a en Marc ja teniem els dorsals a punt. Un cop aparcats, a buscar un lloc on deixar-hi els "nervis" habituals abans de cada cursa, i sense temps per a més, trobada amb en Marc i una mica d'escalfament abans de la sortida. Tornàvem a ser els 4F, aquest cop canviant l'Alfred per en Rafa. L'ambient, com cada any i malgrat la coincidència amb la Marató de BCN, molt bó, molta participació tant a la Mitja, com a la cursa popular paral·lela que fa la volta a l'Estany. La temperatura, una mica freda, uns cinc graus, però ideal per fotre canya al cos.

La meva idea abans de sortir era intentar anar a un ritme còmode de 4:45, i acostar-me a la marca de l'any passat (1:38), o com a mínim, baixar de l'1:40.

A les 9:30 sortida puntual, i a còrrer!! En el pas pels primers dos quilòmetres ja ens adonem que el ritme no era l'inicialment previst, amb 10 segons per km més ràpid; els tres que anàvem junts ho comentem (en Rafa ja volava a menys de 4' km) i decidim mantenir a veure que passa. Km 5, 22:42, i sensacions irregulars, fins aquí em va costar trobar un ritme més o menys còmode, però a partir d'aquí la veritat es que les sensacions varen esser molt bones. Al km 10, 45:46, i provo un canvi de ritme, que un cop consensuat amb en Pep i en Marc, deicideixo deixar fins al km 15. Però a partir del 13 i poc, ja comencem a incrementar una mica, per passar pel 16 tot avançant gent. Fins al 17 petita pausa per recuperar, i a partir d'aquest i despres de la última pujada amb cara i ulls, faig el canvi previst i a tope fins al final, amb un darrer quilòmetre aprop de 4' i per acabar amb un temps final d'1:36:23, quasi dos minuts menys que l'any passat, i realment satisfet de com havia anat la cursa i de les meves sensacions. En Pep entrava amb mi, i en Marc tot just uns segons després en el que era el seu debut en una mitja Marató.

La conclusió que en trec es que malgrat no he estat fent entrenaments de qualitat, excepte a la piscina, els fons que he anat acumulant i la mentalitat estan fent que a cada cursa descobreixi que puc anar una mica més, i aixó em dona molta moral de cara a l'Ironcat, tenint en compte que els entrenaments més llargs i durs encara estan per arribar, sempre que el temps ho permeti....

Aquesta setmana serà complicada per l'horari laboral i la fred que anuncien que farà, però que hi farem, intentaré trobar alguna alternativa per seguir sumant!

Salut i ForçaiHonor!!




2 comentaris:

LLuís Rigau ha dit...

Felicitats Jordi per la mitja i sobretot ànims per continuar amb la preparació de l'IRONCAT, la motivació i el "coco" es el més important!!! Per cert, setmana complicada, eh!!!

Jordi Gonzalez ha dit...

Gràcies i a tu també pel temps de BCN, Hawaii està més aprop.... Del tema Ironcat, buf, aquesta setmana m'ho ha complicat molt, i les que vénen sense poder nedar encara seran més dures...haurem de començar a anar a mar abans d'hora!!!