dilluns, 12 de gener del 2009

Sol solet!!!!







Per fi, després d'uns dies molt grisos, gèlis, plujosos, nevats, fastigosos, el que deia, finalment hem enllaçat dos dies de SOOOOOOOOOOL!!!!
Quines ganes que tenia d'enlluernar-me, si fins i tot les ulleres de sol tenien terenyines!!!! La veritat és que a les nits i matins el fred encara és molt considerable (-2 a Santa aquest matí), però veure com el sol surt i el cel és ben blau, doncs jo personalment ho necessitava. Cada dia tinc més clar que m'assemblo a les sargantanes i necessito l'energia i llum solars per carregar les piles del dia a dia.
Així doncs al començament del post hi han les fotos d'ahir al matí, de les darreres hores d'una espectacular lluna plena, i dels primers raijos de sol que s'obren pas entre el mar de núvols que hi havia davant la costa.
Ara si que ja no tinc cap excusa. El bon temps m'empeny i em motiva a entrenar amb ganes des d'avui mateix (ahir treballava i em va fer una mica-molta ràbia, però és el que hi ha).

Respecte a això de prepar l'IronMan, darrerament he llegit algun article, foros triatlètics, sobre gent que s'aventura, ja no a fer triatlons, sino directament a fer un Ironman. No ho sé, jo no soc ningú per qüestionar res en temes esportius, però tampoc crec que s'hagi de frivolitzar el tema de competir en un triatló d'aquesta distància.
Sincerament crec que en la vida quasi tot té uns passos i un ordre, que evidentment hi ha gent que se'l pot passar pel forro i li sortirà bé, per les seves capacitats innates, preparació o, senzillament, sort, però que no és l'habitual, i el triatló no és una excepció. Qui més qui menys ha començat el seu primer triatló amb les pors típiques, i com a repte de superació personal, per molt que li haguèssin dit, o sapiguès, que per les seves condicions físiques no tindria cap problema. Quasi tots hem començat per realitzar un Esprint, o com a molt, un olímpic, però conec gent que per començar ja van a per un B, i ara fins i tot, gent que s'atreveix de primeres amb un IM!!! En fi, potser si que ho faran, enhorabona, i millor que jo, però si més no és una empresa una mica arriscada, ja no pel fet de competir i acabar, sino perque estem portant el cos a uns límits considerables.
Ja he viscut alguna cosa semblant en els diversos esports que he practicat, i el darrer exempre el vaig tenir al Marnaton, on senties comentaris del tipus "jo lo màxim que he nedat són 2000 metres en piscina". Entenc que tothom té dret a realitzar els seus reptes, però la veritat és que crec que cal, com a mínim, una mínima preparació física i mental.



En fi, que potser soc un paranoic i un exagerat i potser si que qualsevol persona amb uns mínims pot acabar un IM, jo he trigat uns quants anys a fer-ho, i si tornés a començar crec que ho faria exactament igual.



Apa, a disfrutar del solet!!!

5 comentaris:

robert mayoral ha dit...

jo també soc dels llargandaixos...ejjeje
i res de preocupar-se per l'Ironman, els que ja l'hem acabat ja sabem el que és, i tot és coco!

Anònim ha dit...

Hola Jordi,
Jo, al igual que tu, crec que fer un IM a la primera de cambi es una bojeria. Tens de saber on et poses, has de coneixer bé el teu cos i el que li pots exigir, això hem va quedar molt clar a l'IM de Malaisia.
Anims pels entrenaments de Lanzarote, jo fins l'any que bé rès d'IM.
David Camps

Jordi Gonzalez ha dit...

Robert, em sembla que per allà baix en tindràs una bona dosis de sol...ànims amb aquests entrenus motxil·lerus!!!
Tranquil David, cada moment té les seves coses, tú agafa't un any sabàtic i l'any que vé preparem el pròxim IM junts!!!

daniel leiva posadas ha dit...

el sol ya toca que nos toca!! pero el frio que nos queda todavia que pasar... este invierno sera laaaargo!! pero asi nos curtimos je je ,luego a Lanzarote a pasar calor ja ja

Jordi Gonzalez ha dit...

Dani, tienes toda la razón largo y frio invierno, pero es lo que toca, ya vendran los calores y nos hartaremos, jajaja