Nadal i llevantada històrica!

Onades, onades, pluja, i més onades....buuuufffff....

El màrketing del Pare Noel, sense comentaris!

Ja tenim un Nadal més al sac!

Per a mi, aquestes dates no són les millors per a intentar mantenir un ritme d'entrenaments més o menys normal; les vacances de les peques, la feina, i les celebracions varies condicionen el meu (i suposo que el de la majoria) ritme d'entrenu. A tot això s'hi ha afegit aquest any un convidat que ja fa dies que ens acompanya a tots, sigui on sigui que visquem, i és aquesta pluja, que acompanyada d'un temporal de mar com feia molts anys que no vèiem per la Costa Brava, fa que sortir a entrenar al carrer sigui un fet força complicat, i arriscat!!

Per cert, he pogut comprovar que la campanya de màrketing de l'empresa del Pare Noel em sembla que pot ser molt efectiva de cara a incentivar els pares a decidir-se per aquest o els Reis d'Orient a l'hora d'encarregar els regals per a l'any que vé. La foto del post de la Mama Noel és d'aquesta campanya, no cal que us digui que almenys han aconseguit despertar la meva curiositat....

Tornant amb el tema del temporal, per allà el mes d'octubre, si no recordo malament, vaig penjar un post on volia que tornessin aquells temporals de quan era petit...la veritat, si ho arribo a saber no dic res, perqué tan fort, i que fes tant de mal com aquest no n'havia vist cap, i ja fa uns anyets que tinc memòria...Total, que ja m'està bé que faci mal temps, i la veritat es que ara és el moment, però de tant en tant una pausa per poder veure el sol i carregar una mica d'energia també va bé....

Total, que entre la meteorologia, i la mandra que em fa sortir, porto uns dies sense fotre ni brot, això sí, a la prova d'esforç que em vaig fer fa una setmaneta encara vaig ser capaç de donar 360 wats a 189 ppm, o sigui "QUE NO ESTAMOS TAN MAL, HOMBRE!!!". Ara ja nomes em falta començar a menjar una mica menys (la meva filla gran diu que em falta força de voluntat...) i entrenar una mica més i regularment, ei, que encara vaig ser capaç de fer 3x6x100 sortint a 1:45 la setmana passada, comparat amb l'any passat per aquestes dates, estic fet una béstia, de 80 kilets, però una béstia!!!

En fi, que per als qui com jo, tenim mandra i contem posar-nos les piles de veritat a partir del dia 1, ànims nois, nosaltres podem!

Per als matxaques que no paren ni un dia (us admiro) enhorabona per la vostra força de voluntat, i espero que no us guany a cap cursa....jijiji....

...i per a tots, Força, Honor, i, per sobre de tot, SALUT per aconseguir el repte que volgueu, sigui el que sigui.

Bones Festes a tothom!!!

Despres d'un parell de setmanetes força complicades per diversos motius, ja torno a reconectar-me al blog, i el primer que vull fer és desitjar que els que em llegiu passeu unes bones festes plenes d'excessos i que us regalin allò que voleu i més!!!!

Diuen que aquestes festes són un període de reflexió, harmonia i bona voluntat....bé, potser si que la gent està més sensible i són l'excusa perfecta per intentar llimar o suprimir mals rotllos, si és així, aprofite-m'ho i intentem tancar l'any amb les nostres consciències tranquiles i sense deixar res per l'any que vé. A mi no és que em fascinin especialment aquests dies, però gràcies a les meves filles i a la il·lusió que desprenen (i interes pels regals, també s'ha de dir!) m'encomano d'una sensibilitat especial. A tot això hi he d'afegir que a començaments d'any és el meu aniversari, o sigui que en deu dies tinc una pila de motius per sentir-me, si més no, diferent.

Són dies de menjar molt i beure una mica. Personalment he començat amb els sopars d'empresa i del club, i ja empalmaré amb els sopars-dinars-berenars-sopars i ressopons de festes. Afortunadament tenim moltes excuses per no deixar d'entrenar i competir: curses de St. Esteva a Llagostera, St. Silvestre (aquest any n'organitzem del tipus patxanga, totalment il·legal, a St. Feliu, sense premis i amb xocolata desfeta al final), la primera sortida en bici de l'any, el primer bany a mar, o sigui un bon grapat de llocs per intentar perdre alguna de les calories guanyades, però per sobre de tot, gaudir del bon rotllo d'aquests dies en harmonia més o menys competitiva.

En els pròxims posts informaré sobre la prova d'esforç que ens varem fer la setmana passada, dels bons entrenos i sensacions a l'aigua, i altres cosetes, avui senzillament, nomes us vull desitjar a tots, de tot cor, que passeu unes molt bones festes en companyia de qui més us estimeu.

Jordi

Esquinç de turmell, part II

Suposo que les fotos són prou descriptives de l'estat del meu turmell dret....

Doncs si, ahir ja estava acabant l'entreno, tornava de fer 50 minutets a ritme de competi per veure com anava de sensacions, i després de superar un fred intens, quan faltaven pocs metres per arribar, suposo que una part per relaxament, una altra per la poca llum i una altra per les irregularitats pròpies de la vorera, total que vaig apoiar malament el peu dret, i el meu turmell, ressentit per l'esguinç de grau 3 de fa un any i poc, va dir prou, cosa que va fer que els meus 79 kilets rodolessin per terra i fessin aturar una parella que amablement es van oferir per portar-me amb el seu cotxe. Un cop dret, i realitzada la valoració de danys, vaig optar, despres d'agraïr l'oferiment, per anar pel meu propi peu fins a la piscina, on despres de la sessió corresponent d'estiraments, notava com el turmell s'inflamava per moments. Aquest cop, però, els danys no eren tan greus, podia apoiar bé el peu, i el dolor era suportable. Un cop a casa, les meravelloses bosses de gel sintétic (gran invent) feien baixar la inflamació, i abans d'anar a dormir re-valoració dels danys i aplicació de la miraculosa pomada Traumeel (gràcies Berto!).

Quina setmaneta! despres de superar un contratemps amb les meves cervicals el dilluns, aquest altre si que posa punt i final en les meves aspiracions de participar a la Mitja de Mataró, i em tocarà descansar uns quants dies, recuperar-me bé, i a veure si puc fer les curses de St. Esteva i St. Silvestre...

El que em sap més greu de tot plegat, es que no podré acompanyar en Pep i en Fredu, ni còrrer amb en Robert, que la veritat afegia una mica més de motivació de la bona per aquesta cursa.

En fi, paciència diuen, i segur que hi hauran més oportunitats d'ara en endavant!!!!

Per a tots tres, ànims i sort!!!!