diumenge, 30 de novembre de 2008

BRICOMANIA: El resultat

Abans del canvi...






...i amb el nou look Kitty, a les meves filles els hi
agrada molt....i a mi també, ho comfesso!














Ja feia temps que volia canviar l'aspecte de l'habitació de les meves filles. De fet, he anat canviat els mobles del pis on visc de mica en mica, i ara ja els hi tocava el torn a elles. Per això un dia les vaig agafar, ens en varem anar a casa del Sr. IKEA, i els vaig dir que triessin llits i armari nous, que de la resta (pintura i decoració) me n'encarregava jo (i de muntar els mobles també....).
La seva opció em va sorpendre, ja que havent-hi lloc per un llit independent per a cadascuna, van escollir la opció llitera, això sí, va ser una decisió totalment consensuada per elles i sense cap influència per la meva part. A la Mireia, la gran, li anava de fàbula un megallit de matrimoni per ella sola, i la petita, la Clara, estava encantadíssima de dormir al llit de dalt, on tenia el seu propi espai independent. Així doncs, la setmana passada, despres de desmuntar l'armari i els llits existents, i deixar l'habitació pintada i a punt, m'aventurava en el semidesconegut món d'IKEA l'Hospitalet (mai més, a partir d'ara seguiré fidel al de Badalona, més petit i acollidor!!) i despres de carregar el meu pobre cotxe com si fos un camió de 12 tones, tornavem cap a St. Feliu.
Un cop descarregats els futurs mobles, tocava una de les parts que més m'agrada: el muntatge, tot i que aquest cop l'armari estava decidit a complicar les coses seriosament. Finalment, però, tot se solucionava (quin gran invent el "taladru"!) i aquest cap de setmana les meves filles podien disfrutar de la seva nova habitació. Sincerament, les cares barreja de sorpresa i alegria que varen posar en veure el resultat de la operació de canvi, no tenen preu, i això que encara hi haurà alguna sorpresa més.....
Vull agraïr l'ajuda de qui ha estat al meu costat en aquesta "aventura", desmuntant, netejant, aconsellant, pintant, transportant i tornant a muntar: la Mireia, gràcies també per la teva paciència....
Aquesta feinada (m'ha encantat) és un dels motius pels quals he tingut els meus entrenaments, sobre tot de cursa a peu i la bici, semi-abandonats, però espero rependre'ls amb força aquesta setmana, amb la guinda de la Mitja de Mataró el proper diumenge (a ritme moooooolt suau, ho prometo!).

















dijous, 27 de novembre de 2008

Bricomania i altres cosetes




Les imatges són ilustratives dels motius pels quals he tingut el blog una mica oblidat els darrers dies, properament més informació sobre el tema (encara no està del tot acabat). A més he d'afegir que per motius laborals i que la conexió a internet darrerament no es que sigui una virgueria, també han influit en l'actualització i els comentaris al món virtual....
Una pista sobre la Kitty i Bricomania és que a les meves filles els encantarà (espero), almenys a mi m'agradava la idea i el resultat final que es comença a entreveure. Espero poder concretar més el tema despres del cap de setmana. Ara me'n vaig a passar una mica de fred per poder completar uns kilometrets amb la bici.


Apa, salut i abrigueu-vos!!!!














dilluns, 17 de novembre de 2008

Entrenador, entrenaments, entrenats...


Finalment, despres de reunions i debats, el dilluns passat començàvem la nova temporada d'entrenaments planificats. Al final, la decisió consensuada per la majoria de membres de l'equip es la de seguir confiant amb l'experiència i la bona predisposició d'en Josep Viñolas, el nostre entrenador des de fa dos temporades, i amb qui hem fet un salt qualitatiu important la majoria de nosaltres, amb introducció a la llarga distància inclosa.

La foto del costat es precisament la d'en Viñolas en la seva victòria més prestigiosa, al Triatlón de Elche l'any 2007.

Aquest 2008 les lesions i altres factors han influit en el seu rendiment, i de retruc, en el de la resta de membres de l'equip, però mirant el futur amb optimisme, i deixant apart la resta, tots intentarem donar el millor de nosaltres per continuar, per sobre de tot, disfrutant d'aquest meravellòs esport.

Per cert, si algú necessita material de triatló de primer nivell, es pot passar per la botiga TRIESPORT, inaugurada recentment per en Josep i un altre dels companys de l'equip, en David Camps.

Així doncs, el camí cap a la nova temporada, i cap a l'objectiu prioritari, segueix el seu curs i està una mica més definit amb les matxacades programades pel trainer, i les que em vagi posant jo a més a més (cosa que sé que el desepera una mica, jejejeje).

Per a tots, salut i entrenus!!!

dijous, 13 de novembre de 2008

DUNKIN DIETA


Aprofitant el viatge a Salou, de tornada em vaig proveïr d'uns productes energètics de darrera generació que m'han dit que van molt i molt bé per millorar la recuperació després d'una cursa. Així aquesta setmana he seguit la dieta DUNKIN (abans DUNKIN DONUTS).
Està molt bé perqué és variada: xocolata amb pipes, maduixa, canyella..., l'únic inconvenient es que sembla ser que porten "una mica" de colesterol, però com que segons les meves analítiques estic uns quants punts per sota del mínim, doncs no crec que em facin mal. A més em van garantir que aquesta varietat eren dietétics i que no aportaven gaires calories.
Seriosament, sort que no tinc cap "concessionari" Dunkin prop de casa, perqué sino els meus 78 kg "i pico" actuals serien uns quants més....

A la vostra salut!!!

dimarts, 11 de novembre de 2008

MITJA DE SALOU: La crònica

Moments abans de la sortida, relaxació total
Aprofitant la tarda pre-cursa

Training for Lanzarote!!!

Primera Mitja de la temporada i completada amb èxit segons la meva planificació de cursa.
El cap de setmana començava amb l’arribada a Salou el dissabte al migdia. El contrast amb la darrera vegada que hi vaig anar (juny d’aquest any, tri Olímpic) va ser bestial, amb l’immens passeig quasi desert, i la majoria de botigues i xiringuitos tancats, semblava com si hi hagués de passar un huracà o alguna cosa semblant!! Dinar a base del plat de pasta reglamentàri (amb postre reglamentari, evidentment) a primera línia de mar, i passejada per gaudir del solet, que després d’aquests dies grisos i plujosos, la veritat es que s’agraïa. Més tard, localització del punt de sortida, al pavelló, i inspecció d’una part del recorregut de la cursa, perfil força planer, però amb suaus pujades i baixades, i finalment arribada a l’hotel, just abans que fos envaït per tres-cent mil jubilats.
La sorpresa va arribar un cop instal·lats, la Mireia em va regalar una fantàstica samarreta (veure foto) per contribuir als meus entrenaments per Lanzarote, a punt per estrenar-la amb tots els honor l’endemà.
Després del sopar pre-cursa (si algun dietista esportiu veu el que vaig menjar es posa les mans al cap...), varem poder gaudir d’una de les experiències més “diferents” que he viscut mai: Veure com el Barça li fotia sis golets al Valladolid, amb el corresponent patxaran (gran beguda digestiva abans d'una cursa), mentre part dels tres-cent mil jubilats es dedicaven a “destruir” cançons al Karaoke, i posteriorment muntar una espècie de ball, amb tot de gent presumptament disfressada de Halloween, i tot això just al costat de la pantalla on intentavem veure el partit...senzillament indescriptible....potser per això a la nit vaig tenir mal sons...
I ja som a diumenge al matí, esmorzar i cap a recollir dorsals amb sis (6) graus de temperatura, quines ganes de còrrer.....
A la sortida un ambient genial, amb més de set-cents corredors/es, entre ells un company d’EscoladeMollet, en Joan, el qual també ha estat abduït pel món triatlètic, i que aquest any ha estat finisher en l’IRONCAT i l’ELBAMAN. El comentari abans de començar, el que sempre fem tots: “si, si, iré tranquil, a fer 1:45, és un rodatge, un entreno llarg amb molta gent...”. La veritat és que aquesta vegada es va complir força. Hi ha gent que no enten que anem a una cursa, triatló o el que sigui, senzillament pel plaer de fer-ho, però aquest és un tema per un altre post. Avui toca la cursa, i a les 10 en punt ja estava tothom a punt, jo amb el dorsal 672, i la Mireia amb el 437. Sortida puntual, i primers quilometres per anar escalfant. Les pulsacions i el ritme, controlats segons el previst, pas pel km 5: 24:15, i rodant amb molta comoditat dintre un grup. Em passa gent i en passo jo a d’altres, paciència. Del km 5 al 10, 23:44 (48:00 segons el meu crono), posició 408, i amb ganes de canviar de ritme, ja que m’anava frenant (sort). La meva tàctica era apretar a partir d’aquí, però en Joan m’havia advertit que als kms 12 i 14, aprox, hi havien dues pujades una mica més fortes, i vaig seguir conservant. El pas per les pujades, realment trenca-cames, però que va anar bé per acabar de treure “la carbonilla”, estabilitzar el pulsòmetre entre les 174-176 ppm, i sumar 23:50 més al temps total en el km 15, punt on vaig començar a anar més per sensacions sense mirar tant el rellotge, vaig començar a avançar gent, cosa que em va fer créixer per moments, per arribar al km 20 amb parcial de 23:13, i fer el darrer km i pico amb 4:45 i molt bones sensacions, disfrutant a tope de la cursa en tots els sentits, totalitzant un temps final de 1:39:50, just en els meus càlculs, en la posició 333 (totalment anecdòtica), molt bones sensacions , i amb una bona estrena de la meva supersamarretadentrenuperlanzarote! Totalment satisfet!
Per la seva part, la Mireia va realitzar la meitat de la cursa, amb el mèrit que això comporta tenint en compte la lesió que té a la cama, i que ha estat tota la setmana malalta, per tant satisfacció per partida doble!!
A l’arribada, bossa de regal, beguda i pasta party, per acabar amb entrada a la piscina municipal, un 10 per l’organització!
Conclusió: un cap de setmana diferent, amb una Mitja més d’experiència que se suma als quilometrets que vaig acumulant poc a poc, amb seny i il·lusió, per intentar que el meu punt dèbil ho sigui una mica menys. La pròxima cursa: Mataró (sense xip perque han tancat inscripcions), però allà estarem per agafar temps i ritmes de cursa!

dimecres, 5 de novembre de 2008

Temporal, 2a part: Els Vídeos.

Sembla ser que avui els Deus inhalàmbrics em són propicis i he pogut carregar dos dels múltiples vídeos que vaig gravar del temporal que va passar per aquí el diumenge.

Aquests concretament, són del Camí de Ronda de S'Agaró, un lloc genial per anar-hi a còrrer (o passejar amb calma,) en qualsevol circumstància meteorològica, són dos quilòmetres aproximadament, de trenca-cames per culpa de les moltes escales que hi ha, però que val molt la pena perqué el lloc es realment bonic, i, a més, et porta a una de les millors platges del món: La Conca.

No se si arribaran els esquitxos de l'aigua, per si de cas, no us acosteu massa a la pantalla, jejeje!

Apa, me'n vaig a còrrer una estoneta que sembla que avui no plourà i diumenge toca la Mitja de Salou!

video

video

diumenge, 2 de novembre de 2008

Temporal!!!!












Fa poc vaig penjar un post on deia que trobava a faltar els temporals mar i la pluja que els acompanyava, i que hi havia quasi cada tardor quan era més jovenet. Doncs bé, sembla ser el temps es va colar al blog, va llegir-lo, i vet aquí que ens ha obsequiat amb uns dies fantàstics de mala mar, vent i pluja, bieeeeeeeeeen!!!
Vagi per endavant que m'encanta aquest mal temps, però quan toca (és típic de tardor) i sense que produeixi desperfectes ni danys materials o personals. Evidentment hi ha molta gent que no estarà d'acord amb mí, però crec que dies com aquests són ideals per gaudir encara més del sol i el bon temps que fa habitualment per aquí.
I els entrenos? Si, si, molt "guai" aquest temps, però per entrenar no tant, no? Doncs que voleu que us digui, si fos en un altre moment de la temporada, evidentment ens condicionaria molt les setmanes de volum sobre la bicicleta, però per nedar no ens varia res, i per còrrer, la veritat és que si portem molts de dies corrent sota la pluja es fa una mica pesat, però a mi m'encanta còrrer mentre plou, sempre que la pluja no sigui torrencial i no faci excessiva fred, cosa que de moment no passa. He anat a còrrer aquests dies sota la pluja, i no he acabat amb fred, tot al contrari, he disfrutat moltíssim!
El tema de la bici, com que de moment la tinc aparcada fins després de la Mitja de Salou, doncs no m'ha afectat massa, la veritat, això si, a partir de la segona quinzena d'aquest mes, no em quedarà mes remei que començar a passar fred, i començar a acumular una bona base de quilometrets, i si segueix fent mal temps, doncs recurrirem a l'spinning i al rodillo, paciència, no?
Tornant al tema del temporal, aquesta tarda he aprofitat per anar a S'agaró i fer el Camí de Ronda per empapar-me (literalment...) de temporal i fer unes fotos i algun vídeo per poder-ho compartir.
Poso fi així a la segona setmaneta de pretemporada, on les sensacions a peu són molt bones, nedant comencen a ser-ho, i en bici...pasapalabra, per seguir en els meus 78 kilets que he mantingut orgullòs gràcies al pastís i dinars-sopars de celebració d'aniversari de la meva filla petita, i les generoses racions de panellets i moscatell per celebrar la castanyada.

Ara aquí hi anaven uns vídeos del temporal al Camí de Ronda, però la conexió a internet avui no està per tirar cohets i no ho he pogut carregar, a veure si demà hi ha més sort!!!