TRI Olímpic de Barcelona

Els tres mosqueters a punt per passar més d'una horeta
de fred...no teniem son, no....

Els organitzadors van vendre aquesta edició del Triatló Olímpic de BCN, com la edició dels rècords, amb més de 2500 esportistes practicant triatló entre modalitats esprint, olímpica i per relleus, i uns circuits nous i espectaculars....

A l'hora de la veritat, organització força dolenta (per no dir nefasta), circuit de bici amb moltíssims revolts i girs de 180 graus amb gran quantitat de ciclistes, barrejant-se els que s'estrenaven en un triatló, amb els altres que es jugaven la classificació i un circuit de cursa a peu sense cap mena de control, on retallar distància era molt senzill, com va quedar reflectit en alguns dels temps de la classificació general provisional.

He de reconèixer que la idea era atractiva des del punt de vista esportiu i cultural, i aquesta és una de les coses que em van fer decidir a allargar la temporada i esgotar les poques forces que em quedaven.

Els despropòsits organitzatius començaven amb la primera de les sortides, a priori on hi havia més nivell, i on es decidiria el guanyador, amb tots els números per a l'Ivan Raña. Aquesta sortida, prevista inicialment per a les 8, es retrasava fins a les 9:20, cosa que feia que els més de tres-cents triatletes ens haguèssim d'esperar sota un fred considerable, i que la resta de les sortides es fessin molt més juntes, acumulant molts ciclistes en el segon sector, que com ja he dit era molt (per a mi excessivament) técnic i perillòs.

Amb aquesta perspectiva, la meva intenció de sortir a divertir-me es va accentuar, i em vaig agafar la natació amb molta calma, per començar a sumar amb 25:55. Una transició llarguíssima fins a boxes, i altrament llarga fins a la sortida d'aquests, em submergia en un pilot d'uns quinze triatletes, on la meva intenció, despres de l'experiència de Banyoles, i veient el circuit, va ser aguantar i intentar que no em tiressin a terra.

T2 ràpida, i a còrrer. Tres voltes a un circuit pel passeig del mar, part del qual ja es va fer al Tri esprint del juliol, i que anava des de boxes fins als peus de la Torre Mapfre. Les meves sensacions van anar millorant a mida que passaven els quilòmetres, per acabar dignament la darrera volta fins i tot atrapant gent!!! Ni jo m'ho creia!!!

Al final un crono acceptable de 2:16, amb en Berto a un minut, i que aquest cop no em podia atrapar tot i remuntar-me'n prop de tres. L'Esteva també aconseguia acabar sense excessives molèsties al seu bessó eternament tocat, i l'Oliveras sumava un altre triatló al seu extens currículum.

Una cosa positiva, a part de que tots els Xalocs varem acabar sans i estalvis, va ser el gran ambient que hi havia, amb moltíssima gent animant i participant, tant de bò l'experiència serveixi per corregir errors i fer que més gent pugui gaudir del nostre meravellòs esport en condicions.

Menció apart es mereix el recolzament i ànims que ens varen donar la Dolors, la Paloma, la Mercé i la Mireia, i al nostre company i reporter gràfic en Josep Vidal, que també van haver de matinar i aguantar el fred i despropòsits organitzatius, GRÀCIES A TOTS!!

En el pròxim post una sorpresa i començaré a analitzar la temporada, que per la meva part, dono per fnalitzada.