dijous, 27 d’agost del 2009

Estiu 2009, una mica de resum











Començo el resum dels dos mesos de blog-pànxing on ho vaig deixar: RESPIRÀLIA 2009.

La veritat es que la edició d’aquest any ha estat una de les millors, parlant a nivell global. Un temps fantàstic, amb unes condicions per nedar immillorables, una mar plana i pràcticament sense meduses, que va fer que poguéssim nedar moltíssim. El meu total acumulat dels dos dies i mig van ser aproximadament d’unes 12-13 hores a l’aigua, amb un ritme molt bó, i la veritat es que vaig disfrutar molt nedant. A més, l’ambient del grup i amb la resta de la gent també va estar molt bé, ja que conviure amb dues-centes persones dalt d’un vaixell de mides reduïdes durant tres dies és complicat, o sigui que en general bona nota.

El complement perfecte a la part solidària varen ser les sortides als diversos establiments típics (i peculiars!) per menjar i beure; des del dinar del primer dia al Tiburón, passant per les meravelloses postes de sol amb mojíto inclós al mític Pirata Bus, fins al no menys mític sopar a la llum de la lluna i dels estels del Blue Bar, la veritat es que no ho se descriure, i encara que sembli un tópic, s’ha de viure.

Particularment estic enamorat d’aquesta illa i de la seva forma d’entendre la vida, i per poc que pugui, encara que crec que la meva aportació a Respiràlia ha arribat al final, intentaré tornar a Formentera cada any, sigui com sigui!

Un cop a tornat a casa, hora de tocar de peus a terra, descansar de tot plegat per assimilar-ho, i planificar l’estiu esportivament. Planificació que vaig fer ràpidament, decidint fer la cursa popular de Santa Cristina d’Aro el 22 de juliol, i poca cosa més fins a la travessia de Sant Feliu, a mitjans d’agost. Ja fa temps que he decidit que l’estiu no és la millor época per intentar entrenar o afrontar reptes grans. Entre la feina, la calor i obligacions familiars, la veritat es que la motivació i les ganes d’entrenar són més aviat escasses. Aixó inclou, com tothom ha pogut observar, l’actualització del blog...

Amb aquestes premisses, una mica de cursa a peu per preparar Sta. Cristina, on al final vaig còrrer en un temps acceptable per ser jo de 36:46 per a 8,5 kms d’un circuit exigent amb l’afegit de la calor. La veritat es que vaig tenir molt bones sensacions i vaig acabar molt satisfet.
Després d’aixó, Festa Major de Sant Feliu, viscuda intensament des del xiringuito del club, poc entreno i molta mandra.....
Mandra que em vaig espolsar per nedar una mica i preparar una mica la travessia de Sant Feliu, i els reptes posteriors a partir de finals de mes.
I a Sant Feliu, motivació a tope pel regust que em va quedar l’any passat, quan es va donar la sortida quan encara faltaven 100 metres perqué jo, juntament amb altres nedadors més arribessim al punt de partida, cosa que em va fer anar remuntant i sense poder saber la meva situació real respecte a la resta de nedadors ganxons....amb aquesta motivació, sortida a mort i 15:29 per fer els 1100 metres, resultat, primer local de la meva categoria, cosa que em va fer molta ilusió i em motivava per tot el que ve a partir d’ara, començant per la Volta del Serrà d’aquest cap de setmana a Sant Feliu.

Parlant de la Volta del Serrà, pels qui no la coneguin es tracta d’una aventura que va començar ara fa quatre anys de la ment inquieta d’en Josep M. Esteva, un dels puntals del club. La prova consta en un recorregut per mar d’anada i tornada des de Sant Feliu, fins a un punt de la costa anomenat la Punta d’en Bosch, on es fa el gir per tornar. La peculiaritat d’aquesta “competició” consisteix en que es fa per equips de dues persones, un que neda i l’altre amb caiac, i es poden anar fent relleus entre ells. El fet de portar el caiac al costat, garanteix la seguretat dels nedadors en cas de qualsevol incidència, a part de les barques de recolzament de la organització. L’ús del neopré està permés i és optatiu, i està plantejada com una travessia diferent i divertida per un dels llocs més bonics de la costa catalana, la veritat es que val molt la pena.

Després d’un parell d’edicions en les quals no hi he pogut participar, aquest any hi pendré part amb la Mercé Coll, una companya d’equip que va patir una greu lesió fa un parell d’anys, i que aquest estiu finalment ha pogut tornar a competir, de moment nedant i amb la cursa a peu, per la bici ja falta menys! El nom de l’equip està encara per decidir del tot, però té moltes possibilitats que acabi essent “GALGOS 112-JURIOLES 113”. Si voleu veure-ho i viure l’ambient, a la platja de Sant Feliu el diumenge a partir de les 8 la sortida!

Ja veieu que per ser la primera crònica, el rotllo es considerable...a partir d’ara intentaré actualitzar setmanalment el tema, a veure si me n’ensurto!!

Salut i Força i Honor! I com deia el meu heroi preferit: “No olviden vitaminarse y supermineralizarse!!”

dilluns, 24 d’agost del 2009

A poc a poc, tot torna a la normalitat...

Despres de tenir oblidat el blog durant massa temps, aquesta setmana espero poder penjar alguna crónica de com ha anat l'estiu esportivament parlant, i de com em trobo per afrontar el carregat calendari de finals d'agost-setembre.
De moment puc avançar que finalment no iré als Campionats d'Europa de Natació Master de Cádiz per qüestions de feina, i si puc, aquell cap de setmana intentaré prendre part al triatló olímpic de Tossa, a veure si em quadren les combinacions laborals....
La resta de la planificació segueix igual: el cap de setmana que vé toca Volta del Serrà formant equip amb una recuperada (i me n'alegro moltíssim!) Merce Coll, a matxacar-nos i sobre tot, disfrutar moltíssim!!
El primer dissabte de setembre toca MARNATON al matí i Tri Olímpic de Banyoles a la tarda, un bonic repte que em pendré amb molta motivació, i amb l'objectiu principal de passar-m'ho bé!
Després, com ja he dit abans, si puc, el tri de Tossa, i el darrer cap de setmana de setembre el B de Banyoles, objectiu principal d'aquesta segona part de la temporada, i per acabar, el primer cap de setmana d'octubre, el parcial ciclista del Challenge de Calella, que corrirem com a equip de relleus la Mireia a l'aigua, jo mateix, i el crak Salvador Ribot en la marató final.
De moment avanço que estic entrenant una mica, amb bones sensacions a l'aigua, regulars sobre la bici, i patétiques en la cursa a peu, res de nou...
Salut i Força i Honor!!!