A menys de 24 hores...

Tants de mesos entrenant i això ja quasi està fet!

La veritat es que fins que no he arribat a aquesta meravellosa illa, no m'he adonat de la veritable dimensió d'una prova del circuit IRONMAN...tot aquí es triatló, gent entrenant a totes les hores inimaginables del dia, amb un sol i un vent que realment fan justícia als avisos dels que m'ho havieu dit, i un ambient increible, tot aixó enmig d'uns paisatges llunars increiblement bonics i diferents, i amb unes carreteres que em sembla que seran molt, molt dures, on no hi ha ni un metre de planer, aquí tot es radical, o es puja (i molt) o es baixa (també molt), tot això amanit amb un venten emprenyador que a moments bufa molt i molt fort (sort que no porto rodes de perfil...). Sincerament crec que si no fos pel vent, amb una "cabra" aquí es podria anar molt i molt ràpid, però quan entra el vent lateral, es fa realment perillos anar acoblat.

Des de l'arribada el dimarts al migdia, poca cosa d'entreno, i molt de turisme: Dimarts muntar bici, aclimatació i situació de boxes, circuits, etc, respecte al nostre hotel (per cert, molt bé), i a la nit visita a los Jameos del Agua (impressionant). Dimecres al matí, a provar el neopré al circuït de natació (moooolt llarg), a la tarda a recollir dorsals al Club La Santa, i de tornada, cap al vespre, a rodar 40 minutets per estirar les cames. Ahir dijous una horeta de bici per comprovar que tot estigués en ordre, i acostumar-nos a rodar en aquestes carreteres enmig de molts altres tris, i a la tarda briefing, posterior reconeixement del Mirador del Rio (sense comentaris, qualsevol adjectiu de duresa se'm fa petit, aixó si, les vistes espectaculars!) i tornada al Club la Santa per a la Pasta Party (som uns golafres!!!).

Aquest matí, integrament dedicat al turisme i descans, i d'aquí a una estoneta, a entrar les bicis a boxes, passejada pel poble, la reglamentària pizza per sopar, i a intentar dormir aviat!!

Si tot va bé, demà a aquesta hora estaré ja en el tram de la marató, i sino, cap problema, seré finisher una estonata més tard, però ho seré!

Gràcies a tots pels ànims, i desde Lanzarote, més Força i Honor que mai!!!!!

Dorsal 695, no podia ser d'una altra manera...

Ha arribat l'hora, d'aquí una estoneta estaré volant cap a Lanzarote amb tots els trastos, una mica de nervis, i, per sobre de tot, molta, molta il·lusió per poder aconseguir un somni que porto madurant des que vaig començar a fer triatlons. Si no hi ha canvis de darrera hora, el dorsal assignat per la organització és el 695, si hi hagués algun canvi ja ho faré saber. A través de la pàgina d'ironman.com, podreu seguir l'evolució de la cursa pràcticament on-line.

A les fotos, el material amb el que competiré, al qual s'hi ha d'afegir els crits d'anim de la Mireia, que juntament amb els que m'heu enviat tots, importantíssims per superar el repte. Gràcies a tots!

Si puc, penjaré un darrer post ja des de Lanzarote explicant les meves darreres sensacions....

Força i Honor!!!

20è Triatló de Sant Feliu i 6é IronCAT

Aquest dissabte dia 16, tornen a coincidir dues proves emblemàtiques del calendari català de Triatló, i que s'han convertit en dos clàssics de característiques totalment diferents, tot i algunes coincidencies. Es tracta del vinté Triatló Sprint de Sant Feliu de Guíxols, i el sisé Ironcat de l'Ampolla (distancies Ironman).

Per diferents motius, tots dos triatlons tenen un lloc en el meu cor de triatleta; a Sant Feliu, el meu poble, vaig debutar en el meu primer triatló, l'any 2002, i a l'Ironcat de l'any passat vaig atrevir-me per primera vegada amb la mítica distància Ironman, tancant així el cercle de realitzar triatlons en totes les distàncies, i al que ser finisher de l'IM de Lanzarote de la setmana que ve, posaria el color ideal. Al llarg d'aquest set anys he tingut temporades millors i pitjors, però no he perdut mai de vista que el triatló ja forma part de la meva vida, passi el que passi.

El Triatló de Sant Feliu ha viscut moments de tota mena, fins i tot de crisi i de no realització d'alguna edició, cosa que va amenaçar la seva continuitat, però gràcies a l'esforç desinteressat de la gent del Xaloc, l'ajuda de molta altra gent, i la inclusió en les darreres edicions del circuït Tri-Trials, combinat amb uns circuits diferents, durs i espectaculars, sobre tot en el tram ciclista, on ara ja es pot dir, es realitza sobre una part del recorregut d'una de les etapes del proper Tour de França, concretament el tram de St. Feliu a Tossa, han fet que aquest any les 300 inscripcions s'hagin tancat dues setmanes abans, amb llista d'espera inclosa. Així doncs, el dissabte dia 16 a partir del migdia, Sant Feliu tornarà a ser el centre neuràlgic d'una part dels amants d'aquest meravellos esport, ara nomes falta que el temps ens respecti, crec que tots ens ho mereixem!!

Punt i a part es mereix l'Ironcat. Aquest era, fins a aquest any, l'únic triatló de distància Ironman que es podia realitzar a la Península Ibérica, i es fa realitat gràcies a l'esforç i entussiasme de la Federació Catalana de Triatló, i la col·laboració i ajuda de molta altra gent (no vull dir noms per no deixar-me a ningú, però val la pena visitar la web ironcat.org). Reconec que l'any passat m'hi vaig inscriure de rebot, ja que la meva intenció era debutar en aquesta distància a Lanzarote, però vaig badar i em vaig quedar sense inscripció....Així que com que els entrenaments em quadraven, m'hi vaig apuntar, i el resultat el puc considerar de força positiu, ja que d'entre 200 participants vaig aconseguir arribar el 24è amb un temps de 10:46, i molt i molt satifet. No sé com serà la meva experiència a Lanzarote, pel que m'ha dit tothom, és una passada: l'ambient, els recorreguts, l'èpica a causa de la climatologia, però personalment jo vaig disfrutar molt a l'Ampolla. El fet de fer un Ironman al costat de casa, amb un ambient molt proper i familiar, no deixa de ser un luxe que recomano provar a tothom a qui li agradi la llarga distància, es digui el nom que es digui. Per tracte humà, ambient i èpica climatològica, crec que no té res a envejar a altres Ironmans, us puc garantir que l'any passat amb més de cinc hores sota la pluja, i la calor i el vent d'altres edicions, fan que tot i la senzillesa dels recorreguts, a la llarga és facin tant o més durs que d'altres amb ports de muntanya, si no us ho creieu, pregunteu a la gent que hi va participar el 2007, per posar un exemple...

Aquest any, però, no pendré part a cap dels dos, ja que com sabeu faltarà just una setmana per Lanzarote, el que si estaré es col·laborant i animant als companys d'equip que corren a Sant Feliu, i animant en la distància als amics que estaran participant a l'Ampolla.

Respecte als meus entrenaments, aquesta setmana la començava descansant del tute de diumenge, amb 110 bici+10 de cursa a peu i bones sensacions, i condicionat per la feina, fent cada dia una cosa, amb intensitat moderada, però molt poc volum, a veure que hi diu el meu cos...