Temporada oficialment començada!

Volia esperar a dilluns, un cop tancada la trilogia de les tres primeres competicions on volia prendre part per fer el resum, però una inoportuna grip intestinal ha fet que la darrera part de la setmana passada i el que porto d'aquesta estigui fora de combat, o sigui que ho deixaré amb el Duatló de Castellfollit i la mitja de Banyoles, i a esperar les pròximes...

Començant per Castellfollit, la veritat es que em feia especial "gràcia" tornar a fer aquest duatló després de quatre anys de no fer-ne cap. Hi havia un parell de motivacions afegides: les meves sensacions en la cursa a peu eren força bones, i l'estrena del nou vestuari de l'equip. A més si tot anava bé agafariem els primers punts de la temporada per la secció de triatló, ja que en total hi ànavem en Gerard, en Manolito en Marc i jo, com a representació masculina, i l'Anna amb les fèmines, i que al final va ser la que va fer més ben paper dintre la seva categoria.

La cursa en si va ser com ja l'havia previst, però amb un inconvenient que s'afegia al recorregut ja de per si dur d'aquest duatló: el vent. Un vent que ens va castigar especialment en la tornada del recorregut ciclista, i que va fer que molta gent patís més del que contàven a aquestes alçades de temporada. Personalment vaig quedar molt satisfet de la meva actuació. Amb un primer parcial de 20 minuts en els primers 5 kms de cursa a peu, em trobava dintre dels meus tems i amb certa "comoditat". El que si em va sorprendre va ser el meu rendiment sobre la bici, donats els pocs kms que porto a les cames, i es que vaig avançar molta gent i me'n va avançar molt poca, anant tota l'estona estirant dels grups que atrapava i despenjant gent, i amb la sensació que encara em quedava un puntet de força. Suposo que el fet d'estar acostumat al vent hi va ajudar. Deixava la bici i m'enfrontava a un dels meus punts més dèbils, còrrer despres de la bici. La meva tàctica aquí va ser sortir a tope i a veure si petava, i altre cop la meva sorpresa va ser que vaig aguantar millor del que pensava, marcant un 9:21 en el tercer parcial, arribant molt i molt satisfet. El pitjor va ser que a causa del vent i l'esforç, vaig patir una crisi al.lèrgica que em va acompanyar la resta del dia i fins mig matí de l'endemà, però va ser un mal menor.

Dues setmanes mes tard, i en plé carnaval arribava la mitja marató de Banyoles, prova que em serveix de referència del meu estat en la cursa a peu, i en la que havia aconseguit baixar la marca consecutivament en els tres anys anteriors. Aquesta edició no era massa optimista, no tant pel meu nivell actual, sino pel cansament acumulat dels dies (nits) de carnaval, els quals havien deixat les meves cames molt tocades. A més, les meves sensacions durant l'escalfament em comfirmàven les sospites, i inicialment vaig pensar en deixar de rebaixar marca per un any...

Però com diuen els meus compis, quan em poso un dorsal em transformo, i en el sobre el km 2 ja anava sobre el ritme que havia calculat per intentar altre cop baixar el temps. La companyia durant tota la cursa d'en Mark, tot just en la seva segona mitja, em va ajudar a no relaxar-me, tot i que les sensacions, tant musculars, com generals, eren força dolentes. El temps de pas pel km 10 era de 44:26, i tocava doncs apretar per aconseguir l'objectiu. Els meus isquiotibials em varen limitar en les pujadetes trenca-cames que hi han en la segona part d'aquesta mitja (molt bonica i recomanable), però en el planer recuperava ritme i les molèsties no ànaven a més, cosa que va fer que remuntes moltes posicions, per acabar el darrers 4195 mts en 4:30, i un temps final d'1:34:20, objectiu superat en més de dos minuts, aixó si, amb les cames molt tocades, suposo que tota la setmana acumulada i el remat final hi varen contribuir...

Així doncs, el balanç general de les dues proves és molt positiu, ara, un cop descartat el duatló de Banyoles, toca seguir acumulant metres i quilòmetres perqué el mes de maig es presenta completet, amb els triatlons B de Banyoles el dia 1 i el Half Challenge el dia 29...

Salut, entrenus i ForçaiHonor!

ICAN 2010

Amb molt de retard, però finalment aquí va la crònica de L’ICAN 2010, primera edició d’un triatló de distància mig-IM que es va celebrar a Mallorca el setembre passat.

La veritat es que em vaig plantejar aquesta cursa com a unes mini-vacances en companyia de la Mireia, essent molt conscient del meu nivell en aquell moment, amb una natació força deixada, una cursa a peu sense entrenar, però un bon nivell sobre la bici, que a priori, almenys em garantia agafar una mica de distància en aquest parcial. Un cop a Ses Illes, vaig aprofitar per conèixer en persona en Llorenç, company, amic, triatleta i blogaire, amb el qual em tocaria competir i que ens va fer d’excel•lent cicerone a casa seva, des d’aquí una abraçada per a ell i la seva família, als quals també vull agraïr la rebuda i els ànims que em varen donar al llarg de tota la cursa, gràcies i ja sabeu que a la Costa Brava hi teniu una casa!!

En aquesta cursa també hi prenien part dos amics més, en Richart i la Marina, amb els quals vàrem compartir uns dies d’excel•lent companyonia i bon rotllo.

Vull esmentar la gran feina que va fer en Guillem Lladó com a director de carrera, amb els petits detalls cuidats al màxim tant per als triatletes, com per a les seves parelles i família, realment una cursa feta per, i per a triatletes, de la qual només en puc tenir bones paraules.

Evidentment, com a tota primera edició, va patir alguns petits problemes de joventut, però res greu, i en general per part meva, sens dubte un triatló a recomanar, per dates, distàncies i lloc, de fet jo aquest any hi torno però a fer-lo amb la distància IM completa...

Centrant-me en la meva participació, doncs la veritat es que va anar tal i com havia previst. La realitat de la sentencia: “competeixes com entrenes”, es va fer més evident que mai en aquest triatló. La natació començava amb un error per la meva part, i es que vaig voler nedar amb la part superior del top per tal d’estalviar-me temps en la T1, i em vaig equivocar, ja que em va fer de llast i vaig sortir pitjor del que em pensava, tot i sabent que el meu nivell a l’aigua en aquelles dates tampoc era res de l’altre mòn, sincerament crec que un minut, i fins i tot una mica més, el podia haver guanyat, en fi, un aprenentatge més... Amb tot això sortia de l’aigua en 46ena posició amb un temps de 34:49, ràpida transició i sobre la bici. El circuit era de dues voltes amb uns tobogans molt exigents en l’anada, però que a canvi, a la tornada et feien volar amb velocitats de més de 70 kms/h. A més es va aixecar una mica de vent que encara va endurir una mica més aquest parcial. Per si fos poc, la pluja ens va voler acompanyar en l’únic tram on hi havia un parell de rotondes, cosa que va fer que molta gent anés per terra, i fins i tot algun participant és fes mal de debò. Jo també vaig anar per terra, tot i les precaucions, i em va fer molta ràbia, ja que realment vaig anar molt i molt a poc a poc a les zones mullades. Em va quedar clar que amb les cobertes que portava, hiper-rodadores (gràcies un cop més al meu amic Compi per deixar-me les seves fantàstiques ZIPP!) i per tant totalment llises, amb el terra moll encara havia d’haver anat més a poc a poc encara, no parava d’aprendre coses!!!

Tot i les dues caigudes consecutives, i en les quals vaig perdre aproximadament entre tres i quatre minuts, el meu parcial sobre la bici (49è) el puc considerar força bo, i el millor les sensacions, remuntant després de les caigudes i acabant amb molta força.

La T2, la vaig fer força ràpid, malgrat una petita “parada tècnica”, i em disposava a afrontar el pitjor dels meus sectors, i accentuat en aquest triatló, considerant la falta d’entrenament. Però en la sortida de la transició vaig viure un dels millors moments que recordo des que faig aquest esport. La sortida en solitari de boxes, va fer que travessar el passadís de gent animant i cridant em provoqués un “subidón” brutal, i en conseqüència, que el primer km i mig em passes volant, a un ritme que em va sorprendre, però a partir d’aquí em vaig donar de morros contra la dura realitat: les meves cames no anaven i preveia una mitja marató mooolt llarga, com així va ser. A més, el circuït, que en la seva primera part era totalment planer pel passeig marítim, quan s’acabava aquest s’enduria considerablement i es convertia en un trenca-cames, això sí, amb unes vistes precioses de badia de Palma. En definitiva, els 21 kms es varen convertir en una tortura, fets a un ritme “per acabar” i veient com perdia totes les posicions guanyades sobre la bici.

Cursa a peu, totalment "petat!

Total, una hora i cinquanta cinc minuts de patiment per aturar el crono en 2:13, la 67ena posició final, i la sensació que només mantenint el meu nivell habitual en la cursa a peu hauria estat molt a prop de les sub 5 hores. Si com sembla els circuits previstos per aquest any són més planers, el repte serà intentar acostar-me a les 10:30 en l’edició “full” del setembre.

Content i sarisfet amb la medalla i samarreta de finisher

A l'arribada, retrobament amb la meva animadora, seguidora i patidora excepcional, i la resta de companys de cursa. Un gran after-race amb menjar i beure abundant, massatge, etc... i comentar la jugada amb el guanyador de la cursa, un nanu que ho fot força bé, jeje. Molt bon regust per com havia anat tot plegat, i amb moltes ganes de tornar!

Amb el gran Eneko, realment un crak!

L'expedició al complet, un gran dia!

Salut i Forçaihonor!

Sortint de l'aigua amb estil

Amb la Marina i en Richart just abans de sortir...

                                

TEMPORADA NOVA, CATEGORIA NOVA: IL.LUSIÓ I MOTIVACIÓ RENOVADES I A TOPE!

Sé que tinc pendent la crònica de l'ICAN, la penjaré al proper post, juntament amb el resum de la resta de temporada i altres coses que tinc pendents, com a avançament vull agraïr a en Llorenç, en Tomeu i fàmilia la rebuda que ens vàren fer a la seva terra, va ser genial, una setmana realment inoblidable!

En la re-obertura del blog em centraré en el títol d'aquest, començant per la temporada.

Aquest any, després d'un parell d'estar-ne una mica "al marge", he decidit implicar-me a fons en el projecte de l'equip de triatló. M'ha ajudat el fet que ha entrat molta gent jove amb ganes i il.lusió, i així actualment hem crescut fins a trenta triatletes-simpatitzants de triatletes que donen molta energia, força i bon rotllo a la secció de triatló. Dóna gust veure els entrenaments del grup a la piscina, amb els tres carrils plens i fent uns entrenaments molt seriosos amb la direcció del nostre coach aqüàtic, en Mark. A més a més, cada dia hi han sortides en grup per anar a còrrer, o sortidetes en bici, o sigui que es presenta una temporada molt bonica. A tot això cal afegir-hi el canvi en la roba, amb nova marca i disseny, que estem ansiosos per probar, i que ja té data d'estreno: el 27 d'aquest mes al duatló de Castellfollit, on també hi prendré part. No és la meva disciplina preferida, però després de tres anys de no còrrer en cap, l'ambient del grup i les ganes de provar el meu estat físic faran que estigui a la sortida d'aquesta emblemàtica prova....

...i aquí enllaço amb l'altra part del títol del blog, l'estrena de categoria. V1, aquestes seran les llistes de resultats on hauré de buscar el meu dorsal en els circuïts catalans de du-triatló, (dorsal 663), i en la resta de proves en les que prendré part aquest any, que es presumeixen abundants, sempre que la salut, i resta d'obligacions ho permetin.

La veritat es que contrariament al que podria significar el fet de ser un any més gran, em fa especialment il·lusió aquesta categoria. Se que el meu nivell potser no serà per estar al davant, aixó està clar, però em motiva molt el fet de competir contra la resta de categories més joves, i crec que serà un al·licient més per matxacar-me més dur que mai en els entrenaments, i així poder donar més en competició, tinc la motivació molt alta, en aixó hi ajuda el fet que al final dem descobert l'origen del meu problema als isquios, i per tant l'en pogut començar a tractar i notar els resultats (torno a còrrer decentment!!), un cop aconsegueixi el meu pes en forma ja serà l'hostia, però per sobre de tot, el que m'ha donat l'empenta definitiva de força i motivació extra, ha estat els regals de la Mireia pel meu quaranté aniversari: La fantàstica MERIDA TIME Warp 4, una bici feta per "volar baix" i que prometo que deixaré en bon lloc per agrair-li el regal, i la gran festa sorpresa que em va preparar amb més de quaranta amics que em vàren fer saltar les llàgrimes d'emoció...buf!

Aixó doncs, he tornat (de fet no havia marxat mai, nomes estava en "pause"), amb les piles ben carregades despres d'una pretemporada discreta, amb unes grans vacances a Gran Canaria "all-inn" que m'han proporcionat tres quilets "extra" de benzina i un descans físic i psíquic que segurament necessitava, però que sempre allargava amb excuses...

Ara toca entrenar, entrenar fort, però amb seny, la temporada és llarga, i inclourà probablement un total de tres o quatre triatlons de mitja distància (B-1/2 IM), els olímpics que pugui, algun sprint, i el plat final, el full ICAN del 17 de setembre a Mallorca on aquest cop intentaré aguantar una mica millor el ritme d'en Llorenç per tal que no em tregui tanta diferència a l'arribada....

En breu, la crònica promesa, i fotos.

Salut i Entrenus!