dissabte, 26 de febrer de 2011

ICAN 2010

Amb molt de retard, però finalment aquí va la crònica de L’ICAN 2010, primera edició d’un triatló de distància mig-IM que es va celebrar a Mallorca el setembre passat.

La veritat es que em vaig plantejar aquesta cursa com a unes mini-vacances en companyia de la Mireia, essent molt conscient del meu nivell en aquell moment, amb una natació força deixada, una cursa a peu sense entrenar, però un bon nivell sobre la bici, que a priori, almenys em garantia agafar una mica de distància en aquest parcial. Un cop a Ses Illes, vaig aprofitar per conèixer en persona en Llorenç, company, amic, triatleta i blogaire, amb el qual em tocaria competir i que ens va fer d’excel•lent cicerone a casa seva, des d’aquí una abraçada per a ell i la seva família, als quals també vull agraïr la rebuda i els ànims que em varen donar al llarg de tota la cursa, gràcies i ja sabeu que a la Costa Brava hi teniu una casa!!

En aquesta cursa també hi prenien part dos amics més, en Richart i la Marina, amb els quals vàrem compartir uns dies d’excel•lent companyonia i bon rotllo.



Vull esmentar la gran feina que va fer en Guillem Lladó com a director de carrera, amb els petits detalls cuidats al màxim tant per als triatletes, com per a les seves parelles i família, realment una cursa feta per, i per a triatletes, de la qual només en puc tenir bones paraules.

Evidentment, com a tota primera edició, va patir alguns petits problemes de joventut, però res greu, i en general per part meva, sens dubte un triatló a recomanar, per dates, distàncies i lloc, de fet jo aquest any hi torno però a fer-lo amb la distància IM completa...

Centrant-me en la meva participació, doncs la veritat es que va anar tal i com havia previst. La realitat de la sentencia: “competeixes com entrenes”, es va fer més evident que mai en aquest triatló. La natació començava amb un error per la meva part, i es que vaig voler nedar amb la part superior del top per tal d’estalviar-me temps en la T1, i em vaig equivocar, ja que em va fer de llast i vaig sortir pitjor del que em pensava, tot i sabent que el meu nivell a l’aigua en aquelles dates tampoc era res de l’altre mòn, sincerament crec que un minut, i fins i tot una mica més, el podia haver guanyat, en fi, un aprenentatge més... Amb tot això sortia de l’aigua en 46ena posició amb un temps de 34:49, ràpida transició i sobre la bici. El circuit era de dues voltes amb uns tobogans molt exigents en l’anada, però que a canvi, a la tornada et feien volar amb velocitats de més de 70 kms/h. A més es va aixecar una mica de vent que encara va endurir una mica més aquest parcial. Per si fos poc, la pluja ens va voler acompanyar en l’únic tram on hi havia un parell de rotondes, cosa que va fer que molta gent anés per terra, i fins i tot algun participant és fes mal de debò. Jo també vaig anar per terra, tot i les precaucions, i em va fer molta ràbia, ja que realment vaig anar molt i molt a poc a poc a les zones mullades. Em va quedar clar que amb les cobertes que portava, hiper-rodadores (gràcies un cop més al meu amic Compi per deixar-me les seves fantàstiques ZIPP!) i per tant totalment llises, amb el terra moll encara havia d’haver anat més a poc a poc encara, no parava d’aprendre coses!!!



Tot i les dues caigudes consecutives, i en les quals vaig perdre aproximadament entre tres i quatre minuts, el meu parcial sobre la bici (49è) el puc considerar força bo, i el millor les sensacions, remuntant després de les caigudes i acabant amb molta força.

La T2, la vaig fer força ràpid, malgrat una petita “parada tècnica”, i em disposava a afrontar el pitjor dels meus sectors, i accentuat en aquest triatló, considerant la falta d’entrenament. Però en la sortida de la transició vaig viure un dels millors moments que recordo des que faig aquest esport. La sortida en solitari de boxes, va fer que travessar el passadís de gent animant i cridant em provoqués un “subidón” brutal, i en conseqüència, que el primer km i mig em passes volant, a un ritme que em va sorprendre, però a partir d’aquí em vaig donar de morros contra la dura realitat: les meves cames no anaven i preveia una mitja marató mooolt llarga, com així va ser. A més, el circuït, que en la seva primera part era totalment planer pel passeig marítim, quan s’acabava aquest s’enduria considerablement i es convertia en un trenca-cames, això sí, amb unes vistes precioses de badia de Palma. En definitiva, els 21 kms es varen convertir en una tortura, fets a un ritme “per acabar” i veient com perdia totes les posicions guanyades sobre la bici.

Cursa a peu, totalment "petat!


Total, una hora i cinquanta cinc minuts de patiment per aturar el crono en 2:13, la 67ena posició final, i la sensació que només mantenint el meu nivell habitual en la cursa a peu hauria estat molt a prop de les sub 5 hores. Si com sembla els circuits previstos per aquest any són més planers, el repte serà intentar acostar-me a les 10:30 en l’edició “full” del setembre.


Content i sarisfet amb la medalla i samarreta de finisher

A l'arribada, retrobament amb la meva animadora, seguidora i patidora excepcional, i la resta de companys de cursa. Un gran after-race amb menjar i beure abundant, massatge, etc... i comentar la jugada amb el guanyador de la cursa, un nanu que ho fot força bé, jeje. Molt bon regust per com havia anat tot plegat, i amb moltes ganes de tornar!


Amb el gran Eneko, realment un crak!




L'expedició al complet, un gran dia!



Salut i Forçaihonor!





Sortint de l'aigua amb estil






Amb la Marina i en Richart just abans de sortir...




                                





2 comentaris:

Llorenç Gacias ha dit...

Ja era hora que fesis la crònica!!! je je je... Em esperat un parell de mesos je je je...

Jordi, sabeu que aquí teniu tot el que volgueu i més. Per mi va ser un autèntic plaer que vinguesiu i compartir experiències. Tens tota la raó del món quan dius que va ser un triatló molt ben organitzat, segur que aquest any encara serà millor.

Gràcies per tot!!! salut i força

Jordi Gonzalez ha dit...

jeje, ho sento, espero que hagi valgut la pena l'espera, jeje.
Gràcies altre cop, i espero poder tornar-vos l'hospitalitat el dia que vingueu per aquí!