divendres, 31 d’octubre del 2008

JA ÉS JALOGUÏNN!!! (Halloween)











Es ben bé que aquí arrepleguem totes les festes i tradicions que ens vénen de fora, tradicionalment dels països anglosaxons, i després de San Valentine Day, Chrirtmas Day, i altres “days”, finalment sembla que també s’imposa la tradició del Halloween...Curiosament totes aquestes festes importades tenen un important rerafons comercial, que si regal per l’enamorat/ada, que si Santa Claus, i ara toca disfresses i tota mena d’estris relacionats amb les carabasses i temes més o menys tenebrosos, paciència.
A més, a més, aquí ja tenim les nostres pròpies festes dedicades a cadascuna de les festes indicades, Sant Jordi, Tot Sants i Reis, són les nostres tradicions, i de moment aguanten força bé l’embestida exterior, a veure que dura!
Personalment no canvio els panellets per la carabassa, però entenc que per als nens és molt més atractiva una festa on es disfressen de monstres i mengen xuxes, que una altra on la castanyera és la protagonista, i les castanyes i “moniatus”, les exquisiteses a degustar, que amb moscatell encara passen bé, però “a palo sec”, doncs la veritat es que costen una mica més d’empassar....
Així és com avui, a molts de llocs se celebraran festes de Halloween, amb tota la parafernàlia que comporta, amb guarniments i menús adequats al dia.
A mi, de moment, m’ha tocat decorar les carabasses, em sembla que me n’he sortit prou bé, segons la opinió experta i molt exigent de la meva filla petita.
En fi, demà seguiré parlant d’entrenos i triatló, de moment avui, que passeu un bon Halloween i agafeu una bona castanya!!!!

dimarts, 28 d’octubre del 2008

"Esteu bojos aquest triatletes..."

La vista des de St. Elm, sense comentaris
El meu poble des de davant l'antic Hotel "La Piscina"

Aquesta és la frase que m'ha deixat anar un company que hi havia pel vestidor de la piscina aquest matí quan m'ha vist preparant-me per sortir a còrrer, amb 9 graus i una pluja intensa a l'exterior...
Estem realment bojos els que estem enverinats pel triatló? Un article d'una escola mexicana de triatló en el seu titular deia: "El triatlón no crea carácter, lo revela".
La veritat es que a qualsevol persona aliena al nostre món li costa d'entendre com podem sortir a còrrer en dies com el d'avui, amb pluja i temperatura fresqueta; o anar a nedar amb onades "gegants" i l'aigua a menys de 16 graus o plena de meduses; o sortir amb bici amb ventades que posen en qüestió el nostre equilibri, tan físic, com mental...
Personalment quan acabo un entrenament en un dia com aquests estic doblement satisfet, d'una banda si el meu rendiment físic ha estat acceptable (el cas d'avui), i de l'altre per haver vençut la possible mandra que les circumstàncies climatològiques imposen.
He de dir que quan es disposa d'uns circuïts per entrenar amb unes rutes i vistes com les que tenim a Sant Feliu, la veritat és que és tot molt més agraït. Per exemple amb la ruta d'avui he anat resseguint el passeig fins a l'escullera, per enfilar-me després cap a l'Ermita de St. Elm, on, mentre agafava una mica d'aire, he fet les fotos. No em cansaré mai de la vista tan meravellosa que hi ha des d'aquí dalt, no en va el monòlit que hi ha davant l'Ermita és en homenatge a Ferran Agulló, el qual sembla ser va decidir donar nom a la Costa Brava des d'aquest punt (no m'ho invento, ho posa allà, que consti!).
I les variants ruteres per còrrer són infinites, des de continuar resseguint la costa pels camins de ronda (realment bonics i durs), fins a enfilar-te cap a l'Ardenya per corriols i caminets, del nivell del mar a la muntanya en menys de 15 minuts, el contrast és bestial!
Un altre dia parlaré de la natació (platjes de S'agaró i La Conca...) i les sortides de bici (la carretera de Tossa...buf!)
Ho reconec, estic enamorat del meu esport i del meu poble i rodalies!
I respecte a la frase, bojos, bojos, potser no, DIFERENTS?
Fa uns dies vaig penjar un post on trobava a faltar la pluja i l'ambient de tardor, ara ja el tenim aquí (juntament amb les castanyes, els panellets i el MOSCATELL, oleole!!) i ho penso exprimir i guaudir-ne al màxim.


Força, Honor i Triatló!!!


divendres, 24 d’octubre del 2008

Motivació IronMan


La veritat es que em sembla que els que en algun moment hem pres la decisió d'afrontar el repte d'un IronMan, em refereixo a la distància en sí, es digui com es digui, no necessitem gaire més motivació que la d'acabar o d'aconseguir rebaixar "aquella" marca, o la de senzillament gaudir i experimentar les sensacions que ens provoca un triatló d'aquesta mida. Quan vaig decidir despres de l'Home de Ferro 2007 afrontar l'any 2008 el repte IM, la meva primera idea va ser Lanzarote. No se si ho tinc molt idealitzat o que, personalment sempre he pensat que aquest era el "Hawaii" europeu, i el fet que molta gent digui que és un dels més durs del món m'atrau especialment. Amb aquesta intenció vaig començar a preparar-lo a començaments d'any, però finalment els dubtes i el tancament de les inscripcions avançat em van deixar amb la mel als llavis, i per aprofitar la meva preparació, i perque no dir-ho, esvaïr dubtes sobre la meva capacitat, finalment vaig optar per inscriure'm a l'IRONCAT. Va ser tota una prova que crec que vaig superar amb bona nota, un temps de 10:46,la 24ena posició final, i per sobre de tot, un seguit de sensacions i emocions que em van deixar molt bon regust i em van acabar de convèncer que podia anar a Lanzarote o a qualsevol altre lloc amb respecte i humiltat, però segur d'aconseguir el que em proposes. Així és que per evitar sorpreses, el passat mes de juny ja em vaig inscriure a Lanzarote (fa un mes han tancat inscripcions!!!!) i ja he començat la meva preparació. També tinc molt clar que hi han mes coses a part de l'IM, i intentaré seguir compaginant-les amb els entrenaments, que aquest cop si que seran una mica més rigorosos (l'objectiu s'ho mereix, em sembla).

Tot i aixó, es evident que una ajudeta motivant sempre va bé, i des de la organització m'han fet arribar el reportatge que van fer al Canal + sobre el triatleta Rafael Lopez Ordoñez. No us dic res més, us convido a veure el vídeo i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, gent així fan que tot es relativitzi molt....
L'enllaç és aquest: Motivació IRONMAN, gaudiu del reportatge i ja em direu el que

dimecres, 22 d’octubre del 2008

MITJA MARATÓ DE SALOU


Després d’uns dubtes inicials, i un cop vist que el meu estat de forma actual no és del tot patètic, finalment a dia d’avui confirmo la meva participació a la Mitja Marató de Salou que se celebrarà el proper dia 9 de novembre.
De totes formes, això és una declaració d’intencions formal, i una manera de pressionar-me de cara a començar a assolir petits objectius en la temporada que començaré el mes que ve. Encara no hi estic inscrit, i m’esperaré a darrera hora, no sigui que hi hagi algun contratemps en forma de lesió o altres....dia a dia i cada dia millor!!!
Si algú es vol apuntar a l’aventura, us deixo l’enllaç perque hi feu el tafaner, pot estar xula, evidentment jo iré a disfrutar i a passar-m’ho bé amb un cap de setmana diferent. Pròximament informaré del meu hotel i preus.
Apa doncs, a entrenar i no oblideu vitaminar-vos i supermineralitzar-vos!!!!

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Primers metres completats!!!


Oficialment ja he iniciat la pre-temporada 2009. Ja en tenia ganes!!!!

El meu pes actual, 78,5 kg, per 176 cms, no es que em preocupi massa, total nomes estic uns quatre quilets per sobre del que m'agradaria intentar aconseguir aquest any per afrontar el punt fort de la temporada, però costa molt de moure, paciència...
Així doncs, avui 35 minuts per completar quasi set quilometres per la ruta habitual per Sant Feliu, que inclou l'escullera i Port Salvi, amb sortida i arribada a la "meravellosa" piscina municipal, incloen-t'hi un parell de sèries de pujar escales, cosa que particularment m'agrada molt, tot i que a aquestes alçades és fa molt dur...
No em cansaré de repetir que em sento un privilegiat per poder viure i entrenar en aquest poble, és un luxe la varietat de circuits i els paisatges, tan de dia com de nit, si hi heu estat em sembla que m'entendreu, la majoria de companys de l'equip em sembla que hi estan d'acord.
Per no condicionar-me per les pulsacions, no m'he posat el pulsòmetre, així podré comparar les sensacions d'avui, a un ritme còmode, el que em demanava el cos, amb les d'un altre dia més endavant quan completi el mateix recorregut.
Per acabar, els abdominals corresponents i una bona sessió d'estiraments, cosa en la que penso incidir molt aquest any per minimitzar els petits problemes dels meus isquiotibials.

Estic molt satisfet de les sensacions, i amb moltes ganes d'anar poc a poc per intentar aconseguir la millor forma que hagi tingut mai, crec que la duresa de Lanzarote s'ho mereix!

Demà una mica més.

divendres, 17 d’octubre del 2008

Are you ready?? GO!!!!

Comptadors a zero i a punt per començar...

La veritat és que en tinc moltes ganes despres d'aquests dies de "descans actiu". Dic descans actiu perqué algú m'ha vist fer un "simulacre de còrrer" les darreres dues setmanes, i com que nosaltres (els esportistes en general, i els tri's en particular) som malpensats, segurament els hi haurà passat pel cap que ja estava entrenant...res més lluny de la realitat!!!

Despres del final de temporada que he fet, amb poques ganes de matxacar-me amb entrenos llargs i durs, i sortir a fer els dos tri olímpics amb moltes ganes de disfrutar sense anar més enllà de cap resultat concret, es pot dir que ja porto un mes i mig de "descans"...

Diuen els que hi entenen que per ajudar a regenerar el cos i el cap, va molt bé aturar-se completament almenys durant dues setmanes, però a aquestes alçades de la meva vida esportiva em sembla que em conec suficient, i a més com que la segona part de la temporada me l'he agafat molt suau, he apres a escoltar el meu cos, i ara tan el cos, com el coco, em demanaven a crits que afluixès encara mes els entrenos, però que no pares. He d'afegir que soc dels que tinc tendència a agafar de seguida uns quilets (m'agrada moooooolt menjar....), i no parar del tot també és una forma de no disparar-me a la bàscula.

Així doncs he aprofitat per fer-me el tatoo, una bona excusa per no tocar la piscina durant quinze dies (tinc monooooooo!!!), i la bici l'he aparcat ben aparcadeta, l'únic que he fet és començar amb els circuits de peses molt suaus, i anar a estirar les cames en dies alterns, no mes de 50', a un ritme per poder anar parlant, que la veritat es que és molt a poc a poc.

Però ja està. M'he marcat com a data d'inici de la pretemporada el pròxim dilluns 20, he posat tots els contadors a zero, i a partir d'aquest dia iré actualitzant setmanalment al blog les hores i quilòmetres acumulats.

L'objectiu prioritari de l'any que vé és l'IM de Lanzarote, espina que tinc clavada des de l'any passat on em vaig quedar fora de les inscripcions pels meus dubtes existencials....per tant, aquest any no vaig donar opció al dubte, i el juny ja estava inscrit, a més ja han tancat les 1300 inscripcions fa dues setmanes!!! Estem bojos aquests de llarga distància!!!

A part de Lanzarote, m'agradaria fer Lisboa o Elche un mes abans per agafar sensacions, a veure com estic de pressupost i inscrits.

A falta de concretar l'entrenador del Club per la pròxima temporada (em sembla que la reunió va anar prou bé), jo per començar a acumular patiment, el mes que ve iré cap a Salou a fer la mitja, a veure que tal, si algú s'hi apunta ens veiem allà!


Força i Honor!


dijous, 16 d’octubre del 2008

TROBO A FALTAR...


Primer de tot vull comentar que després d’uns dies sense una conexió estable a internet, finalment he trobat algú caritatiu que m’ha permès accedir al món, a veure que dura...

Tornant al títol del post, doncs sí, trobo a faltar l’aire de tardor que recordo quan era petit. No sé si és causat pel canvi climàtic, o si senzillament són cicles habituals i que no queden en la memòria, però jo personalment recordo les estacions de l’any molt més marcades.
A l’hivern feia fred, no molta, però si suficient per haver d’abrigar-te de veritat almenys els mesos de desembre, gener i febrer, i no com ara, que pots anar en màniga curta quasi fins Nadal!
A la primavera feia la calor justa, amb fred com aquell que diu fins al mes de juny, i amb la natura esclatant al seu moment just.
L’estiu, la veritat és que potser és el que menys ha canviat, si de cas s’ha allargat per davant i per darrera. Feia la calor que tocava, de vegades molta, de vegades no tanta, i els mesos d’agost amb les típiques plogudes que donaven pas a uns setembres que podien ser molt bons, però ja començaven a ensenyar el camí de la nova estació...
I arribava la tardor, aquí és on jo volia anar a parar. Perquè aquí em surt la vena ganxona, i trobo a faltar aquells temporals de llevant, amb setmanes senceres de pluja i aquest mar tan espectacular i salvatge, amb les onades saltant l’escullera com si res...trobo a faltar l’olor de les castanyes torrades del “castanyeru” davant de la farmàcia Dalmau (avui Emi)...trobo a faltar la frescor dels dies i l’olor del canvi d’estació, amb aquella llum tant especial i melancòlica...

La veritat es que em sembla que el ritme de vida que portem actualment no ens fa adonar dels petits detalls... He aprofitat que estic de “descans” de la temporada triatlètica, i avui m’he permès el luxe de recordar, amb l’ajuda d’alguna foto, i m'ha sortit aquest pensament que he volgut compartir....
Si és que en el fons soc un sentimental!!

diumenge, 12 d’octubre del 2008

IM de Hawaii, Eneko Llanos 2n!!


Hawai, el somni de la majoria dels IM's i triatletes en general ja té guanyadors el 2008. L'Eneko Llanos va pujant esglaons a poc a poc i ja s'ha situat segon aquest any!

Destacable també l'actuació de la Virginia Berasategui, sisena entre les noies. La primera crònica de la pàgina oficial és aquesta, vaig a seguir somiant una estoneta....



Alexander and Wellington win in Kona
Craig Alexander and Chrissie Wellington Claim Ford Ironman World Championship Victory
Published Sunday, October 12, 2008
Australia's Craig Alexander and Great Britain's Chrissie Wellington celebrated first-place titles at the 30th anniversary of the Ford Ironman World Championship in Kailua-Kona, Hawaii. Alexander, with an Ironman 70.3 World Championship title in addition to a second-place finish last year in Kona, crossed the line with a time of 8:17:45. Defending her current World Championship title, Wellington finished more than ten minutes ahead of her fellow competitors at 9:06:23.


Alexander dominated an impressive men’s field consisting of Ironman World Champions such as Chris McCormack, Normann Stadler, Faris Al-Sultan and other top contenders including Chris Lieto, Eneko Llanos, Torbjorn Sindballe, Cameron Brown and Rutger Beke. Alexander, among the top ten throughout the bike portion, further showcased his running prowess taking the lead at the turnaround.
Top ten results for the professional men’s race are as follows:
1. Craig Alexander, AUS 8:17:45
2. Eneko Burguera Llanos, ESP 8:20:50
3. Rutger Beke, BEL 8:21:23
4. Ronnie Schildknecht, SUI 8:21:46
5. Cameron Brown, NZL 8:26:17
6. Patrick Vernay, NCL 8:30:23
7. Andy Potts, USA 8:33:50
8. Mathias Hecht, SUI 8:34:02
9. Michael Lovato, USA 8:34:47
10. Eduardo Sturla, ARG 8:36:53

Despite mechanical trouble, Wellington took the women’s lead approximately 30 miles into the bike and eclipsed the current women’s run course record with a blistering marathon time of 2:57:44. Today’s third-place female, Sandra Wollenhorst, also broke the women’s run course record with a time of 2:58:35.

The top ten professional women’s results are as follows:
1. Chrissie Wellington, GBR 9:06:23
2. Yvonne Van Vlerken, NLD 9:21:20
3. Sandra Wallenhorst, DEU 9:22:52
4. Erika Csomor, HUN 9:24:49
5. Linsey Corbin, USA 9:28:51
6. Virginia Berasategui, ESP 9:29:15
7. Bella Comerford, GBR 9:34:08
8. Gina Ferguson, NZL 9:36:53
9. Gina Kehr, USA 9:37:06
10. Dede Griesbauer, USA 9:39:53

This year’s Timex Ironman Watch Bonuses, totaling $20,000, were awarded to:
Bike – Torbjorn Sindballe and Chrissie Wellington
Run – Normann Stadler and Chrissie Wellington
In addition to a highly competitive professional field, a variety of inspirational age group athletes competed including Major League Baseball veteran, Jeff Conine, with a time of 14:43:45, and Sean Swarner, a two-time cancer survivor with one lung, who crossed the line at 11:44:15. In addition, Keith Davids, Commanding Officer of Navy SEAL Team One, completed the event in 11:24:00.
The event saw 1,731 athletes officially start the 2.4-mile swim, 112-mile bike and 26.2-mile run on the Big Island of Hawaii. NBC will air the 2008 Ford Ironman World Championship on December 13, from 2:30 p.m. to 4:00 p.m. EST. Please check your local listings for specific details.

divendres, 10 d’octubre del 2008

...i FI!


Títol explícit per començar un post.

FI d'una temporada carregada d'emocions, sensacions i coses bones i no tan bones.

Una temporada on he aconseguit un dels meus reptes personals, acabar un triatló de la distància mítica, els 3.8+180+42.2 de l'IRONCAT del 17 de maig de 2008. Unes distàncies que com ja heu pogut veure m'acompanyaran la resta de la meva vida, i que espero tornar a superar amb éxit a Lanzarote 2009.

Una temporada on m'he estrenat en el món de les mitges maratons i les competicions de natació en piscina. En definitiva, una temporada esportivament parlant molt completa i satisfactòria, i que detallaré un altre dia, perqué avui toca reflexionar.

Reflexionar sobre el nostre particular món del triatló ganxó, del nostre equip, fer una valoració objectiva i global de com han anat les coses, i de com ens agradaria que anessin, punts positius i negatius, i constructivament avançar, aturar-nos o el que covingui més, com a membre fundador de la secció necessitava dir-ho.

Crec que no ha sigut la millor temporada de la secció a nivell d'equip. Les lesions per un costat, i altres variables, han influit en que el bon rotllo i la cohesió de la temporada anterior aquest any és donessin amb comptagotes. Em sembla que cal un anàlisi detallat de tot el que ha passat, del perqué ha passat, i si ens agradaria seguir així, o no. Personalment no crec que aquesta sigui la direcció correcta, és el que penso seriosament, i així ho expressaré en la reunió de la setmana que vé. Em sembla que ha faltat un nexe d'unió entre tots, cosa que ha fet que la majoria anessim a la nostra. Hem de decidir si ja ens va vé aquest sistema, o si volem fer alguna cosa per retrobar el bon feeling deixat enrera.

Dilluns podré concretar dia i hora de la reunió, i allà, sense mals rotllos i constructivament, tots ens hi expressem i trobem un camí més o menys conjunt.

Força i Honor!


dimecres, 8 d’octubre del 2008

TRI Olímpic de Barcelona

Els tres mosqueters a punt per passar més d'una horeta
de fred...no teniem son, no....


Els organitzadors van vendre aquesta edició del Triatló Olímpic de BCN, com la edició dels rècords, amb més de 2500 esportistes practicant triatló entre modalitats esprint, olímpica i per relleus, i uns circuits nous i espectaculars....


A l'hora de la veritat, organització força dolenta (per no dir nefasta), circuit de bici amb moltíssims revolts i girs de 180 graus amb gran quantitat de ciclistes, barrejant-se els que s'estrenaven en un triatló, amb els altres que es jugaven la classificació i un circuit de cursa a peu sense cap mena de control, on retallar distància era molt senzill, com va quedar reflectit en alguns dels temps de la classificació general provisional.


He de reconèixer que la idea era atractiva des del punt de vista esportiu i cultural, i aquesta és una de les coses que em van fer decidir a allargar la temporada i esgotar les poques forces que em quedaven.


Els despropòsits organitzatius començaven amb la primera de les sortides, a priori on hi havia més nivell, i on es decidiria el guanyador, amb tots els números per a l'Ivan Raña. Aquesta sortida, prevista inicialment per a les 8, es retrasava fins a les 9:20, cosa que feia que els més de tres-cents triatletes ens haguèssim d'esperar sota un fred considerable, i que la resta de les sortides es fessin molt més juntes, acumulant molts ciclistes en el segon sector, que com ja he dit era molt (per a mi excessivament) técnic i perillòs.


Amb aquesta perspectiva, la meva intenció de sortir a divertir-me es va accentuar, i em vaig agafar la natació amb molta calma, per començar a sumar amb 25:55. Una transició llarguíssima fins a boxes, i altrament llarga fins a la sortida d'aquests, em submergia en un pilot d'uns quinze triatletes, on la meva intenció, despres de l'experiència de Banyoles, i veient el circuit, va ser aguantar i intentar que no em tiressin a terra.


T2 ràpida, i a còrrer. Tres voltes a un circuit pel passeig del mar, part del qual ja es va fer al Tri esprint del juliol, i que anava des de boxes fins als peus de la Torre Mapfre. Les meves sensacions van anar millorant a mida que passaven els quilòmetres, per acabar dignament la darrera volta fins i tot atrapant gent!!! Ni jo m'ho creia!!!


Al final un crono acceptable de 2:16, amb en Berto a un minut, i que aquest cop no em podia atrapar tot i remuntar-me'n prop de tres. L'Esteva també aconseguia acabar sense excessives molèsties al seu bessó eternament tocat, i l'Oliveras sumava un altre triatló al seu extens currículum.


Una cosa positiva, a part de que tots els Xalocs varem acabar sans i estalvis, va ser el gran ambient que hi havia, amb moltíssima gent animant i participant, tant de bò l'experiència serveixi per corregir errors i fer que més gent pugui gaudir del nostre meravellòs esport en condicions.


Menció apart es mereix el recolzament i ànims que ens varen donar la Dolors, la Paloma, la Mercé i la Mireia, i al nostre company i reporter gràfic en Josep Vidal, que també van haver de matinar i aguantar el fred i despropòsits organitzatius, GRÀCIES A TOTS!!


En el pròxim post una sorpresa i començaré a analitzar la temporada, que per la meva part, dono per fnalitzada.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

FINISHERS!!!


Enhorabona a tots tres!!!!


L'Olga i en Josep Companyó, acompanyats per en Rafa, ja són dos Finishers més de distància C (en Rafa ja ho va aconseguir un any abans),concretament a l'Home de Ferro. Benvinguts al club de la llarga distància, ara ja sabeu que el pròxim pas és un Ironman....però sense presses, eh??

Aquest any tenia especialment mérit acabar, ja que la organització havia canviat tota la prova, inclosos els circuïts, els quals va ser especialment durs, així doncs, esperem les vostres cròniques!!!!

Per part meva, enhorabona a tots tres, i ànims per a la temporada que vé, amb tots els reptes que ens i us proposeu!


Força i Honor!!!


Jordi

dijous, 2 d’octubre del 2008

HOME DE FERRO 2009


5 d'octubre, tan lluny que semblava i ja el tenim aquí....

Per a l'Olga i en Josep Companyó, una data que probablement no oblidaran mai, és el seu debut en la llarga distància, i com molts de nosaltres, el bateig serà en un triatló que m'atreveria a dir que és mític. M'imagino els dubtes que ara mateix passen pel seu cap, jo els he tingut tot just ara fa un any, però els vull dir des d'aquí, no tingueu por, esteu ben preparats, tan física, com mentalment. A més compteu amb l'experiència d'en Rafa, que segur que esborrarà el regust agredolç de l'any passat, estàs més fort que mai!!!

Sé que els ànims en aquesta mena de curses s'agraeixen i són molt necessaris, i estic segur que si poguessim, la majoria de companys de l'equip estariem allà recoltzant-vos i animant. Espero que pugueu sentir els nostres crits d'ànim i la nostra energia.

Molta sort, energia i ànims, com deia en Cruyff: "sortiu a jugar i divertiu-vos", que en definitiva és del que es tracta, patir el que toca per passar-ho bé!! (estem una mica bojos, ho sé...).

Una abraçada inmensa a tots tres, i FORÇA i HONOR!!!!

dimecres, 1 d’octubre del 2008

TRI de Platja d'Aro

Bé, doncs ja està fet!

Despres de molta feina, entre tots crec que hem aconseguit un bon triatló. Malgrat les queixes típiques d'alguns triatletes sobre els recorreguts, els comentaris de la majoria de persones implicades, des de participants, passant per jutges i voluntaris, fins als diversos col·laboradors en tasques de control, han sigut d'aprovat alt, i això ens encoratja a continuar treballant per afrontra els reptes que s'ens proposin.

En la part esportiva el nivell era molt alt, i d'entre els nostres, en Josep Viñolas traient el cap pel top ten, i agafant ritme de competició despres d'un any especialment complicat...

Menció especial per als altres tres XALOCS inscrits. L'Alfred Mont debutava en el nostre esport amb un "pique" molt sà amb en Josep Parareda, el qual ho havia fet a Barcelona el juliol d'aquest mateix any, i em sembla que l'experiència de tots dos no acabarà aquí... Mentrestant la Sandra Callizo també afrontava, i finalitzava amb éxit, la seva segona prova de l'any en el seu debut en aquest mon.

S'ha de valorar en la mesura que correspon la cursa d'aquests darrers companys. Evidentment no vull menystenir l'esforç d'en Josep Viñolas, però amb tots els respectes, ell té molta més experiència i està curtit amb moltes competicions, per tant deixeu-me que avui feliciti i encoratgi especialment a l'Alfred, en Pep i la Sandra, espero haver-vos encomanat el verí del Triatló i que a partir d'ara, i sempre que les circumstàncies ho permetin, ens anem trobant en els entrenos i curses!

Vull agraïr molt especialment l'esforç de tots els companys, amics i familiars que d'una forma o altra han col·laborat a que el segon Triatló de Platja d'Aro hagi estat un éxit.

Podreu llegir la crònica i fotos publicades a la revista Ancora i al Blog Ironganxons.blogspot.com