M'estrenaré en aixó de penjar escrits i cosetes al bloc amb la crònica de la Marnaton, primera edició de la travessia entre Cap de Creus i Cadaqués, i que es va celebrar el dia 13 de setembre.
Una tramuntana considerable ens rebia el divendres, i segons la previsió ens acompanyaria durant la travessia...començàvem bé...
El mateix divendres, una mica més tard de les set, se celebrava un "brifing" al lloc d'arribada de la prova, on la organització havia establert la base logística amb un muntatge més que notable. En la xerrada, es feia una repassada a l'ordre de sortida dels sis grups determintats segons nivell expressat pels mateixos nedadors en un test previ de 3000 metres en piscina, a cadascú dels grups es va assignar un gorro de diferent color. També es va explicar la col·locació dels diversos punts d'avituallament, es donaven els darrers consells, i finalitzava amb l'explicació que a causa de la tramuntana prevista per l'endemà, de força 4-6, el recorregut de la travessia variaria una mica per tal d'arreserar-nos del vent i la corrent, i com a conseqüència es faria "una mica" més de la distància prevista (bieeeeeen!!!). Per no espantar a la gent, també ens varen dir que com que teniem el vent a favor, "surfejariem" més que nedar....
Despres del "brífing", sopar amb la tradicional pizza pre-cursa, i a intentar dormir, si les angines i el refredat ens deixaven....
Diana a les 6:30. La organització havia previst el trasllat dels quasi 250 nedadors de Cadaqués a Cala Jugadora (sota el Cap de Creus), amb dos trenets turístics, realitzant dos viatges cadascú. La sortida dels primers (grups 1,2 i 3) era a les 7:15, i la dels segons (4,5 i 6), una hora més tard.
La Mireia (grup 3) sortia amb el primer dels trenets, el qual va comptar amb animació extra (es mereix un capítol apart, jejeje...), la qual cosa em donava marge pel cafetó de rigor, ja que jo sortia amb el grup 4, amb el tren d'una hora més tard.
El camí fins a la platjeta de sortida era accidentat, exactament com la mateixa costa, però un cop allà valia la pena. Allà mateix es realitzava l'entrega dels xips, i la recollida de les bosses numerades dels participants amb les pertenences personals, i que ens retornarien a l'arribada.
A les 9 en punt, sortida del grup 1, i puntualment cada deu minuts, la resta de grups fins al 6, on sortien totes les màquines, inclosos en "élit-tri" Pontano, Xavi Llobet, i el guanyador final, en Dani Serra, ex-nedador olímpic, i tota una referència actualment en el món de la natació màster.
Així doncs a les 9:20 sortia la Mireia amb el seu grup d'uns 40 nedadors, i deu minuts més tard ho feia jo, en un grup de 30, aproximadament. Els primers metres d'escalfament, fins a la sortida de la cala on es va començar a notar la tramuntana, i llavors....a fondo!!! El meu grup es partia en dos de grans, i un rosari més de nedadors que s'anaven despenjant. Jo em vaig quedar en el segon, juntament amb uns deu nedadors més. La veritat es que la organització tenia raó, la tramuntana apretava, i a la que et sorties una mica del redòs dels penya-segats, surfejaves les onades i havies de tornar a recuperar cap a l'interior de la costa. Aproximadament uns vint minuts despres de la sortida, ja començàvem a avançar participants d'altres grups, i en arribar a l'entrada de la badia de Cadaqués, la barreja de gorros de color era total. Jo vaig continuar amb el meu grup, on per cert, ningú va veure cap avituallment (així devíem anar, quina colla de picats, jejeje...). Aquí va ser on la cosa ja es va descontrolar totalment, els del meu grup varem agafar una direcció equivocada entre mig de les barques amarrades, fins que una barca de la organització ens va venir a avisar i a corregir el rumb, cosa que ens va fer perdre uns minutets, i que vaig aprofitar per repostar amb un Squizi que portava a sobre, ja que les forces començaven a fallar....des d'allà fins a l'arc d'arribada, uns cinc-cents metres a fondo, avançant nedadors, i essent avançat per altres, per acabar en un temps de 1:55:51, i en una digna 55ena posició final.
Uns minuts més tard arribava la Mireia, que va tenir problemes d'orientació, però amb un mérit increïble d'acabar amb les angínes que portava i prenent antibiòtic.....
Els comentaris dels participants es que va ser una experiència increïble, amb una molt bona organització, i totalment recomanable per a tot aquell a qui li agradin els reptes, en definitiva, una data a apuntar al calendari per a l'any que vé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada