Nadal i llevantada històrica!

Onades, onades, pluja, i més onades....buuuufffff....

El màrketing del Pare Noel, sense comentaris!

Ja tenim un Nadal més al sac!

Per a mi, aquestes dates no són les millors per a intentar mantenir un ritme d'entrenaments més o menys normal; les vacances de les peques, la feina, i les celebracions varies condicionen el meu (i suposo que el de la majoria) ritme d'entrenu. A tot això s'hi ha afegit aquest any un convidat que ja fa dies que ens acompanya a tots, sigui on sigui que visquem, i és aquesta pluja, que acompanyada d'un temporal de mar com feia molts anys que no vèiem per la Costa Brava, fa que sortir a entrenar al carrer sigui un fet força complicat, i arriscat!!

Per cert, he pogut comprovar que la campanya de màrketing de l'empresa del Pare Noel em sembla que pot ser molt efectiva de cara a incentivar els pares a decidir-se per aquest o els Reis d'Orient a l'hora d'encarregar els regals per a l'any que vé. La foto del post de la Mama Noel és d'aquesta campanya, no cal que us digui que almenys han aconseguit despertar la meva curiositat....

Tornant amb el tema del temporal, per allà el mes d'octubre, si no recordo malament, vaig penjar un post on volia que tornessin aquells temporals de quan era petit...la veritat, si ho arribo a saber no dic res, perqué tan fort, i que fes tant de mal com aquest no n'havia vist cap, i ja fa uns anyets que tinc memòria...Total, que ja m'està bé que faci mal temps, i la veritat es que ara és el moment, però de tant en tant una pausa per poder veure el sol i carregar una mica d'energia també va bé....

Total, que entre la meteorologia, i la mandra que em fa sortir, porto uns dies sense fotre ni brot, això sí, a la prova d'esforç que em vaig fer fa una setmaneta encara vaig ser capaç de donar 360 wats a 189 ppm, o sigui "QUE NO ESTAMOS TAN MAL, HOMBRE!!!". Ara ja nomes em falta començar a menjar una mica menys (la meva filla gran diu que em falta força de voluntat...) i entrenar una mica més i regularment, ei, que encara vaig ser capaç de fer 3x6x100 sortint a 1:45 la setmana passada, comparat amb l'any passat per aquestes dates, estic fet una béstia, de 80 kilets, però una béstia!!!

En fi, que per als qui com jo, tenim mandra i contem posar-nos les piles de veritat a partir del dia 1, ànims nois, nosaltres podem!

Per als matxaques que no paren ni un dia (us admiro) enhorabona per la vostra força de voluntat, i espero que no us guany a cap cursa....jijiji....

...i per a tots, Força, Honor, i, per sobre de tot, SALUT per aconseguir el repte que volgueu, sigui el que sigui.

Bones Festes a tothom!!!

Despres d'un parell de setmanetes força complicades per diversos motius, ja torno a reconectar-me al blog, i el primer que vull fer és desitjar que els que em llegiu passeu unes bones festes plenes d'excessos i que us regalin allò que voleu i més!!!!

Diuen que aquestes festes són un període de reflexió, harmonia i bona voluntat....bé, potser si que la gent està més sensible i són l'excusa perfecta per intentar llimar o suprimir mals rotllos, si és així, aprofite-m'ho i intentem tancar l'any amb les nostres consciències tranquiles i sense deixar res per l'any que vé. A mi no és que em fascinin especialment aquests dies, però gràcies a les meves filles i a la il·lusió que desprenen (i interes pels regals, també s'ha de dir!) m'encomano d'una sensibilitat especial. A tot això hi he d'afegir que a començaments d'any és el meu aniversari, o sigui que en deu dies tinc una pila de motius per sentir-me, si més no, diferent.

Són dies de menjar molt i beure una mica. Personalment he començat amb els sopars d'empresa i del club, i ja empalmaré amb els sopars-dinars-berenars-sopars i ressopons de festes. Afortunadament tenim moltes excuses per no deixar d'entrenar i competir: curses de St. Esteva a Llagostera, St. Silvestre (aquest any n'organitzem del tipus patxanga, totalment il·legal, a St. Feliu, sense premis i amb xocolata desfeta al final), la primera sortida en bici de l'any, el primer bany a mar, o sigui un bon grapat de llocs per intentar perdre alguna de les calories guanyades, però per sobre de tot, gaudir del bon rotllo d'aquests dies en harmonia més o menys competitiva.

En els pròxims posts informaré sobre la prova d'esforç que ens varem fer la setmana passada, dels bons entrenos i sensacions a l'aigua, i altres cosetes, avui senzillament, nomes us vull desitjar a tots, de tot cor, que passeu unes molt bones festes en companyia de qui més us estimeu.

Jordi

Esquinç de turmell, part II

Suposo que les fotos són prou descriptives de l'estat del meu turmell dret....

Doncs si, ahir ja estava acabant l'entreno, tornava de fer 50 minutets a ritme de competi per veure com anava de sensacions, i després de superar un fred intens, quan faltaven pocs metres per arribar, suposo que una part per relaxament, una altra per la poca llum i una altra per les irregularitats pròpies de la vorera, total que vaig apoiar malament el peu dret, i el meu turmell, ressentit per l'esguinç de grau 3 de fa un any i poc, va dir prou, cosa que va fer que els meus 79 kilets rodolessin per terra i fessin aturar una parella que amablement es van oferir per portar-me amb el seu cotxe. Un cop dret, i realitzada la valoració de danys, vaig optar, despres d'agraïr l'oferiment, per anar pel meu propi peu fins a la piscina, on despres de la sessió corresponent d'estiraments, notava com el turmell s'inflamava per moments. Aquest cop, però, els danys no eren tan greus, podia apoiar bé el peu, i el dolor era suportable. Un cop a casa, les meravelloses bosses de gel sintétic (gran invent) feien baixar la inflamació, i abans d'anar a dormir re-valoració dels danys i aplicació de la miraculosa pomada Traumeel (gràcies Berto!).

Quina setmaneta! despres de superar un contratemps amb les meves cervicals el dilluns, aquest altre si que posa punt i final en les meves aspiracions de participar a la Mitja de Mataró, i em tocarà descansar uns quants dies, recuperar-me bé, i a veure si puc fer les curses de St. Esteva i St. Silvestre...

El que em sap més greu de tot plegat, es que no podré acompanyar en Pep i en Fredu, ni còrrer amb en Robert, que la veritat afegia una mica més de motivació de la bona per aquesta cursa.

En fi, paciència diuen, i segur que hi hauran més oportunitats d'ara en endavant!!!!

Per a tots tres, ànims i sort!!!!

ENTRENAR? COMPETIR?? ENTRENAR COMPETINT???

Despres del parèntesi en els entrenaments per dedicar-me a trastejar una mica entre mobles, pintura i Kittyes, aquesta setmana he reanudat el ritme (més o menys), i sense fer cas als consells del trainer i altres veus amb experiència triatlètica, aquest diumenge juntament amb dos amics de joventut, en Pep i l'Alfred, anem cap a Mataró a viure l'ambient de la Mitja que allà s'hi celebra. La meva intenció i estat de forma actual m'aconsellen que m'ho agafi encara amb més calma que a Salou, ara fa un mes (1:39), i per tant, intentarem entre els tres aconseguir un ritme homogeni que ens porti sense excessius patiments vora l'hora quaranta-cinc, veurem que passa.

La veritat es que em fa molta ilusió compartir aquests 21 quilòmetres amb ells. En Pep es un altre fanàtic de l'esport (quan tingui més temps, que no ens passi res!), amb alguna mitja ja a les seves cames, i no ha parat fins a debutar aquest any en triatló, concretament l'sprint de BCN i posteriorment el de Platja d'Aro. L'Alfred s'ha enganxat a aquest món a través de la natació, on coincideix amb un altre dels meus amics d'infantesa, en Tonet, i també ha debutat amb éxit al triatló de Platja d'Aro, ja els tinc enganxats!!!

Total, que despres de Salou no tenia pensat fer res més fins a les curses de St. Esteva de Llagostera i St. Silvestre, però al saber que ells dos hi anàven em va costar poc decidir-me, canviar-me el dia de feina (gràcies Marc) i malgrat ja no varem ser a temps per inscriure'ns-hi oficialment, estarem a la sortida puntualment a les 10 del matí del dia 7.

El títol del post vé donat per l'eterna discussió que tinc sovint amb persones relacionades amb el triatló. El debat comença davant la pregunta "que hi vaig a fer a aquesta o aquella cursa?". La meva resposta és molt simple: passar un matí realitzant un entrenament amb molta gent, i per sobre de tot, passar-m'ho bé. Soc totalment conscient que de cara al meu objectiu principal, Lanzarote, una o dues mitjes maratons a aquestes alçades d'any no serveixen per gaire res, tot al contrari, si les fes competint a tope serien contraindicatives i tot, ho sé. Però la meva intenció es sortir a uns ritmes relativament suaus, i anar segons sensacions, sense arribar mai als meus límits i disfrutant en tot moment del control de la cursa, de l'ambient, i de tot el que envolta qualsevol competició. Aquesta és la meva filosofia quan sé que el meu nivell de forma o la cursa triada, no són ni óptims, ni m'ajuden en el camí cap al meu objectiu principal. Soc dels que pensen que amb seny tot suma, i com que la part de còrrer és el meu punt més débil, anar afegint granets de sorra m'ajuda molt psicològicament a progressar.

Disfrutar és el que he anat fent en els triatlons posteriors al paréntesi d'estiu (sprint BCN, Banyoles, Olímpic BCN...), amb una única excepció, el Marnaton, on reconec que vaig anar amb calma fins que em vaig posar a l'aigua i em va sortir, aquest cop si, la vena competitiva, llàstima que no estigues al 100 per 100 de forma, però vaig acabar molt satisfet.

Reconec que m'encanta competir, però de la mateixa forma que sé quan vull anar a tope i preparar-me, també m'encanta competir per disfrutar de les curses, en fi, que tothom ho interpreti com vulgui, jo seguiré fidel als meus principis (amb seny, aixó si) i intentant disfrutar a tope de tot el que faig, quan no m'ho passi bé, o em signifiqui una obligació, canviaré d'esport.

Salut i entrenus!!!